dimarts, 29 de desembre del 2009
dilluns, 21 de desembre del 2009
Blogaire Invisible (II)
Mentre esperem que l'as de cors torni per Nadal com el torró, actualitzem els noms d'aquells que no creiem que siguin el nostre blogaire invisible:
ni el Veí de dalt
ni la Kika
ni la Susanna
ni la Lucrècia
ni l'Helena
...
ni la Joana
ni l'Arare
ni el Robertinhos
ni la Duschgel
ni la Júlia Costa
ni el Paseante
ACTUALITZACIÓ 22/12/09
Mira que hi havia dos o tres blogs que semblava que podrien ser... i avui s'ha desvetllat que no ho són:
ni el McAbeu
ni la Candela
ni la Merike
ni la Carme Rosanes
ni la Laie
Tot serà que no interpretem correctament les pistes...
...
I una segona pista per al nostre o la nostra blogaire invisible:
Creiem que li agradaria molt el llibre "L'elegància de l'eriçó" de la Muriel Barbery.
dijous, 3 de desembre del 2009
Blogaire Invisible
Aquest Nadal el trio d'asos s'apunta a la iniciativa del Blogaire Invisible (cliqueu i sabreu de què va).
Aix, quins nervis, qui ens tocarà?
(Ep, tocar en el sentit no físic de la paraula... tot i que... mmm...).
ACTUALITZACIÓ 19/12/2009
Hem estat fent una visita per alguns dels blocs inscrits al joc i hem arribat a alguna conclusió sobre qui NO creiem que sigui el nostre blocaire invisible:
No creiem que sigui l'Alepsi
ni el Veí de dalt
ni la Kika
ni la Susanna
ni la Lucrècia
ni l'Helena
Pel que fa a qui SÍ que podria ser... de moment, tenim un nom de dona que podria ben bé ser... però encara no ho direm, esperarem que hi hagi més moviment per poder tenir més pistes.
Hola, blocaire invisible, ets aquí? :D
Ah!, l'únic que esperem és que no ens toqui aquest... ¬¬
D'altra banda, del nostre/a blocaire invisible, o sigui, a qui li haurem de fer nosaltres el regal... podem dir que ja li hem deixat algun missatget anònim i que li agraden les lletres (a qui no li agraden dels que estem per aquí? :P)
Apa, a seguir jugant!
dijous, 26 de novembre del 2009
No estem sols
Guaiteu, asos, el que he trobat a Internet:
La primera és de l'estil de l'as de trèvols, i la trobo boníssima. La segona i la tercera (tot i que no pas els colors) fan més per l'as de diamants i per mi, no?
Jo en vull una!!!!
diumenge, 15 de novembre del 2009
La fundació de Roma
L'as de cors de quatre grapes. L'as de trèvols i l'as de diamants li llepen els mugrons.
Així comença una nit de recuperació del temps perdut, de retrobament, de rememorament. Ens toquem com si fos el primer cop, però amb el record als nostres dits de tot un any de relació. Ens besem amb tendresa i ànsia; ens rendim al moviment d'uns cossos que saben perfectament què han de fer.
No tenim pressa. Tenim una nit i un matí de regal. Ens abracem. Ens fem carícies. Ens besem. Ens mirem. Ens dediquem paraules boniques. Follem. Dormim. Follem.
Tanco els ulls: sento la passió de l'as de trèvols i la tendresa de l'as de diamants. Podria viure així la resta de la meva vida.
dilluns, 9 de novembre del 2009
dijous, 5 de novembre del 2009
Fa un any...
...sopàvem junts per primer cop en un restaurant amb música en directe, un cambrer molt trempat i un vinet que ens arrencava somriures maliciosos.
...caminàvem i rèiem pels carrers humits de la ciutat camí de casa vostra.
...em deixàveu un pijama (ben poc sexy) i m'oferíeu un racó al llit amb l'excusa que el sofà era molt incòmode.
...ens fèiem fotos els tres junts al llit per conservar el moment en què l'as de trèvols jeia al llit, per primer cop en la seva vida -i potser l'últim-, amb dues dones espectaculars.
...l'as de diamants acariciava el cos de l'as de trèvols amb la meva mà per trencar el gel, donant-nos permís per a besar-nos.
...neixia l'amor en forma de trio mentre uns cossos nus dansaven al ritme dels nos3 cors accelerats.
...ah, sí, i l'Obama guanyava les eleccions, però això va passar a segon terme.
US ESTIMO
dimecres, 4 de novembre del 2009
Aniversari
Avui és el nostre primer aniversari.
El nostre primer aniversari... i en la distància.
Us estimo, asos.
El nostre primer aniversari... i en la distància.
Us estimo, asos.
dissabte, 3 d’octubre del 2009
"Compartir l'amor"
L'as de diamants ens ha fet arribar, a l'as de trèvols i a mi, l'enllaç a l'Entre Línies que la setmana passada parlava d'una relació poliamorosa com la nostra. Bé, com la nostra no (ja m'agradaria). La relació en qüestió començava amb una parella que duien junts 10 anys, i un dia van començar a tenir altres relacions consentides. Fins que van conèixer la seva particular "as de cors". Des del començament, la "nova" es va sentir molt estimada i molt inclosa a la família, i això els va fer plantejar-se la possibilitat de viure tots tres junts (jo vaig tenir un foradet a l'armari de l'as de trèvols i l'as de diamants, us en recordeu?).
Un dia, "l'as de cors" d'aquesta història es va quedar embarassada d'ell (al reportatge no diuen si va ser accidental o buscat), i van decidir tirar endavant la família tots junts. Actualment viuen sota el mateix sostre, i eduquen la nena tots tres en igualtat de condicions, en armonia i amor.
En veure el reportatge no he pogut aturar el munt de preguntes que s'acumulaven dins el meu caparronet: com és que els ha funcionat? Què els fa diferents de nosaltres? Quina mena d'acords cal prendre per tal de tirar endavant una relació a tres fins a aquests nivells de compromís?
Un dels canvis evidents és el de parella per trio, entenent això en un sentit amplíssim del canvi de xip: cal que la relació comenci de zero (és evident que els 10 anys de relació prèvia hi són, però cal concebre la nova situació com un nou inici, perquè si no, crec que és molt fàcil entrar en una mena de competència, no sé si m'explico); també en el sentit de no ser 2+1 sinó 3, o millor encara: 1+1+1, la qual cosa vol dir que les combinacions són múltiples. Els tres del reportatge tenien habitacions separades, m'ha xocat al començament, però després m'ha semblat d'allò més lògic: em semblaria forçat dormir sempre tots tres junts, i políticament poc correcte que la parella antiga es mantingués en una habitació mentre "l'as de cors" ha de dormir sola en una altra. Vaja, que la solució d'aquests tres m'ha semblat ideal. Però el canvi de parella a trio implica també una sèrie de compromisos més enllà del que és estrictament el trio: mantenir la relació en secret només pot comportar a la llarga molta amargor, perquè haver de viure en la penombra no és agradable per a ningú.
Una de les preguntes que m'ha vingut al cap és: podríem nosal3 arribar a això? Si prenem com a referència la relació que hem tingut, la resposta és no, perquè des del començament l'hem viscuda com una cosa passatgera, una mena d'aventura, de bogeria, i mai no ens hem plantejat que pogués durar. De fet, l'as de trèvols ha reiterat unes quantes vegades que era una relació insostenible en el temps. I vaja, si ell ho té tan clar, com portar-li la contrària?
