El Rei de diamants

Hola viciosos!

Potser us preguntareu per què fa tants dies que no escrivim... Però tampoc és que ens ho hagueu reclamat amb insistència, eh? Estem passant una mena de crisi familiar: com heu pogut comprovar, les dues cartes que alimenten aquest blog són les vermelles (o hauríem de dir-ne verdes?). I és clar, o ens hi posem tots o perd tota la gràcia... Hem de confessar-vos que l'as de trèvols és més reticent que l'as de cors i l'as de diamants a l'hora d'explicar les nos3 intimitats. Que consti que no és que no tinguem ganes de seguir compartint amb vosaltres la nostra experiència tridimensional. És només que ens cal una empenteta. I bé, què millor que una anècdota divertida per trencar el gel que s'ha fet al blog aquests dies de vent huracanat?

Diumenge al matí. (Què diem matí, les 3 de la tarda!) Els asos estan cremant calories a casa l'as de diamants i l'as de trèvols. Sona el timbre. Atenció: no l'intèrfon, EL TIMBRE!!! Se sent una veu masculina a l'altra banda de la porta: "Que hi sou?" L'as de diamants fot un bot, salta del llit i diu: "Mon pare!" Petit detall: el pis és tan minúscul que no hi ha on amagar l'as de cors (que com que té claustrofòbia prega de genolls que no la fiquin a l'armari). La solució la té l'as de trèvols: "Estira't sobre meu, et tapo amb el nòrdic". L'as de cors obeeix, l'as de diamants obre la porta, l'as de trèvols es fa l'adormit. "Hola, nena, com va tot?", fa ingènuament el Rei de diamants. "Molt bé, papa, aquí... al llit... encara... mmm... eehh... vull dir... d'això... Què vols?", respon l'as de diamants en barnús, suant, patint, quequejant.

L'as de trèvols aguantant el riure que se li escapa lentament per sota el nas. L'as de cors aguantant la respiració sota el nòrdic. L'as de diamants aguantant el tipus, fent veure que no veu el bulto enorrrrrrme que hi ha sobre el llit. Afortunadament, el Rei de diamants és reservat i respectuós i no gosa quedar-se més del que és imprescindible per passar a la filla un missatge de part de la mare. Arriba a ser la Reina de diamants en lloc del Rei i la caguem: hauria entrat, hauria anat fins al llit, s'hi hauria assegut per saludar el gendre... vaja, que ens haurien enxampat. Però no, era el Rei, i abans de marxar va saludar el seu gendre, qui, tot ficat en el paper d'home que dorm a les 3 de la tarda, aixeca un braç i diu: "mmmm... déu...".

L'as de diamants encara ara tremola en recordar l'escena, i maleeix el dia en què va pensar que un loft sense portes era l'opció més encertada per l'estil de vida que tots dos pensaven dur. Poc s'imaginaven l'as de diamants i l'as de trèvols que un dia les portes serien absolutament imprescindibles.

Trencant tabús: primer capítol

Bé, ha arribat l'hora d'explicar-vos tot el que he après en aquesta relació. Ho faré a poc a poc, tal com vaig anar superant els molts tabús que encara tenia al llit quan vaig conèixer l'as de diamants i l'as de trèvols.

Jo al llit no havia estat mai cap cosa de l'altre món. M'agradava que em fessin cosetes, i fer-ne alguna, però ben poqueta estona i sense pensar-m'ho massa. Tenia un tabú que creia insuperable amb el llenguatge groller, amb les marranades. Un cop, un paio em va dir "guarra" mentre follàvem, i em va tallar tant el rotllo que no vaig poder-m'hi concentrar més. Un altre em va dir "comemela" amb tan poca gràcia que li vaig dir que se la mengés ell mateix, "a ver si te llegas". En fi, que no suportava que em diguessin paraules lletges, brutes, al llit.

