dimecres, 15 de juliol de 2009

Un kit-kat

Després d'aquell matí boniquíssim hi ha hagut nits, matins i tardes també boniquíssims. La tempesta ha passat i ara ens queda la calma (més o menys). Fa uns dies vivia amb l'as de trèvols i l'as de diamants un dels moments més intensos de la meva vida, que em va permetre reviure situacions personals recents que encara no han cicatritzat, reviure-les des d'una altra perspectiva. Hem compartit el dolor igual com en altres moments hem compartit la felicitat. La vida ens fa regals d'aquests de tant en tant...

He après tant al costat d'aquesta parella d'asos que només puc agrair-los l'afecte i la confiança que em tenen. Hem viscut moments de tota mena, alguns molt amargs, d'altres ben dolços. He conegut tota la família i amics, pràcticament totes les altres cartes de la baralla; m'he submergit en les seves vides per un instant, i m'hi he sentit acollida.

Però ara toca fer un parèntesi: són els meus amics, i els estimo (només ells saben com els estimo), i ara toca ser només això, amics.

(Això no és un comiat... és tan sols un kit-kat).

[As de trèvols, els teus lectors encara esperen les teves paraules...]