No ho hem arribat a provar, és cert. Els nostres intents han estat breus i covards. És cert que en aquests moments és parlar per parlar, ja que la vida ens ha dut per camins divergents. I és clar, des de la distància tot es veu molt bonic. Però, i si...?
Potser ja és tard per a plantejar-nos-ho.
O potser no.
Un dia, "l'as de cors" d'aquesta història es va quedar embarassada d'ell (al reportatge no diuen si va ser accidental o buscat), i van decidir tirar endavant la família tots junts. Actualment viuen sota el mateix sostre, i eduquen la nena tots tres en igualtat de condicions, en armonia i amor.
En veure el reportatge no he pogut aturar el munt de preguntes que s'acumulaven dins el meu caparronet: com és que els ha funcionat? Què els fa diferents de nosaltres? Quina mena d'acords cal prendre per tal de tirar endavant una relació a tres fins a aquests nivells de compromís?
Un dels canvis evidents és el de parella per trio, entenent això en un sentit amplíssim del canvi de xip: cal que la relació comenci de zero (és evident que els 10 anys de relació prèvia hi són, però cal concebre la nova situació com un nou inici, perquè si no, crec que és molt fàcil entrar en una mena de competència, no sé si m'explico); també en el sentit de no ser 2+1 sinó 3, o millor encara: 1+1+1, la qual cosa vol dir que les combinacions són múltiples. Els tres del reportatge tenien habitacions separades, m'ha xocat al començament, però després m'ha semblat d'allò més lògic: em semblaria forçat dormir sempre tots tres junts, i políticament poc correcte que la parella antiga es mantingués en una habitació mentre "l'as de cors" ha de dormir sola en una altra. Vaja, que la solució d'aquests tres m'ha semblat ideal. Però el canvi de parella a trio implica també una sèrie de compromisos més enllà del que és estrictament el trio: mantenir la relació en secret només pot comportar a la llarga molta amargor, perquè haver de viure en la penombra no és agradable per a ningú.
Una de les preguntes que m'ha vingut al cap és: podríem nosal3 arribar a això? Si prenem com a referència la relació que hem tingut, la resposta és no, perquè des del començament l'hem viscuda com una cosa passatgera, una mena d'aventura, de bogeria, i mai no ens hem plantejat que pogués durar. De fet, l'as de trèvols ha reiterat unes quantes vegades que era una relació insostenible en el temps. I vaja, si ell ho té tan clar, com portar-li la contrària?
No ho hem arribat a provar, és cert. Els nostres intents han estat breus i covards. És cert que en aquests moments és parlar per parlar, ja que la vida ens ha dut per camins divergents. I és clar, des de la distància tot es veu molt bonic. Però, i si...?
Potser ja és tard per a plantejar-nos-ho.
O potser no.
dimecres, 30 de setembre del 2009
Coneixes bé el trio d'asos? (II)
Sabem que us devem una explicació. Sabem que entre els dos últims posts dels asos femenins d'aquest trio i aquell últim i únic US ESTIMO de l'as de cors, van passar coses. I sabem que us les hem d'explicar. Però no hem tingut massa temps últimament i tampoc no volíem deixar inactiu blog, i és per això que ens vam inventar això del joc. Esperem que vulgueu seguir jugant mentre trobem el temps, la inspiració i les ganes per escriure aquest post que us devem.
Segona prova del Coneixes bé el trio d'asos?
En aquest cas us donem els títols de 9 pel·lícules. Volem que ens digueu quines són les tres pel·lícules preferides de cadascú, o les que en algun moment de la vida ens van marcar o que signifiquen alguna cosa per a cadascú de nosaltres... A veure què en dieu...
Són aquestes:
Beautiful girls
Els set samurais
Moulin Rouge
Casablanca
Nightmare Before Christmas
Matrix
Annie Hall
El club de los poetas muertos
Que bonic és viure
Esperem els vostres comentaris!
PD. En els comentaris de l'altre post, hi ha els resultats del primer joc.
dijous, 24 de setembre del 2009
Iniciem nova etapa
Estimats lectors i estimades lectores,
Com ja sabeu, el trio d'asos estem separats per la distància. Es preveu que per força temps, tot i que esperem anar-nos veient de tant en tant.
Així doncs, com que ara per ara serà complicat trobar històries per explicar-vos, hem decidit donar-li una volta al blog i fer-vos participar d'una altra manera.
Com que ja portem força temps junts, nosaltres i vosaltres, creiem que ens coneixeu prou bé. Així que per posar-vos a prova, cada setmana, o cada quan se'ns acudeixi una bona idea, us plantejarem una pregunta sobre nosal3 (no gaire personal, tampoc es tracta de descobrir-nos) a veure qui de vosaltres l'endevina... S'agrairan respostes raonades :)
Esperem que hi participeu i que us sembli una bona idea.
Comencem amb la primera:
Qui esmorza què en aquest trio d'asos?
- te
- cola-cao
- cafè amb llet
Esperem les vostres respostes!
dimarts, 22 de setembre del 2009
dissabte, 12 de setembre del 2009
El meu pla quinquennal
Com diuen els Manel, "per una vegada he entès el que cal". El meu pla quinquennal podria ser quelcom així (perdoneu la mètrica, no intenteu fer-ho entrar en els versos de la cançó, no us en sortireu): El primer any t'escriuré moltes cartes perquè em farà por que t'oblidis de mi. El segon potser et truqui algun dia, et pregunti per ella i m'alegri per tu. El tercer esperaré que m'escriguis quatre paraules per saber com estàs. El quart potser em diguis "T'enyoro" una tarda plujosa sentint-me lluny. I el cinquè ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula en un bar de menú, somriuré, et faré una carícia, i llavors tot dependrà de tu.
Després de llegir el post de l'as de diamants descobreixo que fa temps que no he estat sincera. Però no només amb ells dos, sinó amb mi mateixa, la qual cosa no pot ser bona de cap de les maneres. Llegint el post de l'as de diamants m'he sentit utilitzada, m'he sentit pont, tirita, paracetamol, segon plat, i tantes altres metàfores com us pogueu imaginar; he sentit que pinto ben poc en aquesta història. Atenció: no dic que ells m'hagin utilitzat, ni que hagi estat un pont, etc., tampoc dic que jo pinti poc. Us parlo de com m'he sentit, que és ben diferent. Dol llegir que ella torna a trobar el seu home atractiu quan ell ha tingut relacions sexuals amb mi. Dol saber que la nostra història ha estat el bàlsam que necessitaven per sortir-ne enfortits d'una crisi. Tots dos hi surten guanyant. Jo no, tot i que a simple vista ho sembli. És evident que sóc gran i sé on em ficava. O potser no del tot... Llegiu una mica més, no vull desvetllar-vos el secret tan ràpid (per bé que molts ja l'heu esbrinat).
Llegint el post de l'as de diamants, de sobte les paraules i els actes de l'as de trèvols prenen un altre sentit: la nit d'hotel descrita per l'as de diamants va ser un pèl diferent des d'aquest cantó de la història. Des del meu llit de 90 veig, per culpa de (o gràcies a) la claror que entra per la finestra, que l'as de trèvols està tocant a l'as de diamants. I veig com ella es gira d'esquena i el rebutja (no m'agrada la paraula, però no n'he trobat cap de més escaient). L'as de trèvols es gira cap on jo sóc. Ens separa una tauleta de nit. Les nostres mans es toquen una estona. I ell acaba saltant al meu llit. Vaja, per a qualsevol que vegi aquesta escena des de fora, té claríssim que l'as de trèvols va calent i que ha aprofitat la seva situació d'home afortunat: si una no vol, l'altra potser sí que voldrà.
