tag:blogger.com,1999:blog-1324215145758004798.post6793655010229221646..comments2023-04-25T21:04:16.311+02:00Comments on Trio d'asos: El meu pla quinquennalas de corshttp://www.blogger.com/profile/16682552734625017728noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-1324215145758004798.post-39944816644723714402009-09-15T02:43:41.540+02:002009-09-15T02:43:41.540+02:00Sí, dintredemi, és cert que no vivim en una societ...Sí, dintredemi, és cert que no vivim en una societat que ens faciliti aquesta mena de relacions, ni tan sols que ens posi en safata parlar-ne. Gràcies per les teves paraules.<br /><br />Hèctor, què t'he de dir? T'agraeixo els ànims. Després del rampell he reflexionat molt. I hi ha una cosa que tinc clara: no els vull perdre. No sé com s'arregla un embolic com aquest, amb tantes tibantors i tants de mal rollos, però segur que ha de tenir solució. Potser la distància hi ajudarà. Avui he vist l'<b>as de trèvols</b> i m'ha fet molt feliç saber que no està enfadat.<br /><br />"qui es coneix es pot permetre el luxe de mostrar-se amb sinceritat. Perquè sap on són els seus límits". No m'ho havia plantejat mai així, però tens raó. I quant als límits, porto un anyet de descobertes interessants: límits físics i límits emocionals. Sí, m'agrada provar els meus límits, portar-me fins a ells per saber on els tinc. És dolorós, en certa manera, però un cop que els trobes, saps que fins allà te'n guardaràs molt de tornar-hi a arribar.<br /><br />Gràcies per la teva sinceritat. No sé si aquest blog seguirà o morirà aquí, perquè tampoc no depèn només de mi, però ara ve una temporadeta de desconnexió obligada. Si torno a passar per aquí, ja t'avisaré.<br /><br />Una abraçada.as de corshttps://www.blogger.com/profile/16682552734625017728noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1324215145758004798.post-45980918335007999612009-09-14T21:48:16.829+02:002009-09-14T21:48:16.829+02:00Benvolguda As de Cors,
després d'haver llegi...Benvolguda As de Cors, <br /><br />després d'haver llegit d'una sola tacada els darrers tres posts m'he quedat una mica de pasta de boniato.<br /><br />I bé, com a lector habitual - seguidor viciós, com posa a la columna de la dreta - supose que m'agradaria dir el que pense a propòsit de les vulnerabilitats. <br /><br />No és més fort qui pensa que és de pedra, sinó qui sap per on es pot trencar. Una mica com el bambú.<br /><br />I és per això que qui es coneix es pot permetre el luxe de mostrar-se amb sinceritat. Perquè sap on són els seus límits. <br /><br />Tu sempre seràs més forta. Són les pedres les vulnerables, As de Cors.<br /><br />Moltíssima sort als tres, siga quin siga el camí que trieu.<br /><br />Una abraçada,<br />HèctorHèctorhttps://www.blogger.com/profile/08522742627275630584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1324215145758004798.post-68315978165686417192009-09-14T17:00:35.056+02:002009-09-14T17:00:35.056+02:00xiques lamente molt que aquesta història acabe aix...xiques lamente molt que aquesta història acabe així. <br />jo també crec que les relacions obertes poden funcionar, però és molt difícil controlar els sentiments (tot i que ho intentem, estan ahí) i al final passen factura. <br />jo no sé si és que els éssers humans no hi estem preparats per a aquestes relacions o si la societat ens ha inculcat uns valors incompatibles amb ser lliures que costen de deslligar-se. <br />la qüestió és que, siga com siga, quan una cosa no funciona, hi ha que passar pàgina. enamorar-se pot ser la cosa més bonica o la més dolorosa, i va deixant uns surcs cada vegada més profunds, que fan difícil eixir sense que queden marques.<br /><br />molta sort als tres.dintredeminoreply@blogger.com