Ara que la nostra relació ha arribat a un punt en què es fa difícil veure'ns tant com voldríem; ara que el meu cor està ocupat per una altra persona (algú molt gran que ocupa molt d'espai, potser més del que jo voldria perquè, de fet, jo no ocupo cap espai en el seu, de cor); ara que s'han esvaït els mals humors, els mals rollos, els gelos, la mala sang; ara que l'as de trèvols i l'as de diamants s'estan dedicant a cultivar de nou la seva relació de parella (i han deixat el poliamor una mica de banda), els trobo molt a faltar.
Molt.
Moltíssim.
Més del que s'imaginen.
Més del que m'atreveixo a confessar.
Més del que puc suportar.
Entrades