Malgrat que tot és prou evident i simple en l'escena anterior, sóc una experta a complicar-me la vida. L'esperit fantasiós i romàntic que creia haver desterrat torna a atacar amb més força que mai, i després de fer-li un parell de mamades espectaculars a l'as de trèvols, les papallones baten les ales amb força en sentir les seves paraules en resposta a la meva pregunta: "I com és que t'ha donat per saltar al meu llit?" "Tenia ganes d'estar amb tu. D'escurar el temps que ens queda".
El temps que ens queda. Perquè m'esborro del mapa per una temporada, i ara estem escurant. Passem tot el temps que podem junts, l'as de trèvols i jo. Sols. Us podríeu preguntar quina necessitat té l'as de trèvols d'escurar el temps que ens queda, perquè de fet, ell té clar que a qui vol és a l'as de diamants (per més que ella no tingui tan clar si el vol a ell o no), i per tant, quan jo ja no hi sigui tot serà igual com era abans del 4 de novembre del 2008. No sé què necessita escurar l'as de trèvols, però sigui el que sigui, ho hem ben escurat (vaja, fins a l'última gota a jutjar per les darreres mamades, totes elles igual d'espectaculars que les del llit de 90). Però, i jo? Quina necessitat en tinc jo, d'escurar el temps que ens queda?
Aquí és on entra en joc la manca de sinceritat de què us parlava al principi.
Ser sincera em fa vulnerable.
Odio ser vulnerable.
Però la manca de sinceritat fa que la gent em faci mal sense adonar-se'n, sense voler, perquè actuen sense saber que em fan mal. I no ho saben perquè jo no mostro els meus sentiments. Així ha estat amb l'escrit de l'as de diamants: en llegir-lo, totes les pel·lícules que m'he fet les darreres setmanes han acabat de cop. Fos a negre, sense títols de crèdit ni dedicatòries. FI.
Llavors em torno a trobar fent el que m'havia promès que no tornaria a fer: plorar per un home. Per un home? Quina mena de feblesa absurda és aquesta? Plorar per un home? Quin home es mereix que plorin per ell?
CAP.
Què? Ja aneu lligant caps? Ho heu esbrinat?
M'eixugo les llàgrimes i decideixo ser sincera, per una vegada he entès el que cal. Si igualment he de patir, com a mínim que qui em fa mal sàpiga que me n'ha fet:
encara n'estic enamorada.
Llibertat vigilada
Fa uns mesos vaig sentir la necessitat de demanar-li a l'as de trèvols un període del que vaig anomenar 'llibertat vigilada", és a dir: "deixa'm follar-me d'altres"... La seva condició va ser: "folla't qui vulguis però, amb mi, folla més i, sobretot, no te n'enamoris"... Em sentia legitimada a fer-li aquesta proposta ja que ell i l'as de cors han follat tot el que han pogut -que no el que han volgut. Ja sé que és una mica trampós tot plegat... "tu també has tingut sexe amb ella" -em direu-, ja ho sé, i teniu raó, però jo del que tenia/tinc ganes era de sentir el que l'as de trèvols ha sentit amb i per l'as de cors: passió, atracció, delit... i jo, això, només ho sento cap als homes i, sobretot, només ho sento dels homes cap a mi...
Una proposta d'aquesta mena implica, necessàriament, oferir a l'altre les mateixes condicions...
Així doncs, aquest estiu hem exercit de parella oberta, una mica 'sui generis', si voleu... I que consti que hem passat els nostres moments crítics i que, fins i tot, ens hem plantejat seriosament la separació... però, de moment, estem aquí... junts...
Aquesta nova situació dóna lloc a escenes com aquestes:
Primer cap de setmana que passem tots tres fors de casa. Habitació triple d'hotel: llit doble + llit individual. Tot i haver passat un dia espectacular tots tres junts, quan vam arribar a l'habitació jo vaig fer palès que no tenia ganes de sexe. Evidentment, l'as de trèvols i jo vam anar a dormir al llit gran. Ell es va posar calent de seguida, va començar a tocar-me i a demanar-me sexe. Jo tenia clares dues coses: a) no tenia ganes de sexe a 3 i b) no em semblava bé tenir sexe amb ell tenint l'as de cors a mig metre. No vaig dir res però vaig girar-me em vaig posar a dormir. Poca estona després, vaig aixecar el cap i vaig veure que l'as de cors i l'as de trèvols es donaven la mà i que ell encara anava calent com una teia... I sí, el vaig empènyer cap al seu llit -crec que va trigar mig segon a pensar-s'ho... Com sempre, vaig fer veure que dormia, i ells van fer el que van fer i van dormir tota la nit junts al llit petit.
Ahir surto de festa, ells dos queden. Arribo de matinada i em trobo la seva roba tirada per terra, i ells dos despullats, desperts i abraçats al llit. Em poso el pijama, em rento les dents, em fico al llit i els dic bona nit.
Tots dos cops els sentiment has estat el mateix: m'enfado!... M'enfado i m'entren unes ganes de sexe terribles. I follo amb l'as de trèvols de mala hòstia, violenta i una mica salvatge... I ens passem el dia al llit, sense fer res més... I ens ho passem de conya!
Pel que fa a la MEVA llibertat vigilada, us diré que hi ha hagut dues cartes que han entrat en joc. Els tocaria ser piques, no? Posarem que són el 3 i el 7 de piques. El 7 ja fa temps que ha abandonat el joc... Vam tenir dues sessions de sexe espectaculars, però ja està, ja no en calen més.
El 3 de piques encara hi és, apareix poc en joc, però hi és. Ell no té una dona tan comprensiva com jo... I, si donat el cas, un dia l'as de trèvols arriba a casa i ens troba a mi i al 3 de piques al llit amb tot de roba estesa per terra, es fot el pijama i es fica al llit amb nosaltres, crec que qui agafa els trastos, surt per la porta i no el torno a veure mai més no és precisament l'as de trèvols...
...
Bonus track: últimament m'ha donat per escoltar molt i molt el darrer disc de la Bebe. Hi ha unes quantes cançons que defineixen el meu estat d'ànim d'aquestes últimes setmanes. Especialment aquesta: Bebe – Uh,Uh,Uh,Uh,Uh
Dobles parelles
Darrerament l'eufòria ha anat minvant entre aquest trio d'asos. I tot i que es manté una certa activitat sexual, ja no és a 3 (tot i que en ocasions hi som els 3). Ara és més aviat un desdoblament de parelles d'asos: as de diamants i as de trèvols; as de cors i as de trèvols. Amb la qual cosa veieu que l'as de trèvols va de cul... (Llàstima que no us ho voldrà explicar...).
L'últim cop que vaig quedar amb l'as de trèvols vam compartir una nit boniquíssima: cinema, sopar i música en directe. Passejada nocturna i cap a casa. El pis era buit, l'as de diamants havia sortit amb amigues. Tan bon punt vaig tancar la porta rere meu, l'as de trèvols em va atacar, amb premeditació i alevosia. I em va encantar.
No us calen detalls. No vam fer res que no haguéssim fet abans.
Sí. Va ser una nit boniquíssima.
divendres, 21 d’agost del 2009
Mapa dels sons del nostre món (i dels altres 4 sentits)
El frec d'una mà que subtilment em busca sota els llençols.
