divendres, 5 de març de 2010

Destriant

L'as de trèvols em busca. L'as de diamants l'està tocant alhora. En el llit triple que ens hem inventat en el nostre cap de setmana fantàstic, alguna cosa no rutlla. "L'as de cors no està bé", diu l'as de trèvols. "A l'as de cors li passa alguna cosa".

L'acció s'atura. Aguanto la respiració. Sí, alguna cosa no va bé: l'as de trèvols em menjava la figa ahir nit i jo... hòstia!, i jo pensava en algú altre! Normalment pensar en algú altre sempre havia estat motiu de sobreexcitació, en alguna ocasió fins i tot havia compartit amb ells la meva fantasia, però avui... què em passa avui? Pensar en algú altre m'està fent desconcentrar, no només això: pensar en algú altre em va impedir ahir nit escórre'm a la boca de l'as de trèvols... tant com a mi m'agrada follar-me la seva boca! Però no, ahir no vaig poder, i aquest matí no sé què em passa... no en tinc ganes, de sexe a 3.

I de sobte, la llum: m'he enamorat d'algú altre? Si m'enamoro d'algú altre, si començo una relació "seriosa" amb algú altre, la nostra història... s'ha acabat.

S'ha acabat!

I ploro. Ploro sense poder contenir-me. Sense voler contenir-me.

I l'as de diamants se n'adona, que ploro. I l'as de trèvols li diu: "Li fem un lloc entre els dos?" I m'abracen. Ells encara no saben per què ploro, però m'abracen. M'abracen perquè m'estimen. Ploro perquè els estimo. Perquè els estimo i no els puc seguir estimant si m'enamoro d'algú altre.

Ploro i m'abracen. I jo voldria aturar el temps i que tot fos com aquí, en aquest país llunyà on tot és possible, on ningú no ens coneix i podem anar pel carrer sentint-nos el que mai no ens hem sentit a Barcelona: un trio. TRIO.

Els explico per què ploro.

M'abracen.

Jo no vull estar enamorada d'algú altre. Jo vull estar enamorada de l'as de trèvols. Les coses, malgrat ser molt complicades, són molt més senzilles si estic enamorada de l'as de trèvols. Oi?

Ploro.

Ploro i m'abracen.

I sento que la vida em dóna moments en què podria morir de felicitat i de tristor alhora.