Fins que vaig sentir-les en boca de l'as de trèvols i de l'as de diamants. Sentir-lo a ell dir-me "marrana" em va posar a mil. I no sé explicar-vos ben bé per què, era només que sonava diferent, sensual, excitant... I sentir-la a ella dir coses com "folla-te-la" o "menja-me'l" era tot un món completament nou que s'obria davant meu. També és cert que no havia vist mai abans dues persones follar (si no tinc en compte la pel·li 9 songs, del Winterbottom). Imagino que la situació ja era tan fora de l'habitual que em vaig deixar anar (i com!) i a partir de la primera grolleria tot va estar permès.

Un altre tabú que vaig superar la meva primera nit va ser el de rebre ordres. Sempre m'havia provocat l'efecte contrari: si un paio em donava una ordre al llit, es quedava amb les ganes... Un cop més, l'as de trèvols s'endu la medalla. Un simple "menja-me-la", amb aquell to sensual i aquella mirada lasciva, i vinga, ja em teniu a mi fent la meva primera mamada amb cara i ulls. Sí, sí, la primera que es mereixia el nom de Mamada. Perquè a la boca n'he tingut algunes, de polles, tampoc gaires eh?, però mai fins al final. Bé, matisem. Aquella primera nit no va ser fins al final ben bé. Era el primer cop que obeïa una ordre similar, i a més tingueu present que tenia el cul de l'as de diamants a pocs centímetres, agenollada sobre la cara de l'as de trèvols que li menjava la figa mentre jo li menjava a ell la fava (que bé que ens hem alimentat, asos)... Tot plegat era una mica atabalador per a uns principiants com nosaltres. I no podia ser que la primera nit superés tots els obstacles de cop, no? L'as de trèvols em va demanar (amb una nova grolleria per afegir al meu lèxic): "fes que m'escorri" -més aviat "bes gue besgorri", amb la figa de l'as de diamants a la boca, no se li podia demanar una dicció fabriana-, i jo, que en la meva trista vida havia fet escórrer un home potser 2 vegades, no vaig saber ben bé què fer. I va arribar el meu tercer gran tabú trencat en aquell precís instant: l'as de trèvols es va agafar la polla i allà mateix, amb un parell de sacsejades precises (després d'haver-se passat unes 3 hores aguantant-se des que ens havíem ficat tots 3 al llit), es va escórrer monumentalment davant dels meus ulls sorpresos. Mai havia vist un home masturbar-se, no m'agradava, vès, em semblava groller, em molestava... Què coi he estat fent tots aquests anys?-us deveu estar preguntant-, sí, jo també m'ho pregunto...

Bé, primer capítol dels tabús trencats. En vindran més, perquè a mesura que hem anat perfeccionant la tècnica del ménage à trois jo he aconseguit deixar-me anar cada cop una mica més, fins que m'han quedat ben poquetes coses per provar... això sí, res de caques ni de pegar.

[post dedicat a l'as de trèvols, també]

La nostra primera nit

Després de la magnífica exposició de l'as de cors respecte de la nostra primera nit, poc cosa puc dir jo... Intentaré, doncs, donar-vos el meu punt de vista.

Pel que fa a la proposta esbojarrada de passar un cap de setmana junts o bé anar a sopar... diria, guapa, que no va ser així. La proposta del cap de setmana va ser meva, sí, però va venir al dia següent a la nostra primera nit. Però, vaja, no té gaire importància, només que, malauradament, no ho vam dur a terme mai...

El restaurant va resultar un lloc molt agradable, amb música en directe i bons plats. La posició a la taula de què parla l'as de cors la vaig forçar jo, crec, però amb la intenció contrària. És a dir, per mi la idea era que ells dos s'asseguessin junts i, si de cas, la que estaria separada seria jo. Pel que diu l'as de cors, però, no va tenir el resultat esperat i és ella la que es va sentir desplaçada.

Durant el sopar ella estava nerviosa i no parava de parlar... Vaig sortir del restaurant una mica fins al capdamunt d'ells dos i de la situació… En cap moment, però, vaig pensar que no es quedés a dormir a casa… Però al sofà... jo no el trobo pas tan incòmode...

Vam arribar a casa i, certament, l'as de trèvols es va afanyar a dir que el sofà era molt incòmode (!). D'acord, doncs, tots tres al llit... Samarretes, calçotets, tot ben bé com us ha explicat l'as de cors. Què havia de passar? No res, vés...