Els gemecs de l'as de diamants
quan s'escorre a la boca de l'as de trèvols.
La mà de l'as de diamants acariciant-me el mugró esquerre
mentre l'as de trèvols em menja la figa.
Tanco els ulls.
El mapa dels sentits del nostre món
El recordaré quan em senti perduda?
Una veu que em xiuxiueja a l'orella: "Guapa".
El meu cabell entre els nostres llavis.
Els gemecs de l'as de diamants
quan s'escorre a la boca de l'as de trèvols.
Un petó sucós de l'as de trèvols amb gust d'as de diamants.
La mà de l'as de diamants acariciant-me el mugró esquerre
mentre l'as de trèvols em menja la figa.
Moviments espasmòdics, incontrolables:
els malucs de l'as de trèvols follant-se la meva boca.
els malucs de l'as de trèvols follant-se la meva boca.
L'olor de panqueques que ens arriba de la cuina:
l'as de trèvols i jo esgotem les últimes forces abans d'esmorzar.
l'as de trèvols i jo esgotem les últimes forces abans d'esmorzar.
Tanco els ulls.
El mapa dels sentits del nostre món
es perfila a poc a poc
dins el meu cap.
El recordaré quan em senti perduda?
dissabte, 8 d’agost del 2009
7 de cors (II Part)
Vaaaaaa... Com que hi heu insistit tant, aquí van alguns detalls.
Dimecres, 5 d'agost de 2009
8.30 pm Sóc a casa dels asos que han marxat de vacances. Em dutxo a consciència, em perfumo, em poso un vestit i sandàlies. Em miro al mirall. Em sento guapa. Sexy. Envio un sms al 7 de cors: "Sóc a casa els asos, pica al timbre i baixo".
9.00 pm Començo a estar més que nerviosa. He consultat el correu, he escoltat música... Mitja hora encara!
9.30 pm Sona el timbre de baix. El cor se m'atura. Segur que m'he posat vermella i tot. Baixo i em trobo el 7 de cors amb aquell vestit negre de tirants del qual ja us n'he parlat: dubto entre anar a sopar o passar a les postres directament. Però sóc una dona tímida (encara que no us ho cregueu). Anem a sopar.
10.00 pm El vi comença a fer efecte. L'amanida és deliciosa i la pizza simplement brutal. Un tiramisú compartit per postres, i una conversa molt interessant: antics amors, amistats comunes (ehem...), aficions, somnis...
11.00 pm Anem a fer una copa. La nit és jove i nosaltres estem contentilles. Mentre xerrem, alguna mà s'escapa subtilment per tocar un genoll, gest gairebé imperceptible. Alguna "tirada de trastos" descarada mig en broma, alguna mig en sèrio.
12.00 am Sortim a fer un tomet. Seiem en un banc. Se'ns acosta un noi a lligar. Li dic directament: "Em sap greu, però estic amb ella". "No fotis que sou lesbianes!" Mala sort...
12.30 am El 7 de cors llança la canya. M'ho posa en safata, i jo no sóc capaç de fer cap pas, tot i que me'n moro de ganes. Finalment, el pas el fa ella. Petons al banc, amb públic i tot. Li ofereixo canviar d'escenari: el pis dels asos.
1.00 am Després de petons i alguna magrejada pel camí, ja som al pis. Ens despullem lentament, primer ella a mi. Després jo a ella. Comença un ball de carícies i petons, soroll de roba lliscant sobre la pell, les primeres gotes de suor fan pampallugues quan la llum que entra per una escletxa del balcó ens toca el rostre. Els nostres cossos no es coneixen, encara. Estic nerviosa, encara tímida. I sí, tinc por de no complir les seves expectatives. M'embriaga la seva olor.
2.00 am Exhaustes. Segurament els veïns ens han sentit. Com ofegar els gemecs, els crits, quan una ha perdut el control sobre el seu cos? M'agrada mirar-la. Em sembla preciosa.
4.00 am Encara despertes. Parlant de somnis, de fantasies, del passat i del futur. Mirades còmplices. Em diu: "Si he de ser una carta vull ser el 7". Petons. Carícies. M'encanta la seva panxa.
6.00 am Hem dormit una mica, però el cos ens demana una segona versió. Millorada.
8.00 am Dormim plàcidament l'una al costat de l'altra. Els sorolls de la ciutat que tot just es desvetlla em treuen del meu estrany somni: ella es dutxava a casa meva. Jo la mirava.
10.00 am Sona el despertador. Ella no l'ha sentit. La miro, estirada al meu costat bocaterrosa. Espectacular. Podria haver-m'hi passat hores contemplant aquella imatge. La llum sobre la seva esquena és senzillament perfecta. Li faig un petó. "Bon dia".
10.30 am Ja és dijous. Comiat dolç.
Dimecres, 5 d'agost de 2009
8.30 pm Sóc a casa dels asos que han marxat de vacances. Em dutxo a consciència, em perfumo, em poso un vestit i sandàlies. Em miro al mirall. Em sento guapa. Sexy. Envio un sms al 7 de cors: "Sóc a casa els asos, pica al timbre i baixo".
9.00 pm Començo a estar més que nerviosa. He consultat el correu, he escoltat música... Mitja hora encara!
9.30 pm Sona el timbre de baix. El cor se m'atura. Segur que m'he posat vermella i tot. Baixo i em trobo el 7 de cors amb aquell vestit negre de tirants del qual ja us n'he parlat: dubto entre anar a sopar o passar a les postres directament. Però sóc una dona tímida (encara que no us ho cregueu). Anem a sopar.
10.00 pm El vi comença a fer efecte. L'amanida és deliciosa i la pizza simplement brutal. Un tiramisú compartit per postres, i una conversa molt interessant: antics amors, amistats comunes (ehem...), aficions, somnis...
11.00 pm Anem a fer una copa. La nit és jove i nosaltres estem contentilles. Mentre xerrem, alguna mà s'escapa subtilment per tocar un genoll, gest gairebé imperceptible. Alguna "tirada de trastos" descarada mig en broma, alguna mig en sèrio.
12.00 am Sortim a fer un tomet. Seiem en un banc. Se'ns acosta un noi a lligar. Li dic directament: "Em sap greu, però estic amb ella". "No fotis que sou lesbianes!" Mala sort...
12.30 am El 7 de cors llança la canya. M'ho posa en safata, i jo no sóc capaç de fer cap pas, tot i que me'n moro de ganes. Finalment, el pas el fa ella. Petons al banc, amb públic i tot. Li ofereixo canviar d'escenari: el pis dels asos.
1.00 am Després de petons i alguna magrejada pel camí, ja som al pis. Ens despullem lentament, primer ella a mi. Després jo a ella. Comença un ball de carícies i petons, soroll de roba lliscant sobre la pell, les primeres gotes de suor fan pampallugues quan la llum que entra per una escletxa del balcó ens toca el rostre. Els nostres cossos no es coneixen, encara. Estic nerviosa, encara tímida. I sí, tinc por de no complir les seves expectatives. M'embriaga la seva olor.
2.00 am Exhaustes. Segurament els veïns ens han sentit. Com ofegar els gemecs, els crits, quan una ha perdut el control sobre el seu cos? M'agrada mirar-la. Em sembla preciosa.
4.00 am Encara despertes. Parlant de somnis, de fantasies, del passat i del futur. Mirades còmplices. Em diu: "Si he de ser una carta vull ser el 7". Petons. Carícies. M'encanta la seva panxa.
6.00 am Hem dormit una mica, però el cos ens demana una segona versió. Millorada.
