dissabte, 12 de setembre de 2009

Llibertat vigilada

Fa uns mesos vaig sentir la necessitat de demanar-li a l'as de trèvols un període del que vaig anomenar 'llibertat vigilada", és a dir: "deixa'm follar-me d'altres"... La seva condició va ser: "folla't qui vulguis però, amb mi, folla més i, sobretot, no te n'enamoris"... Em sentia legitimada a fer-li aquesta proposta ja que ell i l'as de cors han follat tot el que han pogut -que no el que han volgut. Ja sé que és una mica trampós tot plegat... "tu també has tingut sexe amb ella" -em direu-, ja ho sé, i teniu raó, però jo del que tenia/tinc ganes era de sentir el que l'as de trèvols ha sentit amb i per l'as de cors: passió, atracció, delit... i jo, això, només ho sento cap als homes i, sobretot, només ho sento dels homes cap a mi...

Una proposta d'aquesta mena implica, necessàriament, oferir a l'altre les mateixes condicions...

Així doncs, aquest estiu hem exercit de parella oberta, una mica 'sui generis', si voleu... I que consti que hem passat els nostres moments crítics i que, fins i tot, ens hem plantejat seriosament la separació... però, de moment, estem aquí... junts...

Aquesta nova situació dóna lloc a escenes com aquestes:

Primer cap de setmana que passem tots tres fors de casa. Habitació triple d'hotel: llit doble + llit individual. Tot i haver passat un dia espectacular tots tres junts, quan vam arribar a l'habitació jo vaig fer palès que no tenia ganes de sexe. Evidentment, l'as de trèvols i jo vam anar a dormir al llit gran. Ell es va posar calent de seguida, va començar a tocar-me i a demanar-me sexe. Jo tenia clares dues coses: a) no tenia ganes de sexe a 3 i b) no em semblava bé tenir sexe amb ell tenint l'as de cors a mig metre. No vaig dir res però vaig girar-me em vaig posar a dormir. Poca estona després, vaig aixecar el cap i vaig veure que l'as de cors i l'as de trèvols es donaven la mà i que ell encara anava calent com una teia... I sí, el vaig empènyer cap al seu llit -crec que va trigar mig segon a pensar-s'ho... Com sempre, vaig fer veure que dormia, i ells van fer el que van fer i van dormir tota la nit junts al llit petit.

Ahir surto de festa, ells dos queden. Arribo de matinada i em trobo la seva roba tirada per terra, i ells dos despullats, desperts i abraçats al llit. Em poso el pijama, em rento les dents, em fico al llit i els dic bona nit.

Tots dos cops els sentiment has estat el mateix: m'enfado!... M'enfado i m'entren unes ganes de sexe terribles. I follo amb l'as de trèvols de mala hòstia, violenta i una mica salvatge... I ens passem el dia al llit, sense fer res més... I ens ho passem de conya!

Pel que fa a la MEVA llibertat vigilada, us diré que hi ha hagut dues cartes que han entrat en joc. Els tocaria ser piques, no? Posarem que són el 3 i el 7 de piques. El 7 ja fa temps que ha abandonat el joc... Vam tenir dues sessions de sexe espectaculars, però ja està, ja no en calen més.

El 3 de piques encara hi és, apareix poc en joc, però hi és. Ell no té una dona tan comprensiva com jo... I, si donat el cas, un dia l'as de trèvols arriba a casa i ens troba a mi i al 3 de piques al llit amb tot de roba estesa per terra, es fot el pijama i es fica al llit amb nosaltres, crec que qui agafa els trastos, surt per la porta i no el torno a veure mai més no és precisament l'as de trèvols...

...

Bonus track: últimament m'ha donat per escoltar molt i molt el darrer disc de la Bebe. Hi ha unes quantes cançons que defineixen el meu estat d'ànim d'aquestes últimes setmanes. Especialment aquesta: Bebe – Uh,Uh,Uh,Uh,Uh

10 comentaris:

Albert ha dit...

Ja que vau publicar gairebé alhora (i una responent a l'altra i viceversa) i a l'altre post ja hi ha comentaris deixaré el meu aquí, per compensar.

Modestament em sembla que ambdós posts mai s'haurien d'haver fet tant públics, ja que potser el contingut s'escapa del que volieu amb aquest blog i són de caire massa personal, això ho heu de veure vosal3, i era més un compendi de missatges totalment dirigit entre vosal3.

Tot i així, i després d'haver-los llegit veig que la cosa s'ha torçat força, però tot (menys una cosa) té solució en aquesta vida.