Ai! Que ràpid se'm va passar el malestar i que ràpid vaig pensar que allò podia ser mooolt divertit.

Vam riure. Vam fer fotos. I sí, vaig agafar-li la mà a l'as de cors i vaig conduir-la fins al penis ja erecte del meu home. I a partir d'aquí tot va anar força rodat. Vaig fer el meu primer petó a una dona!!! I vaig tocar-li els pits. I renoi, quins pits. Què agradable! mmmm... què excitant!

No cal dir que la visió de dues dones besant-se i tocant-se era una imatge tremenda a ulls de l'as de trèvols (que esperem us expliqui ell en algun moment). I per mi, veure'l excitat d'aquella manera, em posava a mil, i sentir els gemecs d'ella, i veure-li la cara de plaer... uf!

En un moment donat, ella em pregunta si se'l pot follar. I jo, fent-me la interessant, li pregunto a l'as de trèvols si se la vol tirar. Quina pregunta més absurda! Es posen a follar. Ell a sobre cavalgant-la. Me'ls vaig mirar durant molta estona. Feia temps que no el veia tan excitat i ella estava tremenda, preciosa, calenta... es tocava, gemegava i a mi, ells dos, em posaven malalta. Fins que no vaig poder més i em vaig començar a masturbar al seu costat. Diria que l'as de cors i jo ens vam escórrer alhora...

Quan ja feia una estona que dormíem vaig sentir que tornaven a follar... em vaig fer l'adormida i me'ls vaig mirar, els vaig escoltar i vaig pensar que això del trio era una passada.

[post dedicat a l'as de trèvols]

El meu primer cop

Bé, asos, ja va sent hora de donar una mica de carn a les feres, no trobeu? Començaré jo. Volia compartir amb els nostres lectors la nostra primera nit. Tal com he fet fins ara, serà des del meu punt de vista (o de vida), ja que és de l’únic del qual puc estar 100% segura (bé, 95%).

Era el dia de les eleccions als EUA. Jo sortia de classe i vaig rebre una trucada de l’as de trèvols per tal de disculpar-se per l’intent fallit d’un parell de dies enrere. La solució proposada per l’as de diamants (a qui us recordo que només havia vist un cop a la vida), era senzilla (i esbojarrada): anem a passar un cap de setmana junts i veiem què passa. Això, o anem avui a sopar… Vaig triar la segona opció, és clar.

I ja em teniu a mi caminant cap a casa d’aquest parell de viciosos, amb un somriure als llavis i una escalfor entre les cames que no caldrà que us detalli. Vam anar a sopar a un restaurant romàntic, amb espelmetes a la taula, i amb un cambrer que es va dedicar a fer bromes innocents (innocents perquè poc sabia ell que el que ens deia acabaria sent veritat unes hores després). La primera sensació (meva) va ser d’incomoditat. Com que no existeixen taules per a tres (hi ha res que sigui per a tres en aquest món?), ens van preparar dues taules petites juntes. Providencialment, la taula on erem era la número 3. L’as de trèvols i l’as de diamants van seure l’un davant l’altra. Jo al costat de l’as de trèvols, de manera que davant no tenia ningú. Vaig passar tot el sopar mig girada per mirar de mantenir el contacte visual amb els dos.

Se’ns va fer tard (cosa que sabíem que passaria), i em van convidar a dormir a casa seva. Com ja sabeu, a casa seva només hi ha un llit, i l’as de trèvols es va afanyar a dir-me que el sofà era molt incòmode, per tant, jo no tenia altra opció que dormir amb ells. L’as de diamants va deixar anar una cosa semblant a “a mi deixeu-me aquest racó del llit i vosaltres feu el que us vingui de gust” que em va fer posar d’allò més nerviosa (i d’allò més calenta).

