dimarts, 13 de gener de 2009

Presentació: l'amant

Sóc l'as de cors. L'altra. L'amant.

Vaig conèixer l'as de trèvols i m'hi vaig enamorar. Era un home casat. "Els casats són sagrats!" havia estat sempre la meva màxima, però llavors la vaig conèixer a ella, l'as de diamants. Em va agradar des del primer moment. I un dia, no sé com, em vaig trobar proposant-los una bogeria. I ells la van acceptar.

Al principi tot va ser divertit, nou, intrigant, molt viciós i addictiu. Tots tres érem novells i anàvem descobrint un món desconegut i carregat de tabús del qual no en teníem cap referent. A mesura que els sentiments s'hi van anar barrejant les coses es van complicar. En els poc més de dos mesos que vam estar junts, que vam ser un trio, ho vam deixar estar unes 6 vegades (si no m'he descomptat): la meitat ella, la meitat jo, si fa no fa. Ell no ho ha volgut deixar mai (digueu-li tonto: dues dones llepant-li el penis alhora! El somni de tot paio amb dos dits de pito!).

I és que les dones ens compliquem massa la vida. Comencem a donar voltes i voltes als nostres sentiments i als sentiments dels altres, i llavors prenem decisions dràstiques que després no som capaces de mantenir ni una setmana. Però així és la vida... les dones som complicades. Els homes són simples. Estem follant els tres i nosaltres dues podem tenir el cap a tres llocs alhora: "mira'ls que bé que s'ho passen, a mi no em mira així mai, no s'estarà enamorant d'ella, no?"; "per què em mira així, ara? són gelos el que veig als ulls d'ella?"; en canvi ell: "..."

Sí, som complicades. Ens fem pel·lícules i capgirem la situació sempre mirant de no prendre mal i mirant que l'altra tampoc no en prengui, però a l'hora de la veritat, en sortim ben escaldades.

Com és viure una relació a 3 des de la posició de la parella secundària? Difícil (com viure-la des dels altres angles del triangle, és clar). Però parlaré per mi. Saber que el lloc que ocupes és sempre un graó per sota de l'altra dona és un paper molt difícil d'interpretar amb dignitat les 24 hores del dia. Saber que l'home a qui estimes no t'estimarà mai com a la seva dona, és dur. Creuar la porta de casa i enfrontar-se al món real oculta rere una disfressa de simple amiga, mentre ells dos poden seguir fent de parella, caminant agafats de la mà sense haver de fingir res, és potser el més dur.

Quan es té una relació a 3 cal posar regles. Bé, no és que "calgui", és que acaben sorgint inevitablement. La parella primària (i quan dic parella vull dir la primera dona) pot decidir que el sexe entre la secundària i l'home només serà possible si ella hi és present. Tant és si ella hi participa o no (en el nostre cas va anar evolucionant la cosa: al principi havíem de follar tots tres o ningú, però és normal en aquestes situacions que trobem que hi hagi membres de la relació més actius sexualment; o potser simplement perquè els dos membres primaris porten tants anys junts que aquella flama s'ha extingit i la tercera en discòrdia representa tot un món per descobrir. A mesura que vam avançar en la relació l'as de diamants va acceptar que folléssim l'as de trèvols i jo sols però amb ella al costat, si ella no hi era, res de res -segur que ella ho explica millor que jo-).

Què mata la relació a 3? En el nostre cas, ara que ha acabat, ara que l'he acabada, ha estat la por que arribi el dia en què jo ja no els faci falta, que decideixin ampliar la família i tornar a ser convencionals, i em diguin "ha estat divertit, però ara volem ser pares". Hi ha casos de trios que han decidit criar els fills junts (no fa gaire sortia una entrevista a un parell de diaris gratuïts). Però per desgràcia no és el nivell de relació en què ens hem trobat nosal3 (em permetreu aquesta llicència lingüística... em sembla d'allò més divertida). Per part meva, sentir que dono més del que rebo (del que mai rebré) ha pogut amb mi. Sentir que sobro en molts moments ha acabat amb la meva il·lusió. Sentir que si em quedo on sóc em ressigno a no poder ser estimada com crec que m'han d'estimar, m'ha fet donar un pas per allunyar-me d'ells dos. Amb molt de dolor, és clar, però és el que calia fer.

Estàvem trobant l'equilibri, sí. Però precisament això és el que m'ha fet més por.

19 comentaris:

Hèctor ha dit...

fantàstic escrit :) tornaré de tant en tant per a llegir-te,

salutacions des d'Alacant

as de cors ha dit...

Benvingut, Hèctor. Gràcies per les teves paraules.

as de diamants ha dit...

En menys d'una hora i ja has tingut un comentari! As de cors, ets tremenda!

Benvingut, Hèctor!

as de cors ha dit...

Nena, és que no em coneixes? Tu també estàs tremenda...

El Company de Venus ha dit...

Sou tremendes, les dues, doncs. Seguiu en la línia.

as de diamants ha dit...

Vés que no haguem de quedar amb el Company de Venus un dia, tu i jo, as de cors i demostrar-li com en som, de tremendes...

as de cors ha dit...

M'agrada la idea... Has llegit el que escriu? Venen ganes d'anar a veure si és només de boqueta...

as de diamants ha dit...

De tant en tant m'hi passo pel seu bloc, sí...

El Company de Venus ha dit...

Com que em sento al·ludit, em toca fer una resposta. Però m'heu deixat sense paraules: el cor i el diamant m'han deixat erm de mots.

as de cors ha dit...

Reina, ja en tenim un altre rendit als nostres peus... Ets tremenda tu també!

as de diamants ha dit...

Aix... encants que té una...

mar ha dit...

noies,
veig que ens haurem d'aliar i compartir moltes coses!!!
és una proposta ben suggerent la vostra... ja m'he fet seguidora per no perdre-us de vista!!!

gràcies per visitar-me també.
un petó de complicitat
;-)

as de cors ha dit...

Et dono jo també la benvinguda, mar. Tan bon punt l'as de trèvols arrenqui començarem a penjar tots els posts que s'amunteguen amb ganes de ser llegits.

;)

El Company de Venus ha dit...

Ja ens agradaria a molts veure que s'amaga darrere d'aquestes cartes...

as de cors ha dit...

Mira què diu aquest, reina... que ens vol veure el cul.

;)

El Company de Venus ha dit...

No ens confonguem, estimades cartes, només veure quin disseny duu el revers de les vostres cares. ;)

as de diamants ha dit...

Ai, nena, quin 'descaru' que tenen els nostres visitants, no?

as de cors ha dit...

Sí, noia, no sé ben bé què ens està demanant... Sexe virtual? Per mi, d'acord.

El Company de Venus ha dit...

Ja ho deia jo, ja, que sou tremendes. Quin perill dues cartes en una baralla!