8.00 am Dormim plàcidament l'una al costat de l'altra. Els sorolls de la ciutat que tot just es desvetlla em treuen del meu estrany somni: ella es dutxava a casa meva. Jo la mirava.
10.00 am Sona el despertador. Ella no l'ha sentit. La miro, estirada al meu costat bocaterrosa. Espectacular. Podria haver-m'hi passat hores contemplant aquella imatge. La llum sobre la seva esquena és senzillament perfecta. Li faig un petó. "Bon dia".
10.30 am Ja és dijous. Comiat dolç.
dijous, 6 d’agost del 2009
Set de cors
L'as de cors tenia set, set de cors. I com que l'as de diamants i l'as de trèvols se n'havien anat de vacances sense ella, va posar em pràctica un nou refrany (collita pròpia): "Quan els ratolins no hi són, la gata maula es llepa els bigotis".
Era dimecres, una nit càlida a la ciutat comtal. L'as de cors havia quedat amb una amiga per anar a sopar. I què té d'especial anar a sopar amb una amiga com per fer-ne un post? Bé, si hi afegeixo "havia quedat amb una amiga de l'as de diamants i l'as de trèvols per anar a sopar", la cosa canvia. I si a més hi poso la cirereta, "havia quedat amb una amiga lesbiana de l'as de diamants i l'as de trèvols per anar a sopar", pillareu l'eufemisme "anar a sopar" a l'instant.
Consti que la idea inicial era casta i pura: anar a sopar. Però és clar, havent-se posat l'as de cors un vestit estilitzador de figura, i presentant-se a la cita l'amiga lesbiana de l'as de diamants i l'as de trèvols (que a partir d'avui rep el nom de 7 de cors) amb un senzill vestit de tirants negres que cridava "Arrenca'm!", què us esperaveu? L'as de cors i el 7 de cors van sembrar sensualitat al seu pas.
No us en donaré detalls, que ens coneixem. Només diré una cosa:
Era dimecres, una nit càlida a la ciutat comtal. L'as de cors havia quedat amb una amiga per anar a sopar. I què té d'especial anar a sopar amb una amiga com per fer-ne un post? Bé, si hi afegeixo "havia quedat amb una amiga de l'as de diamants i l'as de trèvols per anar a sopar", la cosa canvia. I si a més hi poso la cirereta, "havia quedat amb una amiga lesbiana de l'as de diamants i l'as de trèvols per anar a sopar", pillareu l'eufemisme "anar a sopar" a l'instant.
Consti que la idea inicial era casta i pura: anar a sopar. Però és clar, havent-se posat l'as de cors un vestit estilitzador de figura, i presentant-se a la cita l'amiga lesbiana de l'as de diamants i l'as de trèvols (que a partir d'avui rep el nom de 7 de cors) amb un senzill vestit de tirants negres que cridava "Arrenca'm!", què us esperaveu? L'as de cors i el 7 de cors van sembrar sensualitat al seu pas.
No us en donaré detalls, que ens coneixem. Només diré una cosa:
Uau!
dimecres, 15 de juliol del 2009
Un kit-kat
Després d'aquell matí boniquíssim hi ha hagut nits, matins i tardes també boniquíssims. La tempesta ha passat i ara ens queda la calma (més o menys). Fa uns dies vivia amb l'as de trèvols i l'as de diamants un dels moments més intensos de la meva vida, que em va permetre reviure situacions personals recents que encara no han cicatritzat, reviure-les des d'una altra perspectiva. Hem compartit el dolor igual com en altres moments hem compartit la felicitat. La vida ens fa regals d'aquests de tant en tant...
He après tant al costat d'aquesta parella d'asos que només puc agrair-los l'afecte i la confiança que em tenen. Hem viscut moments de tota mena, alguns molt amargs, d'altres ben dolços. He conegut tota la família i amics, pràcticament totes les altres cartes de la baralla; m'he submergit en les seves vides per un instant, i m'hi he sentit acollida.
Però ara toca fer un parèntesi: són els meus amics, i els estimo (només ells saben com els estimo), i ara toca ser només això, amics.
(Això no és un comiat... és tan sols un kit-kat).
[As de trèvols, els teus lectors encara esperen les teves paraules...]
He après tant al costat d'aquesta parella d'asos que només puc agrair-los l'afecte i la confiança que em tenen. Hem viscut moments de tota mena, alguns molt amargs, d'altres ben dolços. He conegut tota la família i amics, pràcticament totes les altres cartes de la baralla; m'he submergit en les seves vides per un instant, i m'hi he sentit acollida.
Però ara toca fer un parèntesi: són els meus amics, i els estimo (només ells saben com els estimo), i ara toca ser només això, amics.
(Això no és un comiat... és tan sols un kit-kat).
[As de trèvols, els teus lectors encara esperen les teves paraules...]
dijous, 11 de juny del 2009
Oh lará lará lará lirí lirí lirí
L'as de diamants les té, aquestes coses. Acaba de tenir l'orgasme de l'any a la boca de l'as de trèvols, mentre una servidora li està menjant la fava a l'esmentat, i ens surt amb un "Oh lará lará lará lirí lirí lirí" que em fa perdre la concentració i esclatem tots tres a riure.
Però és que nosal3 riem molt, us ho havíem dit mai? Poca estona abans, quan tot just engegàvem els motors (la tele encara en marxa, carícies i lleus gemecs), l'as de trèvols i jo ens barallàvem com canalla pel cul de l'as de diamants: "A mi m'agrada més" "No, a mi més" "No, a mi més" "No..."
Ara que ens hem deixat estar de tonteries, que han desaparegut els fantasmes, el sexe a 3 és encara millor.
Però és que nosal3 riem molt, us ho havíem dit mai? Poca estona abans, quan tot just engegàvem els motors (la tele encara en marxa, carícies i lleus gemecs), l'as de trèvols i jo ens barallàvem com canalla pel cul de l'as de diamants: "A mi m'agrada més" "No, a mi més" "No, a mi més" "No..."
Ara que ens hem deixat estar de tonteries, que han desaparegut els fantasmes, el sexe a 3 és encara millor.
diumenge, 31 de maig del 2009
Oh what a beautiful morning (un matí boniquíssim)
Poca cosa puc afegir al que us ha explicat l'as de diamants. És cert que va ser un matí inoblidable, carregat de sensacions boniques i molt molt d'amor. També és cert que no era pas la intenció de cap de nosal3 (com a mínim, no la meva) quan la nit anterior vaig quedar-me a dormir. Fa dies que dormo al sofà (el motiu d'aquest canvi d'ubicació és simple: l'últim cop que vaig dormir al llit amb l'as de diamants i l'as de trèvols, ell em va fotre mà tota la nit, sembla ser que adormit, i l'huracà de dubtes i palles mentals va ser realment angoixant).
Aquesta darrera nit va ser la primera, en molts dies, que per fi aconseguia dormir a casa d'ells. L'anterior havia estat gairebé un malson: cada cop que la meva consciència es rendia a Morfeu en aquell sofà incòmode, dins el meu cap veia estranyes imatges: l'as de diamants menjant-li la polla a l'as de trèvols mentre jo m'ho mirava emprenyada com una mona; l'as de trèvols masturbant-se; tots dos xerrant (parlant de mi) en veu alta... Els somnis eren cada cop més intensos, i el meu malestar també. No va ser així el passat divendres 22. I l'endemà, amb un raig de sol que em cegava mentre mirava d'intuir l'hora en el rellotge de paret que tenia al davant, l'as de trèvols ens va preparar un fantàstic esmorzar. Tots els meus fantasmes es van esvair, i em vaig sentir realment còmoda amb ells dos a taula, després al sofà i, és clar, finalment al llit...