Bé, som al llit en l’ordre que trobeu a les 3 cartes d’aquí dalt: l’as de cors, l’as de trèvols, l’as de diamants. Les dues dones amb samarreta i calces. L’home afortunat en calçotets, estirat panxa enlaire amb les mans mirant de cobrir la trempera monumental que era impossible dissimular. Ella i jo girades cap a ell, mirant-lo i mirant-nos. “Què hem de fer?” Riure. Vam riure molt. Moltíssim. Especialment en els moments previs. A algú li passa pel cap que estem de foto, i vinga, treiem la càmera i ens fem unes fotos per trencar el gel, mossegant cadascuna una orella de l’as de trèvols. I la seva trempera anar pujant… (la meva també, no ho negaré).

Com que jo era l’altra, la de fora, la nova, i a més no erem en el meu territori sinó en el d’ells, no vaig gosar fer el primer pas. L’as de diamants em mira, em diu: “No tens ganes de fotre-li mà?”, i jo sense esma per respondre. L’as de trèvols malaltet perdut. L’as de diamants m’agafa la mà i la passa pel cos del seu home, amb molta tendresa, fins arribar al seu penis, què dic penis, a la seva columna dòrica! Ells dos es besen, em miren, l’as de diamants li demana que em besi. I comença la festa.

Tots els dubtes i pors sobre com es gestiona una relació sexual entre 3 persones van quedar resolts en aquella primera nit. Tots 3 vam al·lucinar que tot fos tan armònic, tan ben coordinat, semblava una coreografia perfecta. Ningú no es va sentir exclòs en cap moment. Mirar-los besar-se, llepar-se, xuclar-se, mossegar-se, acariciar-se, era tan excitant com fer-ho jo a qualsevol dels dos, o deixar-m’ho fer per qualsevol dels dos. I aquella nit vaig començar a trencar tabús i manies que feia anys arrossegava: dir marranades al llit, fer tot allò que em demanessin, demanar què volia que em fessin… aquella nit tot era vàlid, tot era permès, i junts vam descobrir els plaers de practicar el sexe a 3.

Però no, no patiu, no us deixaré amb les ganes de saber què vam fer. Sé que voleu detalls morbosos i sucosos, i aquí van.

Imatges del meu primer ménage à trois:

- Estic estirada panxa enlaire. Nua. Al meu costat hi ha l'as de diamants. Nua també, de panxa enlaire com jo. L'as de trèvols és de genolls entre les nostres cames, mirant-nos mentre amb la mà dreta masturba l'as de diamants i amb l'esquerra em masturba a mi. La cara de vici de l'as de trèvols se'm barreja amb els gemecs de l'as de diamants. Li demano a l'as de trèvols que em deixi tastar la mel de la seva dona. Li llepo els dits de la mà dreta. Després els de la mà esquerra, on hi trobo un gust conegut.

- L'as de trèvols és entre les cames de l'as de diamants. Li llepa el cony amb ànsia mentre ella es torça de plaer. Jo em masturbo mentre li mossego els mugrons a l'as de diamants, uns mugrons perfectes, erectes.

- Tinc l'as de trèvols panxa enlaire. M'acaba de dir "menja-me-la", i és el que estic fent. L'as de diamants s'agenolla a la cara de l'as de trèvols. M'excito veient com l'as de trèvols es menja a la seva dona mentre em folla la boca.

(Uf... i ara hauré de parar a fer una petita pausa... No sabia que era tan excitant escriure marranades...)

Presentació: l'home afortunat

Sóc l'as de trèvols. Ell. L'home afortunat.

Vaig conèixer l'as de cors. Ens vam avenir molt, de seguida. Sovint parlava d'ella a l'as de diamants, de com n'era de simpàtica, de trempada, de les bromes i les provocacions que ens fèiem. L'as de diamants ben aviat va començar a dir-me que aquest as de cors, volia alguna cosa més. "Què ha de voler? Au, vés!"

El sorprenent interés, però, es va confirmar una llarga jornada que vaig passar amb l'as de cors comentant-li el mal moment que passava amb la meva parella. També ho vaig comentar a l'as de diamants, això. Som així, ens tenim al corrent de tot. I al cap de pocs dies, quan posava al corrent d'aquesta manca d'embuts i secrets que teníem, i de com l'as de diamants la trobava de maca a ella en unes fotos que li havia ensenyat, l'as de cors va engegar-me:

- Doncs si vols, li pots dir de fer un trio.

