dissabte, 7 de març de 2009

La Reina de diamants

Ara que ja sabeu com vaig conèixer els dos Reis de la baralla, vull explicar-vos l'experiència amb la Reina de diamants. Va ser, de fet, la primera cronològicament parlant. I déu n'hi do quina entrada en la família...

Va ser el matí següent a la nostra primera experiència junts. Com que era laborable, l'as de trèvols i l'as de diamants van marxar cap a les respectives feines. Jo em vaig quedar una estona més, per recuperar forces després d'una nit de sexe sense treva. Tota la casa per a mi sola. Tot el llit per a mi sola. Totes les olors que impregnaven el llit per a mi sola. Vaig dormir una bona estona i em vaig llevar a mig matí. Vaig rentar els plats i em vaig dutxar. Ja vestida, amb el cabell encara humit, em disposava a ficar els llençols bruts a la rentadora quan, de sobte, sento una clau que gira al pany de la porta (ja us hem explicat en alguna ocasió que el pis és molt petit, gairebé un estudi, i no hi ha on amagar-se). La porta s'obre, faig una repassada ràpida al pis (buscant proves del pecat) i salto per amagar els llençols nets que havia deixat damunt del llit (en una fracció de segon vaig plantejar-me la conveniència que fos qui fos que obria la porta amb clau m'enganxés canviant els llençols, com hauria pogut explicar-ho?). Adopto un posat d'allò més natural i saludo.

"Hola, daixò, jo sóc, sóc, sóc... una amiga d'ell, d'ella... dels dos, una amiga". La Reina de diamants em mira (un cop recuperada de l'ensurt de trobar algú al pis quan se suposava que no hi havia ningú) i em diu: "Ah, molt bé. Només he passat a deixar una cosa". No sé què em va agafar, però em vaig posar a xerrar pels colzes, sense que la pobra dona m'hagués preguntat res: "Jo, és que, bé, m'he quedat a dormir perquè, a dormir..., ahir vam anar al cine, i es va fer tard, i jo, jo visc lluny, i es va fer tard, i em van dir 'per què no et quedes a dormir?' i vès, m'hi vaig quedar. Però ja me n'anava, és que avui tenia unes hores i he pensat aprofitar per mirar el correu, per... bé, però jo ja me n'anava". "Molt bé. Molt de gust". "Igualment".

I vaig marxar. Vaig enviar un sms a l'as de diamants perquè estava segura que en qüestió de segons sa mare la trucaria. I bé, la va trucar. El que van parlar aquell dia (i dies posteriors) us ho explicarà ella, perquè el posat natural de qui us escriu no va ser tan natural, i la Reina de diamants es va ensumar alguna cosa. (De fet, encara ara no n'ha tret l'aigua clara... afortunadament!)

13 comentaris:

as de diamants ha dit...

Vam començar molt bé, sí... amb la visita sorpresa de ma mare, jajaja.

Però no em va trucar, diria... i vaig patir tot el dia pensant en la de preguntes que em faria la dona.

Sort, però, que l'as de trèvols es va avançar i va anar a casa dels meus pares i va aconseguir treure-li qualsevol pensament estrany del cap... Es veu que no va confiar en mi i en la meva actitud de no-puc-mentir-ma-mare-i-se'm-notarà-a-la-cara...

mar ha dit...

quin ensurt as de cors! D'això se' diu tenir sang freda...
As de diamants... les mares ho acaben sabent-imaginant tot, no en tinguis cap dubte...

Esperem conèixer les teves converses amb ella...

CPI ha dit...

Ara sí, ja tinc un "nom"... bonica història la de la mare. Si et coneix prou bé ja pots dir-li missa, que sabrà perfectament de què va el tema... a l'igual que na Mar jo també espero saber més de les vostres converses.
Fins aviat!

Hèctor ha dit...

Marsianito número 1 llamando a marsianita número 2...
Marsianito número 1 llamando a marsianita número 2...

:D Que us trobe a faltar, xiquets!! des del dia del meu aniversari que no heu publicat res més..

Vinga, animeu-vos, va ;)

Besadetes,
Hèctor

as de cors ha dit...

marsianita número 2 llamando a marsianito número 1...

Em sembla que hauràs de presionar al marsiano-mayor perquè es decideixi a escriure. Ahir el vaig veure i li vaig dir que espabilés, però saps què, Hèctor? Em sembla que ja fa tants de dies de tot allò, que se li ha oblidat tot el que vam fer.

Potser li haurem de refrescar la memòria...

CPI ha dit...

Aquí marsianito número 3 amb missatge per marsiano-mayor.

"Enga vaaaaa, no me sea asíiin paaayo, que queremo de leer y de eccribí y de sabé lu que hisieeeron loh tré arrejuntao"

Traducció:

"Vinga va, no siguis així home, que volem llegir, escriure i saber què vau fer tots tres plegats".. :P

El veí de dalt ha dit...

Trio,
on puc enviar-vos un email per sol.licitar-vos una col.laboració..."literària"?

as de cors ha dit...

Ho pots fer a l'adreça triodasos@gmail.com
Ens tens intrigadíssims, veí de dalt. Què et deu passar pel cap?

as de diamants ha dit...

Quins nervis, veí de dalt! :)

Hèctor ha dit...

bé, si torneu a escriure, deixeu-me un missatge de correu :)

besadetes,
Hèctor

Hèctor ha dit...

bé, com que he escrit jo al meu blog, i m'ha vingut al cap quan vam estar parlant de supermercats, doncs ací us avise:

Mercadoning Blues

Salut,
Hèctor

as de cors ha dit...

Em sap greu, Hèctor, aquest buit que s'ha creat al nostre blog. Val a dir que l'as de trèvols està passant per una etapa de vergonya suprema que li fa sentir vergonya no només del que ell està intentant escriure sinó del que nosaltres us expliquem... què li farem... paciència. Segur que tard o d'hora el convencerem perquè us n'expliqui alguna coseta (som dues dones contra un sol home, em sembla que el resultat del combat és evident...).

Hèctor ha dit...

no fa res, as de cors.. aquests blogs és fan per a divertir-se escrivint, no és cap deure :)