Cuideu-vos i aprofiteu el temps de separació, segur que us farà bé.
Salut!!!

as de cors ha dit...

Albert, cert que eren posts adreçats a nosal3 entre nosal3. Però un dels motius inicials de crear aquest blog va ser precisament fer públic això que vivíem, o que vam viure, perquè quan nosaltres en buscàvem informació a internet tan sols trobàvem blogs i webs on el sexe era d'allò més explícit, però ningú no en parlava, dels sentiments. Per tant, fidels al nostre intent de compartir què se sent en una relació a 3, i com els sentiments evolucionen (tant pel que fa a les coses boniques com a les no tan boniques), hem pensat que si ens hi posàvem, ens hi posàvem de ple.

També he de dir que si bé al principi els posts els comentàvem abans de publicar-los, entre nosal3, darrerament hem tirat més pel dret, i és clar, les sorpreses ens les hem trobades de cop. I no totes han estat sorpreses agradables...

Però, qui ha dit que separar-se sigui fàcil? Tota separació comporta un moment d'enfado, un de negació, un de rebuig, fins a l'acceptació. Separar-se no és un camí de flors i violes, i ja m'he separat prou vegades en la vida com per saber què em toca ara, quines fases he de superar. És un videojoc conegut, però per més conegut que sigui, sempre, SEMPRE, fa mal, i sempre hi ha el moment de penediment a última hora: "segur que faig bé? i si ho deixem com està i no ho remenem més?" Malhauradament, o afortunadament, una sap quan ha arribat el moment de volar, i cal ser valenta per fer el pas en el buit. Després et trobes que no passa res, que tampoc no és TAN terrible, i que la vida continua. Que els teus ex poden arribar a ser els teus millors amics, que tot el que hi guanyes compensa el mal tràngol del moment del salt en el buit. Allò que ens és desconegut ens espanta per naturalesa, però si no féssim aquest salt tampoc no seríem on som. Per més que em dolgui, em toca separar-me de l'as de trèvols i l'as de diamants, però com molt bé ens aconsellava el 7 de cors: "quedeu-vos amb les coses maques que heu viscut, i no hi busqueu justificacions".

Albert ha dit...

Vaja, em pensava que em contestaria l'as de diamants aquest cop.

as de diamants ha dit...

Hola Albert! Tenia pensat contestar, però he estat treballant fins ara... :)

Responent al que dius, segurament tens part de raó, potser no calia ser ni tan sincera ni tan explícita. Però com li deia l'altre dia a l'as de cors jo em prenc el blog com una espècie de teràpia i, tot i que ara ja hi ha més coneguts que ens llegeixen, el fet d'escriure sabent que algú desconegut em llegirà, m'ajuda. Crec que si no m'ho hagués pres així, no hauria escrit cap post... I tot i així, segur que han quedat un munt de coses per dir, i no només a vosaltres i entre nosaltres, sinó a nosaltres mateixos...

D'altra banda, i anant una mica en contra de tot el que dius, Albert, m'agradaria que l'as de trèvols hi digués la seva, perquè sembla que la cosa està només entre nosaltres dues i, evidentment, això no és així.

Albert ha dit...

Tots els lectors estem desitjant una intervenció de l'as de trèvols!

as de cors ha dit...

Em sembla que l'as de trèvols està d'acord que això no és ni ha estat només entre tu i jo, bonica. Però totes dues sabem que si li costa de dir les coses (i quan dic coses parlo de sentiments) en persona, i en privat, molt més li costarà exposar-se davant de desconeguts i de coneguts. Jo em conformaria amb una sessió de buidat absolut cara a cara, on no quedés res per dir (res que no fos ofensiu o per fer mal, és clar). Tanta contenció no pot ser bona...

Albert ha dit...

Hi hagi pau!
Aquest "bonica" es pot interpretar força malament. Espero que no anessin per aquí els "tirus"...
Pau i calma!

as de cors ha dit...

Ei! En absolut!!! Mai he fet servir amb l'as de diamants un terme bonic amb sentit oposat. Si he dit bonica és perquè l'as de diamants ÉS bonica, sempre li he dit, i li seguiré dient.

(Tu m'has entès, oi, neni?)

as de diamants ha dit...

És clar que sí, preciosa!

Jo preferiria que ho escrivís, però vaja...

Hèctor ha dit...

refotre com està el pati :) esperem que la cosa s'aclarisca aviat!

abraçades per a tots 3