dissabte, 8 d’agost de 2009

7 de cors (II Part)

Vaaaaaa... Com que hi heu insistit tant, aquí van alguns detalls.

Dimecres, 5 d'agost de 2009

8.30 pm Sóc a casa dels asos que han marxat de vacances. Em dutxo a consciència, em perfumo, em poso un vestit i sandàlies. Em miro al mirall. Em sento guapa. Sexy. Envio un sms al 7 de cors: "Sóc a casa els asos, pica al timbre i baixo".

9.00 pm Començo a estar més que nerviosa. He consultat el correu, he escoltat música... Mitja hora encara!

9.30 pm Sona el timbre de baix. El cor se m'atura. Segur que m'he posat vermella i tot. Baixo i em trobo el 7 de cors amb aquell vestit negre de tirants del qual ja us n'he parlat: dubto entre anar a sopar o passar a les postres directament. Però sóc una dona tímida (encara que no us ho cregueu). Anem a sopar.

10.00 pm El vi comença a fer efecte. L'amanida és deliciosa i la pizza simplement brutal. Un tiramisú compartit per postres, i una conversa molt interessant: antics amors, amistats comunes (ehem...), aficions, somnis...

11.00 pm Anem a fer una copa. La nit és jove i nosaltres estem contentilles. Mentre xerrem, alguna mà s'escapa subtilment per tocar un genoll, gest gairebé imperceptible. Alguna "tirada de trastos" descarada mig en broma, alguna mig en sèrio.

12.00 am Sortim a fer un tomet. Seiem en un banc. Se'ns acosta un noi a lligar. Li dic directament: "Em sap greu, però estic amb ella". "No fotis que sou lesbianes!" Mala sort...

12.30 am El 7 de cors llança la canya. M'ho posa en safata, i jo no sóc capaç de fer cap pas, tot i que me'n moro de ganes. Finalment, el pas el fa ella. Petons al banc, amb públic i tot. Li ofereixo canviar d'escenari: el pis dels asos.

1.00 am Després de petons i alguna magrejada pel camí, ja som al pis. Ens despullem lentament, primer ella a mi. Després jo a ella. Comença un ball de carícies i petons, soroll de roba lliscant sobre la pell, les primeres gotes de suor fan pampallugues quan la llum que entra per una escletxa del balcó ens toca el rostre. Els nostres cossos no es coneixen, encara. Estic nerviosa, encara tímida. I sí, tinc por de no complir les seves expectatives. M'embriaga la seva olor.

2.00 am Exhaustes. Segurament els veïns ens han sentit. Com ofegar els gemecs, els crits, quan una ha perdut el control sobre el seu cos? M'agrada mirar-la. Em sembla preciosa.

4.00 am Encara despertes. Parlant de somnis, de fantasies, del passat i del futur. Mirades còmplices. Em diu: "Si he de ser una carta vull ser el 7". Petons. Carícies. M'encanta la seva panxa.

6.00 am Hem dormit una mica, però el cos ens demana una segona versió. Millorada.

8.00 am Dormim plàcidament l'una al costat de l'altra. Els sorolls de la ciutat que tot just es desvetlla em treuen del meu estrany somni: ella es dutxava a casa meva. Jo la mirava.

10.00 am Sona el despertador. Ella no l'ha sentit. La miro, estirada al meu costat bocaterrosa. Espectacular. Podria haver-m'hi passat hores contemplant aquella imatge. La llum sobre la seva esquena és senzillament perfecta. Li faig un petó. "Bon dia".

10.30 am Ja és dijous. Comiat dolç.

26 comentaris:

as de diamants ha dit...

9.00 pm... Mitja hora encara!
9.30 pm Sona el timbre de baix.


No m'ho crec... el 7 de cors és impuntual per naturalesa!!! aix... què ens està passant?

Molt bonic el relat, as de cors. A veure demà què m'explica el 7.

