diumenge, 31 de maig de 2009

Oh what a beautiful morning (un matí boniquíssim)

Poca cosa puc afegir al que us ha explicat l'as de diamants. És cert que va ser un matí inoblidable, carregat de sensacions boniques i molt molt d'amor. També és cert que no era pas la intenció de cap de nosal3 (com a mínim, no la meva) quan la nit anterior vaig quedar-me a dormir. Fa dies que dormo al sofà (el motiu d'aquest canvi d'ubicació és simple: l'últim cop que vaig dormir al llit amb l'as de diamants i l'as de trèvols, ell em va fotre mà tota la nit, sembla ser que adormit, i l'huracà de dubtes i palles mentals va ser realment angoixant).

Aquesta darrera nit va ser la primera, en molts dies, que per fi aconseguia dormir a casa d'ells. L'anterior havia estat gairebé un malson: cada cop que la meva consciència es rendia a Morfeu en aquell sofà incòmode, dins el meu cap veia estranyes imatges: l'as de diamants menjant-li la polla a l'as de trèvols mentre jo m'ho mirava emprenyada com una mona; l'as de trèvols masturbant-se; tots dos xerrant (parlant de mi) en veu alta... Els somnis eren cada cop més intensos, i el meu malestar també. No va ser així el passat divendres 22. I l'endemà, amb un raig de sol que em cegava mentre mirava d'intuir l'hora en el rellotge de paret que tenia al davant, l'as de trèvols ens va preparar un fantàstic esmorzar. Tots els meus fantasmes es van esvair, i em vaig sentir realment còmoda amb ells dos a taula, després al sofà i, és clar, finalment al llit...

Sorprenentment, va ser l'as de trèvols, com us ha relatat l'as de diamants, qui va fer el primer pas. Tot hauria quedat en carícies innocents si ell no s'hagués acostat a la boca de la seva dona mentre em tocava hàbilment els pits amb una mà. Però besar de nou a l'as de diamants, oh... no tinc paraules per explicar-vos el que vaig sentir en aquell moment. Amb poques persones he sentit el que sento quan la beso. És com si les nostres llengües haguessin estat fetes amb el mateix motlle, s'entenen només tocar-se. Sento espurnes dansant dins meu quan els seus llavis em toquen.

Últimament, quan tinc relacions esporàdiques amb algun paio, puc dir que gairebé les trobo insulses, insípides, avorrides. Em falta alguna cosa quan hi sóc. Em falten les mans de l'as de trèvols a les meves natges mentre es mou amb ritme frenètic entre les meves cames; em falta la indescriptible visió del pubis de l'as de diamants a dos centímetres dels meus ulls mentre gemega. ¿Com puc tornar a disfrutar del sexe després d'una experiència com aquesta?

dilluns, 25 de maig de 2009

Estem d'aniversari

Després d'una nit de copes i ball, divendres l'as de cors va quedar-se a dormir a casa. Al sofà. Com ja fa temps que fa quan s'hi queda.

De bon matí, l'as de trèvols va sortir a comprar-nos l'esmorzar i el diari. Quan ens vam despertar, l'as de cors i jo teníem unes estupendes 'tortitas' a taula i tot d'ingredients per farcir-les: nutella, dulce de leche, melmelades... i els nostres cafè amb llet i te respectius.

Vam esmorzar tranquil·lament, rememorant els balls de la nit anterior i elogiant els dots culinaris de l'as de trèvols.

Després de més de mitja hora de tertúlia matinera asseguts a taula, vam decidir aprofitar el sofà -que potser per dormir no era el més còmode, però sí per fer-la petar després d'un bon esmorzar.

L'as de cors va seure entre nosaltres dos. Xerràvem d'això i d'allò i vam començar a fer bromes del nostre passat sexosentimental. A cada cosa que dèiem, l'as de trèvols es tapava la cara amb el coixí mort de vergonya.

Vam posar en B. com a música de fons i ens va entrar una nyonya molt agradable. L'as de cors recolzava el cap a les meves cames i les seves cames, sobre les de l'as de trèvols. Les carícies no van trigar a arribar, de l'un a l'altra, de l'altre a l'una... Vam estar-nos així una estoneta, la música era cada cop més agradable i el pensament aquell de 'no hi tornarem, ens fem massa mal' va començar a esvair-se del meu cap, i imagino que dels seus, també.

El que no tenia clar, però, era qui es deixaria anar el primer, qui faria el primer pas per reprendre, ni que fos un cop més, allò que vam deixar semioblidat el 10 de gener...

L'as de trèvols va moure fitxa. Va venir cap a mi i va besar-me apassionadament... la seva mà acariciava un cos, però no era el meu...

Tot el que va passar després no us ho explicaré. Heu llegit molt ja per saber per on van anar les coses. Potser algun dels asos s'anima i us ho explica.

El que sí us diré és el que vaig respondre a la pregunta d'una de les meves millors amigues (a qui li ho havia explicat tot, només feia una setmana): "però de què es tracta, de lluitar totes dues per l'home?". No! Tot el contrari. En el moment en què l'una percep l'altra com a rival o es veu a si mateixa com a rival, la cosa no pot anar bé. És així quan ens hem fet mal. Quan hem patit. Ella i jo.

Dissabte no va ser així. Dissabte va ser fluïd, bonic, tranquil, apassionat, evocador... Dissabte no ens vam plantejar res. No teníem pressió de cap mena. Va sorgir i ho vam gaudir.


[Per cert, no diré quan, però s'acosta tant l'aniversari de l'as de cors com el de l'as de trèvols. Així que aprofito per desitjar-los un Feliç Aniversari!]