Sorprenentment, va ser l'as de trèvols, com us ha relatat l'as de diamants, qui va fer el primer pas. Tot hauria quedat en carícies innocents si ell no s'hagués acostat a la boca de la seva dona mentre em tocava hàbilment els pits amb una mà. Però besar de nou a l'as de diamants, oh... no tinc paraules per explicar-vos el que vaig sentir en aquell moment. Amb poques persones he sentit el que sento quan la beso. És com si les nostres llengües haguessin estat fetes amb el mateix motlle, s'entenen només tocar-se. Sento espurnes dansant dins meu quan els seus llavis em toquen.
Últimament, quan tinc relacions esporàdiques amb algun paio, puc dir que gairebé les trobo insulses, insípides, avorrides. Em falta alguna cosa quan hi sóc. Em falten les mans de l'as de trèvols a les meves natges mentre es mou amb ritme frenètic entre les meves cames; em falta la indescriptible visió del pubis de l'as de diamants a dos centímetres dels meus ulls mentre gemega. ¿Com puc tornar a disfrutar del sexe després d'una experiència com aquesta?
Aquesta darrera nit va ser la primera, en molts dies, que per fi aconseguia dormir a casa d'ells. L'anterior havia estat gairebé un malson: cada cop que la meva consciència es rendia a Morfeu en aquell sofà incòmode, dins el meu cap veia estranyes imatges: l'as de diamants menjant-li la polla a l'as de trèvols mentre jo m'ho mirava emprenyada com una mona; l'as de trèvols masturbant-se; tots dos xerrant (parlant de mi) en veu alta... Els somnis eren cada cop més intensos, i el meu malestar també. No va ser així el passat divendres 22. I l'endemà, amb un raig de sol que em cegava mentre mirava d'intuir l'hora en el rellotge de paret que tenia al davant, l'as de trèvols ens va preparar un fantàstic esmorzar. Tots els meus fantasmes es van esvair, i em vaig sentir realment còmoda amb ells dos a taula, després al sofà i, és clar, finalment al llit...
Sorprenentment, va ser l'as de trèvols, com us ha relatat l'as de diamants, qui va fer el primer pas. Tot hauria quedat en carícies innocents si ell no s'hagués acostat a la boca de la seva dona mentre em tocava hàbilment els pits amb una mà. Però besar de nou a l'as de diamants, oh... no tinc paraules per explicar-vos el que vaig sentir en aquell moment. Amb poques persones he sentit el que sento quan la beso. És com si les nostres llengües haguessin estat fetes amb el mateix motlle, s'entenen només tocar-se. Sento espurnes dansant dins meu quan els seus llavis em toquen.
Últimament, quan tinc relacions esporàdiques amb algun paio, puc dir que gairebé les trobo insulses, insípides, avorrides. Em falta alguna cosa quan hi sóc. Em falten les mans de l'as de trèvols a les meves natges mentre es mou amb ritme frenètic entre les meves cames; em falta la indescriptible visió del pubis de l'as de diamants a dos centímetres dels meus ulls mentre gemega. ¿Com puc tornar a disfrutar del sexe després d'una experiència com aquesta?
dilluns, 25 de maig del 2009
Estem d'aniversari
Després d'una nit de copes i ball, divendres l'as de cors va quedar-se a dormir a casa. Al sofà. Com ja fa temps que fa quan s'hi queda.
De bon matí, l'as de trèvols va sortir a comprar-nos l'esmorzar i el diari. Quan ens vam despertar, l'as de cors i jo teníem unes estupendes 'tortitas' a taula i tot d'ingredients per farcir-les: nutella, dulce de leche, melmelades... i els nostres cafè amb llet i te respectius.
Vam esmorzar tranquil·lament, rememorant els balls de la nit anterior i elogiant els dots culinaris de l'as de trèvols.
Després de més de mitja hora de tertúlia matinera asseguts a taula, vam decidir aprofitar el sofà -que potser per dormir no era el més còmode, però sí per fer-la petar després d'un bon esmorzar.
L'as de cors va seure entre nosaltres dos. Xerràvem d'això i d'allò i vam començar a fer bromes del nostre passat sexosentimental. A cada cosa que dèiem, l'as de trèvols es tapava la cara amb el coixí mort de vergonya.
Vam posar en B. com a música de fons i ens va entrar una nyonya molt agradable. L'as de cors recolzava el cap a les meves cames i les seves cames, sobre les de l'as de trèvols. Les carícies no van trigar a arribar, de l'un a l'altra, de l'altre a l'una... Vam estar-nos així una estoneta, la música era cada cop més agradable i el pensament aquell de 'no hi tornarem, ens fem massa mal' va començar a esvair-se del meu cap, i imagino que dels seus, també.
El que no tenia clar, però, era qui es deixaria anar el primer, qui faria el primer pas per reprendre, ni que fos un cop més, allò que vam deixar semioblidat el 10 de gener...
L'as de trèvols va moure fitxa. Va venir cap a mi i va besar-me apassionadament... la seva mà acariciava un cos, però no era el meu...
Tot el que va passar després no us ho explicaré. Heu llegit molt ja per saber per on van anar les coses. Potser algun dels asos s'anima i us ho explica.
El que sí us diré és el que vaig respondre a la pregunta d'una de les meves millors amigues (a qui li ho havia explicat tot, només feia una setmana): "però de què es tracta, de lluitar totes dues per l'home?". No! Tot el contrari. En el moment en què l'una percep l'altra com a rival o es veu a si mateixa com a rival, la cosa no pot anar bé. És així quan ens hem fet mal. Quan hem patit. Ella i jo.
Dissabte no va ser així. Dissabte va ser fluïd, bonic, tranquil, apassionat, evocador... Dissabte no ens vam plantejar res. No teníem pressió de cap mena. Va sorgir i ho vam gaudir.
De bon matí, l'as de trèvols va sortir a comprar-nos l'esmorzar i el diari. Quan ens vam despertar, l'as de cors i jo teníem unes estupendes 'tortitas' a taula i tot d'ingredients per farcir-les: nutella, dulce de leche, melmelades... i els nostres cafè amb llet i te respectius.
Vam esmorzar tranquil·lament, rememorant els balls de la nit anterior i elogiant els dots culinaris de l'as de trèvols.
Després de més de mitja hora de tertúlia matinera asseguts a taula, vam decidir aprofitar el sofà -que potser per dormir no era el més còmode, però sí per fer-la petar després d'un bon esmorzar.
L'as de cors va seure entre nosaltres dos. Xerràvem d'això i d'allò i vam començar a fer bromes del nostre passat sexosentimental. A cada cosa que dèiem, l'as de trèvols es tapava la cara amb el coixí mort de vergonya.
Vam posar en B. com a música de fons i ens va entrar una nyonya molt agradable. L'as de cors recolzava el cap a les meves cames i les seves cames, sobre les de l'as de trèvols. Les carícies no van trigar a arribar, de l'un a l'altra, de l'altre a l'una... Vam estar-nos així una estoneta, la música era cada cop més agradable i el pensament aquell de 'no hi tornarem, ens fem massa mal' va començar a esvair-se del meu cap, i imagino que dels seus, també.
