dijous, 15 de gener del 2009

Presentació: l'home afortunat

Sóc l'as de trèvols. Ell. L'home afortunat.

Vaig conèixer l'as de cors. Ens vam avenir molt, de seguida. Sovint parlava d'ella a l'as de diamants, de com n'era de simpàtica, de trempada, de les bromes i les provocacions que ens fèiem. L'as de diamants ben aviat va començar a dir-me que aquest as de cors, volia alguna cosa més. "Què ha de voler? Au, vés!"

El sorprenent interés, però, es va confirmar una llarga jornada que vaig passar amb l'as de cors comentant-li el mal moment que passava amb la meva parella. També ho vaig comentar a l'as de diamants, això. Som així, ens tenim al corrent de tot. I al cap de pocs dies, quan posava al corrent d'aquesta manca d'embuts i secrets que teníem, i de com l'as de diamants la trobava de maca a ella en unes fotos que li havia ensenyat, l'as de cors va engegar-me:

- Doncs si vols, li pots dir de fer un trio.
- No li ho diguis dos cops, que encara et dirà que sí! - vaig provar de dissuadir-la.
- Si vols, li pots dir de fer un trio - va fer l'as de cors, desafiant.
- ... 
- Decidit, vaig cap allà.

I va venir. I va ser... un fiasco. Ens vam acollonir molt. Vam dinar plegats i... res més.

Al cap d'una setmana, quan ja havien xerrat més entre elles, vam decidir d'anar a sopar plegats. Com que vam plegar tard, i ja no hi havia metro, li vam dir que es quedés a dormir a casa. No tenim més llits, així que havíem de dormir junts. Amb l'antecedent de la setmana anterior, no hi vèiem perill. Però hi va haver perill. Tot el perill que podia imaginar. Des que era adolescent que no dormia tan poc entre setmana. Una experiència extraordinària, desafiant, engrescadora, excitant...

Elles dues van trigar ben poc a parlar-ne amb les persones en qui confiaven. Per a mi, que sóc molt pudorós en aquest camp, era una idea forassenyada. Elles m'hi animaven molt a compartir-ho amb algú. De fet, l'as de cors m'animava, concretament, a compartir-ho amb un conegut que teníem en comú, a veure si s'animava a afegir-s'hi! Evidentment, m'hi he negat en rodó en tot moment. De cap de les maneres no podria parlar-ne amb ningú! 

Fins avui...

10 comentaris:

as de cors ha dit...

Què vols dir, rei? Ara sembla que la idea esbojarrada fos tot cosa meva... Jo no la recordo així aquesta part de la història...

as de trèvols ha dit...

Doncs ja pots anar fent memòria, guapa. Fil per randa, va ser així. Que ens va costar poc engrescar-nos? Tampoc no ho nego. És que veure's amb l'as de cors d'un cantó i l'as de diamants de l'altre, així, a frec... És molt complicat no engrescar-se! Les haurieu de conèixer!

El Company de Venus ha dit...

Bé, doncs, ja tenim tots els personatges protagonistes del trio. Ara comença l'acció: Tres, dos, un... Endavant.

as de trèvols ha dit...

Com "que comenci l'acció"? L'acció la vam començar ja fa temps! De fet la vam començar i l'hem acabada, oi?

El Company de Venus ha dit...

Ui, en aquests viaranys, mai se sap. A més, segur que teniu més coses per explicar, no, cartes 'tremendes'?

as de diamants ha dit...

No t'amoïnis, Company de Venus, no us faltaran pas detallets de l'acció. Tenim un munt de coses per explicar. Tot i que l'as de trèvols dius que és pudorós, els altres dos asos d'aquesta baralla no ho som gens, oi que no, as de cors?

mar ha dit...

estic amb el company...
segur que teniu moltes més coses per explicar...

aquí estem per escoltar-les i aprendre'n...
oi company?

bon cap de setmana!

as de cors ha dit...

Nois, us esteu aprofitant que no m'he pogut connectar en tot el dia... Anem a pams: as de trèvols, no estic tan segura que fos jo qui provoqués la situacio, i si ho vaig fer, doncs n'estic ben orgullosa. L'accio la vam començar, i l'hem acabada (el teu "oi?" del final m'ha desubicat... no sé què respondre).

Reina, si fossim pudoroses ja no hauriem cardat alhora amb el teu home, no trobes? A aquestes alçades...

Prepareu-vos, que tenim unes quantes anècdotes per llepar-se'n els dits...

as de trèvols ha dit...

"Anecdotes per llepar-se'n els dits", ja hi tornem a ser! Si es que són tremendes, no us ho deia jo?

I, per cert, as de cors, ja en pots estar, d'orgullosa, ja!

as de cors ha dit...

Ara mateix, orgullosa i calenta només d'evocar instants amb vosaltres per poder-los escriure en aquest blog.