dimecres, 11 de febrer de 2009

Reserves

Per motius que no vénen al cas, no he pogut estar gaire pendent del blog. Per un cantó això, i per l'altre que sóc força reservat. Els altres asos ho han esmentat en alguna ocasió. De fet, entre elles i jo hi ha aquesta gran diferència: la necessitat o no de fer conèixer què ens estava passant. D'entrada vam veure clar que el trio havia de ser secret, que no li ho podíem comentar a ningú. Però cap de les dues no va trigar ni una setmana a explicar-ho a algú. Una fermesa que fa por, tu! I en van quedar molt satisfetes. D'una banda tenien una necessitat de demanar opinió, d'assistir a gent que tingués perspectiva sobre la nostra relació. Per una altra, potser més important encara, hi havia la impossibilitat de carregar totes soles la pressió d'un fet tan excepcional. Compartir-ho amb amigues els permetia quedar molt més relaxades. Aleshores el pacte de silenci va passar del secret absolut a estar només vedat a la gent que coneixíem l'as de cors i jo, en considerar que per aquí sí que hi havia risc.

A mi també m'animaven a compartir-ho. No se'n podien avenir que no ho expliqués a ningú. "Això no t'ho pots quedar per a tu tot sol! Ets un home! Cal que es conegui com n'ets d'afortunat!" Però, vés, de debò que no em cal. Encara més, cada cop que l'as de diamants em deia a qui li ho havia explicat, tots gent que, poc o molt em coneixien, em volia fondre. Podeu creure que em moria de vergonya. D'aquella de mirar a terra i tapar-me el cap. Què hi voleu fer, sóc així d'infantil! No cal dir que quan em trobava amb aquestes persones cara a cara, la vergonya esdevenia pànic. Discret i interioritzat, però pànic. Jo amb cara de “què tal? Com va la vida? Sóc l'as de trèvols de sempre” i pensant “te m'estàs imaginant follant amb l'as de diamants i una altra dona”. I això els feia molta gràcia, als altres asos! Gaudien del meu torbament. I vinga a pressionar-me. Quan rebia una trucada d'alguna amic, en penjar l'as de diamants em deia: "què, ja li has dit que tens dues amants?" Quina bruixa! Però segurament la perversió de l'as de cors era la més... perversa! M'insistia a que li ho digués a un conegut comú, a qui per seguir amb el vocabulari de les cartes li direm la jota de pics. "Digues-ho a la jota de pics, digues-ho a la jota de pics!" Val a dir que l'interès per la jota de pics no era fruit de l'atzar. A l'as de cors li molava força. Que se'l podria tirar, vaja! Fins i tot li hagués agradat afegir-lo al trio i tenir un quartet. "Explica-li-ho a la jota de pics, explica-li-ho a la jota de pics!" Fins i tot, una nit, quan, fruit de l'esforç físic vaig adormir-me (el proper apunt que faci segurament serà sobre com s'enfronta un home a dues dones al llit, mira tu) va intentar suggestionar-me en somnis i em xiuxiuejava a l'orella "Explica-li-ho a la jota de pics, explica-li-ho a la jota de pics!" Una altra bruixa! Com en gaudien, totes dues! I jo fonent-me de vergonya.

Ara, ja veieu. Malgrat tota la vergonya i totes les reserves, aquí estic, participant del blog. Tardanament. Breument. Però participant-hi.

Per acabar: què és un pic?

6 comentaris:

as de cors ha dit...

Pobret, l'angelet... si ja es veu que amb aquest parell de bruixes... noi, sembla que se t'ha oblidat que has follat més en aquests darrers dos mesos que en la resta de la teva vida! O com a mínim, més a gust...

Consti que a ell mai el vam obligar a fer res, aquestes dues bruixes, eh? És més, recordo un dia en què jo ho havia deixat (un de tants) i l'as de diamants, al llit tots tres, insinua que ens hauríem d'acomiadar com cal. Què us penseu que va dir l'as de trèvols? "Va, sí, fem-ho, fem-ho, fem-ho" com si li anés la vida!

M'alegro que estiguis compartint amb tothom les teves vivències, xato.

as de diamants ha dit...

Nena, carinyu, això que has dit em deixa en molt mal lloc... no? Que uns quants d'anys de relació també donen per follar... És cert que no ens ho havíem passat mai tan bé com amb tu, però dona...

En la resta del comentari, completament d'acord: "fem-ho, fem-ho..." sí, sí... una mica desesperat sí que estava...

as de trèvols ha dit...

Ai, la mare! De debò, tan malament m'explico? Ho he redactat de manera tan confusa que no s'entén el que vull dir? Asos, no sou bruixes per participar del trio. Si més no, sou tan bruixes com jo buixot. Sou bruixes pel que fa a burxar-me per a que ho expliqués a algú tot sabent que a mi m'incomodava. Sou bruixes perquè gaudieu fent-me patir.

as de cors ha dit...

Reina, això que he dit només demostra una gran autoestima per part meva, com a mínim pel que fa al llit.

Bruixot, molt em sembla que tu has estat precisament qui menys ha patit en tota aquesta història... m'equivoco? (Tothom espera impacient que escriguis allò que ens has promès... ja saps que les promeses cal complir-les, oi?)

mar ha dit...

Ànims doncs per participar més sovint. M'interessa la teva visió sobre els fets i em sobta, d'entrada, aquesta timidesa... alguns homes tenen tendència a sentir-se importants davant d'aquest tipus de pràctiques (jejeje...)i fer-les servir per fardar... i fer-se el gallet davant dels altres (homes o dones).
Ja veig que no és el cas... però aquí, en aquesta intimitat que ens envolta... ja et pots deixar anar...

un petó i bon cap de setmana!

El Company de Venus ha dit...

Quanta, quanta timidesa...