El que no tenia clar, però, era qui es deixaria anar el primer, qui faria el primer pas per reprendre, ni que fos un cop més, allò que vam deixar semioblidat el 10 de gener...
L'as de trèvols va moure fitxa. Va venir cap a mi i va besar-me apassionadament... la seva mà acariciava un cos, però no era el meu...
Tot el que va passar després no us ho explicaré. Heu llegit molt ja per saber per on van anar les coses. Potser algun dels asos s'anima i us ho explica.
El que sí us diré és el que vaig respondre a la pregunta d'una de les meves millors amigues (a qui li ho havia explicat tot, només feia una setmana): "però de què es tracta, de lluitar totes dues per l'home?". No! Tot el contrari. En el moment en què l'una percep l'altra com a rival o es veu a si mateixa com a rival, la cosa no pot anar bé. És així quan ens hem fet mal. Quan hem patit. Ella i jo.
Dissabte no va ser així. Dissabte va ser fluïd, bonic, tranquil, apassionat, evocador... Dissabte no ens vam plantejar res. No teníem pressió de cap mena. Va sorgir i ho vam gaudir.
[Per cert, no diré quan, però s'acosta tant l'aniversari de l'as de cors com el de l'as de trèvols. Així que aprofito per desitjar-los un Feliç Aniversari!]
divendres, 10 d’abril del 2009
Divendres Sant
Passar un dia sencer amb l'as de trèvols i l'as de diamants és sempre una sorpresa. És com obrir una capsa de bombons: no sé quins m'agradaran més, però cal anar-los tastant i provar sort. El grau d'intimitat a què vam arribar en els nostres temps de bogeria s'ha anat convertint en una mena de confiança gairebé fraternal: és habitual veure'ns a l'as de trèvols i a mi discutir per qualsevol banalitat, i l'as de diamants al costat fent-nos callar com a canalla. Però m'agrada. M'agrada la relació en el punt en què es troba. M'agraden les coses tal com estan. M'agrada anar amb ells a visitar museus, anar al teatre, a concerts, a passejar... (No negaré, però, que la primavera està fent estralls, i avui gairebé em menjo l'as de diamants quan ens hem fet dos petons per acomiadar-nos).
Ara bé, sempre hi ha alguna cosa en l'ambient, sempre sento que hi ha un elefant a la sala d'estar i que l'as de trèvols i l'as de diamants fan veure que no hi és. O potser són només imaginacions meves...
dissabte, 7 de març del 2009
La Reina de diamants
Ara que ja sabeu com vaig conèixer els dos Reis de la baralla, vull explicar-vos l'experiència amb la Reina de diamants. Va ser, de fet, la primera cronològicament parlant. I déu n'hi do quina entrada en la família...
Va ser el matí següent a la nostra primera experiència junts. Com que era laborable, l'as de trèvols i l'as de diamants van marxar cap a les respectives feines. Jo em vaig quedar una estona més, per recuperar forces després d'una nit de sexe sense treva. Tota la casa per a mi sola. Tot el llit per a mi sola. Totes les olors que impregnaven el llit per a mi sola. Vaig dormir una bona estona i em vaig llevar a mig matí. Vaig rentar els plats i em vaig dutxar. Ja vestida, amb el cabell encara humit, em disposava a ficar els llençols bruts a la rentadora quan, de sobte, sento una clau que gira al pany de la porta (ja us hem explicat en alguna ocasió que el pis és molt petit, gairebé un estudi, i no hi ha on amagar-se). La porta s'obre, faig una repassada ràpida al pis (buscant proves del pecat) i salto per amagar els llençols nets que havia deixat damunt del llit (en una fracció de segon vaig plantejar-me la conveniència que fos qui fos que obria la porta amb clau m'enganxés canviant els llençols, com hauria pogut explicar-ho?). Adopto un posat d'allò més natural i saludo.
"Hola, daixò, jo sóc, sóc, sóc... una amiga d'ell, d'ella... dels dos, una amiga". La Reina de diamants em mira (un cop recuperada de l'ensurt de trobar algú al pis quan se suposava que no hi havia ningú) i em diu: "Ah, molt bé. Només he passat a deixar una cosa". No sé què em va agafar, però em vaig posar a xerrar pels colzes, sense que la pobra dona m'hagués preguntat res: "Jo, és que, bé, m'he quedat a dormir perquè, a dormir..., ahir vam anar al cine, i es va fer tard, i jo, jo visc lluny, i es va fer tard, i em van dir 'per què no et quedes a dormir?' i vès, m'hi vaig quedar. Però ja me n'anava, és que avui tenia unes hores i he pensat aprofitar per mirar el correu, per... bé, però jo ja me n'anava". "Molt bé. Molt de gust". "Igualment".
I vaig marxar. Vaig enviar un sms a l'as de diamants perquè estava segura que en qüestió de segons sa mare la trucaria. I bé, la va trucar. El que van parlar aquell dia (i dies posteriors) us ho explicarà ella, perquè el posat natural de qui us escriu no va ser tan natural, i la Reina de diamants es va ensumar alguna cosa. (De fet, encara ara no n'ha tret l'aigua clara... afortunadament!)
dimecres, 4 de març del 2009
Ten thousand spoons when all you need is a knife
1. Mitjanit. L'as de diamants i l'as de trèvols m'han convidat al teatre. Ara m'acompanyen a la parada del bus que em durà a casa. Falta una hora perquè arribi el bus, i una altra hora per fer el trajecte. Plou. "Va, marxeu, que fa fred". L'as de diamants em mira: "N'estàs segura, nena?" "Completament". L'as de trèvols em diu: "Bé, doncs adéu. Em sap greu". "No te'n sàpiga". Em cordo l'abric fins dalt. Els miro mentre s'allunyen. M'empasso l'orgull, surto corrent rere seu: "Ei, espereu-me. Hi ha un lloc per a mi al vostre llit?" M'abracen. Anem cap a casa. Dormim els tres junts, ben apretadets. Avui fa molt de fred.
2. Mitjanit. L'as de diamants i l'as de trèvols m'han convidat al teatre. Ara m'acompanyen a la parada del bus que em durà a casa. Falta una hora perquè arribi el bus, i una altra hora per fer el trajecte. Plou. "Va, marxeu, que fa fred". L'as de diamants em mira: "N'estàs segura, nena?" "Completament". L'as de trèvols em diu: "Bé, doncs adéu. Em sap greu". "No te'n sàpiga". Em cordo l'abric fins dalt. Els miro mentre s'allunyen. Trec el llibre i començo a llegir. Em costa passar les pàgines. Tinc les mans glaçades. No em concentro en la lectura. Començo a tremolar. Encara falta més de mitja hora perquè vingui el bus. Paciència... Un taxi ocupat s'atura davant la parada. Una veu coneguda em crida des de dins: "Va, tòtila, puja. Anem cap a casa". Somric. Són ells. Pujo al taxi. Dormim els tres junts, ben apretadets. Avui fa molt de fred.