I sí, els veïns us van sentir... de fet algú ens ha comentat que es pensaven que ja havíem tornat del viatge... Sóc conscient que la discreció no és virtut de cap de les dues, però....

as de cors ha dit...

Creu-t'ho, nena. A les 9.30 com un rellotge suís.

;)

7 de cors ha dit...

I si, as de diamants, vaig arribar puntual. De fet feia 20 minuts que em mirava tots els aparadors del vostre carrer... De fet, mentre feia temps, la fortuna em va oferir l'oportunitat de retrobar-me amb un antic amor (justament aquell dia, justament amb aquell vestidet, jeje...) i poder dedicar-li una mirada d'aquelles de: "voilà el que et vas deixar perdre!"
I per la resta... l'as de cors ja us ho ha explicat tot... només afegiré que li brillen els ulls d'una manera especial quan parla de les coses que l'apassionen... i que sí, que, certament, em va fer perdre el control... i quin plaer!

as de trèvols ha dit...

"La idea inicial era casta i pura..." La llufa! Aleshores, per què tan arreglar-se i posar-se nerviosa? Que ens coneixem massa! I això va per les dues!!!

As de Cors, que bé escrius, bruixa! I sí, Set de Cors, a l'As de Cors, li llueixen els ulls quan parla de coses que l'apassionen. I l'apassionen moltes coses. De fet, li llueixen quan parla i quan fa, coses que l'apassionen.

Resta de lectors tal com deia la cançó, la vida te da sorpresas,sorpresas te da la vida...

Morbosa ha dit...

mmmm...quina delícia!!

mar ha dit...

quina nit, no?

i ara?
com continua tot plegat?
cada cop s'embolica més la troca...
seguiré atentament les vostres anades i vingudes...

petonets per a totes i tot... el rei del mambo!

Hèctor ha dit...

Estic amb la Morbosa. Efectivament, quina delícia llegir-te, As de Cors :) continue tenint-te al meu Olimp particular...

I el que són les coses, jo ahir també vaig tindre la sort de contemplar i gaudir un vestit negre, elegant, senzill, impecable.

Impactadíssim estic cada vegada que pense en les sabates de talonet que acompanyaven el vestit, i que han vist eixir el sol a casa meua.

Ufff i uff, que em pense que he trobat la meua Jòquer... ai l'estiu!!!

Besadetes,
Hèctor

El veí de dalt ha dit...

Buf! Segur que no és un guió radiofònic, oi? Això va pel pòquer...

as de cors ha dit...

7 de cors, si arribo a saber que perdies el temps a pocs metres d'on jo el perdia, fent temps per trobar-nos, et faig pujar a fer un te...

as de trèvols, gràcies. M'afalagues. I sí, ens coneixem massa tots plegats... Però és tan bonic, oi?

Resta de lectors incondicionals, mirarem de tenir-vos al corrent de com evoluciona la cosa. De moment només us avanço que recentment he tornat a veure el 7 de cors juntament amb els dos asos, i molta més gent, i el joc de mirades va ser espectacular (o així el vaig viure jo). Qui sap...

Faune ha dit...

MMMMM doncs sí, xavals i xavales, quina delícia! qui vos haguera trobat en un clar del bosc... i ja m'imagine a tots quatre plegats qualsevol dia, segur! jejejeje.

Petons forestals. Molt bàquics.

7 de cors ha dit...

Ara tot just rellegia aquest post... sola... a casa... i em tornaven les sensacions d'aquella nit... i pensava que fa dies que et volia dir com n'és de meravellós el teu relat, As de Cors...

Potser si us hagués vist avui a l'As de trèvols i a tu n'hauríem parlat...

Però, com dius tu, hi haurà més dies. Sens dubte.

Per la resta de lectors, després de llegir les vostres insinuacions (o més aviat propostes) us respondré que l'esperat pòquer, ara com ara, per mi és una aposta massa forta.