- No li ho diguis dos cops, que encara et dirà que sí! - vaig provar de dissuadir-la.

- Si vols, li pots dir de fer un trio - va fer l'as de cors, desafiant.

- ... 

- Decidit, vaig cap allà.

I va venir. I va ser... un fiasco. Ens vam acollonir molt. Vam dinar plegats i... res més.

Al cap d'una setmana, quan ja havien xerrat més entre elles, vam decidir d'anar a sopar plegats. Com que vam plegar tard, i ja no hi havia metro, li vam dir que es quedés a dormir a casa. No tenim més llits, així que havíem de dormir junts. Amb l'antecedent de la setmana anterior, no hi vèiem perill. Però hi va haver perill. Tot el perill que podia imaginar. Des que era adolescent que no dormia tan poc entre setmana. Una experiència extraordinària, desafiant, engrescadora, excitant...

Elles dues van trigar ben poc a parlar-ne amb les persones en qui confiaven. Per a mi, que sóc molt pudorós en aquest camp, era una idea forassenyada. Elles m'hi animaven molt a compartir-ho amb algú. De fet, l'as de cors m'animava, concretament, a compartir-ho amb un conegut que teníem en comú, a veure si s'animava a afegir-s'hi! Evidentment, m'hi he negat en rodó en tot moment. De cap de les maneres no podria parlar-ne amb ningú! 

Fins avui...

Presentació: l'esposa

Sóc l'as de diamants. La dona. L'esposa.

L'as de cors va aparèixer en les nostres vides en un moment difícil. De monotonia i de plantejaments de separació per part meva.

Vaig acceptar la proposta esbojarrada de l'as de cors pensant que jugaríem una mica, però que no en seríem capaços. Però ho vam ser. Després d'un primer intent fallit, el primer sopar a tres va acabar en el nostre primer llit a tres. Molts riures al principi, vergonyes, sorpresa... però ho vam fer, i us puc dir que veure follar el teu home amb una altra dona és una de les experiències més excitants que he viscut mai, i més quan l'altra dona és l'as de cors. Una dona preciosa, potent, ardent i que duia de cul l'as de trèvols.

És cert que no ha estat fàcil. "Per què la desperta a ella per tirar-se-la de matinada i no a mi?"

Com diu l'as de cors en el primer apunt, vam tallar tantes vegades que ja n'hem perdut el compte. El tercer o quart cop, l'as de trèvols i jo ens vam dir: "per què sabem que aquest cop és el definitiu? -no ho sé, però ho sabem, oi?"

Què coi, definitiu! No sabeu com n'és de viciós el sexe a 3! (o sí?).

Vam diversificar les activitats i vam començar a sortir i aprofitar les ofertes dels TR3SC, té gràcia també, vés... Anar al videoclub i veure el DVD estirats tots tres al sofà, també va ser bonic i, fins i tot, vam passar nits tots tres junts sense follar... Ningú amb ningú!

La nostra parella, la primària, se'n veia reforçada, tant sexualment com personalment. De cara al nostre món, al nostre entorn teníem un secret. El nostre secret. Un vincle que ens unia molt més que la hipoteca o els dinars de diumenge amb la família. Vèiem com, amb l'as de cors, recuperàvem, a poc a poc, hàbits que la nostra rutina diària ens havia fet abandonar: sopar fora, veure una peli... en definitiva, passar més estones junts.

Jo creia que havíem trobat l'equilibri entre els tres vèrtex. Però l'as de cors s'ha rendit. No li ho retrec. L'entenc.

Però ara tinc por que, sense ella, l'as de trèvols i jo tornem a ser els d'abans.

Presentació: l'amant

Sóc l'as de cors. L'altra. L'amant.

Vaig conèixer l'as de trèvols i m'hi vaig enamorar. Era un home casat. "Els casats són sagrats!" havia estat sempre la meva màxima, però llavors la vaig conèixer a ella, l'as de diamants. Em va agradar des del primer moment. I un dia, no sé com, em vaig trobar proposant-los una bogeria. I ells la van acceptar.

Al principi tot va ser divertit, nou, intrigant, molt viciós i addictiu. Tots tres érem novells i anàvem descobrint un món desconegut i carregat de tabús del qual no en teníem cap referent. A mesura que els sentiments s'hi van anar barrejant les coses es van complicar. En els poc més de dos mesos que vam estar junts, que vam ser un trio, ho vam deixar estar unes 6 vegades (si no m'he descomptat): la meitat ella, la meitat jo, si fa no fa. Ell no ho ha volgut deixar mai (digueu-li tonto: dues dones llepant-li el penis alhora! El somni de tot paio amb dos dits de pito!).

I és que les dones ens compliquem massa la vida. Comencem a donar voltes i voltes als nostres sentiments i als sentiments dels altres, i llavors prenem decisions dràstiques que després no som capaces de mantenir ni una setmana. Però així és la vida... les dones som complicades. Els homes són simples. Estem follant els tres i nosaltres dues podem tenir el cap a tres llocs alhora: "mira'ls que bé que s'ho passen, a mi no em mira així mai, no s'estarà enamorant d'ella, no?"; "per què em mira així, ara? són gelos el que veig als ulls d'ella?"; en canvi ell: "..."

Sí, som complicades. Ens fem pel·lícules i capgirem la situació sempre mirant de no prendre mal i mirant que l'altra tampoc no en prengui, però a l'hora de la veritat, en sortim ben escaldades.

Com és viure una relació a 3 des de la posició de la parella secundària? Difícil (com viure-la des dels altres angles del triangle, és clar). Però parlaré per mi. Saber que el lloc que ocupes és sempre un graó per sota de l'altra dona és un paper molt difícil d'interpretar amb dignitat les 24 hores del dia. Saber que l'home a qui estimes no t'estimarà mai com a la seva dona, és dur. Creuar la porta de casa i enfrontar-se al món real oculta rere una disfressa de simple amiga, mentre ells dos poden seguir fent de parella, caminant agafats de la mà sense haver de fingir res, és potser el més dur.

Quan es té una relació a 3 cal posar regles. Bé, no és que "calgui", és que acaben sorgint inevitablement. La parella primària (i quan dic parella vull dir la primera dona) pot decidir que el sexe entre la secundària i l'home només serà possible si ella hi és present. Tant és si ella hi participa o no (en el nostre cas va anar evolucionant la cosa: al principi havíem de follar tots tres o ningú, però és normal en aquestes situacions que trobem que hi hagi membres de la relació més actius sexualment; o potser simplement perquè els dos membres primaris porten tants anys junts que aquella flama s'ha extingit i la tercera en discòrdia representa tot un món per descobrir. A mesura que vam avançar en la relació l'as de diamants va acceptar que folléssim l'as de trèvols i jo sols però amb ella al costat, si ella no hi era, res de res -segur que ella ho explica millor que jo-).

Què mata la relació a 3? En el nostre cas, ara que ha acabat, ara que l'he acabada, ha estat la por que arribi el dia en què jo ja no els faci falta, que decideixin ampliar la família i tornar a ser convencionals, i em diguin "ha estat divertit, però ara volem ser pares". Hi ha casos de trios que han decidit criar els fills junts (no fa gaire sortia una entrevista a un parell de diaris gratuïts). Però per desgràcia no és el nivell de relació en què ens hem trobat nosal3 (em permetreu aquesta llicència lingüística... em sembla d'allò més divertida). Per part meva, sentir que dono més del que rebo (del que mai rebré) ha pogut amb mi. Sentir que sobro en molts moments ha acabat amb la meva il·lusió. Sentir que si em quedo on sóc em ressigno a no poder ser estimada com crec que m'han d'estimar, m'ha fet donar un pas per allunyar-me d'ells dos. Amb molt de dolor, és clar, però és el que calia fer.

Estàvem trobant l'equilibri, sí. Però precisament això és el que m'ha fet més por.