I no negaré que, com totes les apostes desmesurades, té aquell atractiu vertiginós que et provoca suor freda, pampallugues a les orelles i un nus a la boca de l'estómac... ufff... però de moment (tot i que efectivament, As de Cors, el joc de mirades tenia el seu què) crec que jo almenys no puc jugar tan fort...

crec...

as de trèvols ha dit...

D'acord que l'esperit olímpic diu que allò important és participar, però no és menys cert que si paga la pena jugar, paga la pena guanyar. I no tinc gens clar què hi hauria a guanyar en el pòquer. Sí que tinc clar què s'arriscaria. I la desproporció és clara. Hi ha coses que conservem de fa molt de temps, ens les estimem i ens agrada com són.

as de cors ha dit...

...I jo que tenia les coses clares.

Brrrr...

Albert ha dit...

Sublim!
Tots quatre junts no seria un pòquer, a no ser que la 7 de cors es convertís en l'As de piques, però qui sap si potser hi ha un altre set a prop vostre i podeu fer un full... posats a imaginar...

as de cors ha dit...

Mira, doncs no em sembla mala idea. De fet, ahir l'as de diamants i l'as de trèvols em van presentar un parell de possibles candidats a convertir-se en cartes de la nostra peculiar baralla... Qui sap?

Albert ha dit...

Vaja! pinta interessant la cosa... una pena que jo estigui tant lluny per ni tant sols arribar a somiar que us conec... ;)

as de cors ha dit...

Ben aviat penjarem unes fotos de nosal3... Perquè pogueu seguir somiant.

I qui sap, Albert... Potser un dia ens trobem per San Francisco (o per Barcelona). Tenim un fan allà a la ciutat dels carrers empinats, ho sabies? A part de tu, vull dir. I ens ha pogut conèixer en persona. Res no és impossible...

Albert ha dit...

No saps lo contents que ens faràs a tots si arribem a veure una escletxa de vosaltres.

És bo saber que hi ha un altre seguidor aprop meu... i que us hagi conegut és tota una fita!
Espero ansiós les vostres novetats ;)

Per cert, hi ha manera de contactar-vos sense que sigui pels comments?

as de cors ha dit...

Quant a l'escletxa, tot arribarà... paciència.

I seria fantàstic que tu i el nostre altre seguidor catalano-americà poguessiu intercanviar opinions sobre el nostre blog.

Manera de contactar-nos, per mail (crec que surten en els nostres perfils).

;)

Si mai creuo el "xarco" t'aviso...

Albert ha dit...

De paciència en tinc gairebé infinita (deformació professional), i de l'intercanvi d'opinions seria un honor!
He comprovat els perfils i no hi surten les adreces... catxis...
tot i que puc intentar deduir-les... de fet vaig a fer una prova ara mateix a veure si funciona jejejeje

as de cors ha dit...

Fàcils de deduir les adreces, efectivament...

Espero amb ànsia que la prova et resulti efectiva, però això, un científic com tu, ho deu tenir bastant per la mà, oi?

Albert ha dit...

jejeje, la ciència està sobrevalorada ;) no esperis gaire de mi! :P

as de cors ha dit...

Els que comenceu amb tanta modèstia i humiltat acabeu sent els més salvatges... (és l'experiència d'aquesta carta).

Per cert, l'adreça que tenim és

triodasos@gmail.com

(Fàcil, eh?)

Albert ha dit...

jejeje, just clickar per enviar la prova i em dones tu l'adreça. Per sort era la correcta i no he fet el préssec! ;)

as de cors ha dit...

M'encanten els préssecs...

(as de diamants, no t'estic fent el salt, eh, reina? Però és que aquest noi m'ha semblat molt amable i interessant, i ves... s'han de tractar bé els fans).

Albert ha dit...

Gràcies per la part que em toca As de cors. I tranquil·la As de diamants que 15000 km ens separen ;) (per desgràcia meva clar hehehe).
Salut !