3. Mitjanit. L'as de diamants i l'as de trèvols m'han convidat al teatre. Ara m'acompanyen a la parada del bus que em durà a casa. Falta una hora perquè arribi el bus, i una altra hora per fer el trajecte. Plou. "Va, marxeu, que fa fred". L'as de diamants em mira: "N'estàs segura, nena?" "Completament". L'as de trèvols em diu: "Bé, doncs adéu. Em sap greu". "No te'n sàpiga". Em cordo l'abric fins dalt. Els miro mentre s'allunyen. Trec el llibre i començo a llegir. Em costa passar les pàgines. Tinc les mans glaçades. No em concentro en la lectura. Començo a tremolar. Encara falta més de mitja hora perquè vingui el bus. Paciència... A la 1.10 arriba el meu bus. Guardo el llibre. Em poso els auriculars. M'espera una hora llarga de camí. Dins el bus segueixo tenint fred. A mig camí descobreixo una mitja lluna taronja, perfecta. Sembla un grill de mandarina. Al bus només quedem un altre passatger i jo. Els carrers del meu poble són deserts. Arribo a casa a les 2.10. Em costa posar la clau al pany. Em fico al llit. Dormo sola, ben arraulideta. Avui fa molt de fred.
2. Mitjanit. L'as de diamants i l'as de trèvols m'han convidat al teatre. Ara m'acompanyen a la parada del bus que em durà a casa. Falta una hora perquè arribi el bus, i una altra hora per fer el trajecte. Plou. "Va, marxeu, que fa fred". L'as de diamants em mira: "N'estàs segura, nena?" "Completament". L'as de trèvols em diu: "Bé, doncs adéu. Em sap greu". "No te'n sàpiga". Em cordo l'abric fins dalt. Els miro mentre s'allunyen. Trec el llibre i començo a llegir. Em costa passar les pàgines. Tinc les mans glaçades. No em concentro en la lectura. Començo a tremolar. Encara falta més de mitja hora perquè vingui el bus. Paciència... Un taxi ocupat s'atura davant la parada. Una veu coneguda em crida des de dins: "Va, tòtila, puja. Anem cap a casa". Somric. Són ells. Pujo al taxi. Dormim els tres junts, ben apretadets. Avui fa molt de fred.
3. Mitjanit. L'as de diamants i l'as de trèvols m'han convidat al teatre. Ara m'acompanyen a la parada del bus que em durà a casa. Falta una hora perquè arribi el bus, i una altra hora per fer el trajecte. Plou. "Va, marxeu, que fa fred". L'as de diamants em mira: "N'estàs segura, nena?" "Completament". L'as de trèvols em diu: "Bé, doncs adéu. Em sap greu". "No te'n sàpiga". Em cordo l'abric fins dalt. Els miro mentre s'allunyen. Trec el llibre i començo a llegir. Em costa passar les pàgines. Tinc les mans glaçades. No em concentro en la lectura. Començo a tremolar. Encara falta més de mitja hora perquè vingui el bus. Paciència... A la 1.10 arriba el meu bus. Guardo el llibre. Em poso els auriculars. M'espera una hora llarga de camí. Dins el bus segueixo tenint fred. A mig camí descobreixo una mitja lluna taronja, perfecta. Sembla un grill de mandarina. Al bus només quedem un altre passatger i jo. Els carrers del meu poble són deserts. Arribo a casa a les 2.10. Em costa posar la clau al pany. Em fico al llit. Dormo sola, ben arraulideta. Avui fa molt de fred.
1. El que he tingut ganes de fer.
2. El que he somiat que feien.
3. El que he fet.
diumenge, 1 de març del 2009
El Rei de trèvols
El dia que l'as de cors va entrar en la vida de l'as de trèvols i de l'as de diamants, poc s'imaginava que en tan sols dos mesos acabaria coneixent la baralla completa. La primera trobada amb el Rei de diamants ja us la vam explicar (l'as de diamants encara tremola quan hi pensa). Conèixer el Rei de trèvols va ser encara més surrealista.
L'as de trèvols va haver d'anar al metge per un problema de salut, res seriós, en principi, però com que l'as de diamants treballava, el va acompanyar l'as de cors. El que no sabien era que el Rei de trèvols també s'hi apuntaria.
L'as de trèvols va haver d'anar al metge per un problema de salut, res seriós, en principi, però com que l'as de diamants treballava, el va acompanyar l'as de cors. El que no sabien era que el Rei de trèvols també s'hi apuntaria.
Ep, l'home molt i molt agradable, que consti, però és clar,
acostumada al trio d'asos, un trio amb el Rei de trèvols, per
més que només fos castament asseguts tots tres a la sala d'espera d'un hospital,
era del tot desalentador... -as de cors-.
Es van fer les presentacions pertinents: "Papa, una amiga", "Molt de gust", "El gust és meu"... Quan el metge els va atendre després d'haver-li fet unes quantes proves a l'as de trèvols, els va explicar que la cosa era més seriosa del que semblava, que l'havien d'obrir, vaja. Al vespre, després de l'operació, el mateix metge els va cridar al seu despatx (allà hi havia l'as de diamants i l'as de cors, per descomptat, el Rei de diamants, el Rei i la Reina de trèvols, i un munt de dosos, tresos, sets i algun jòker i tot...). Abans de començar a parlar, el metge va mirar tothom i va preguntar qui era cadascú, per saber a qui li havia de donar primordialment la informació sobre com havia anat l'operació. Un cop localitzats els pares del pacient i l'as de cors (a qui ja havia vist al matí), es mira confús l'as de diamants i li pregunta: "I tu qui ets?" I ella, pobreta, li respon: "Jo, de fet, sóc la seva parella". El metge es gira cap a l'as de cors i li diu indignat: "Llavors, tu m'has enganyat! Tu no ets la dona del pacient!", i l'as de cors li aguanta la mirada, amb orgull: "En cap moment no he dit que ho fos. A mi ningú no m'ha preguntat qui era al matí". Riures entre les cartes, la mirada confusa del metge, i l'as de diamants que s'amaga perquè no vegin que s'està morint de riure i de vergonya alhora. En sortir del despatx del metge, el Rei de trèvols comenta amb aire divertit: "Mite'l, el metge, igual s'ha pensat que el meu fill és com els moros, que en tenen dues!" L'as de cors i l'as de diamants aguanten la respiració, es miren còmplices, i l'as de diamants surt al pas amb un "sí, home, que no m'enteri jo". Buf, salvats, un cop més, pels pèls.
Aquella nit l'as de diamants i l'as de cors van vetllar el seu home acabat d'operar. Durant la nit, totes dues l'agafaven de la mà i anaven fent capcinades per torns, destapant-lo quan tenia calor, tapant-lo quan tenia fred, ja sabeu, aquesta mena de coses. El primer moment que va obrir els ulls, quan l'anestèsia va començar a perdre efecte, li van preguntar: "Saps qui som?" I ell, tan trempat com sempre, els va contestar: "Marranes!" Elles van mirar-se entendrides...
Aquella nit l'as de diamants i l'as de cors van vetllar el seu home acabat d'operar. Durant la nit, totes dues l'agafaven de la mà i anaven fent capcinades per torns, destapant-lo quan tenia calor, tapant-lo quan tenia fred, ja sabeu, aquesta mena de coses. El primer moment que va obrir els ulls, quan l'anestèsia va començar a perdre efecte, li van preguntar: "Saps qui som?" I ell, tan trempat com sempre, els va contestar: "Marranes!" Elles van mirar-se entendrides...
Per l'habitació de l'as de trèvols van anar passant totes les infermeres aquella nit, i totes feien la mateixa cara de confusió. L'as de diamants i l'as de cors es divertien imaginant-se-les al despatxet comentant la jugada: "A veure, noies, la dona no era la d'ulleres?" "No, és l'altra" "Què dius? Si acabo de veure com la d'ulleres l'acariciava" "Que no, que és l'altra, que abans quan he entrat jo li estava fent un petó"... I així van anar passant la nit. Al dia següent, el Rei de trèvols va anar a fer el relleu a l'as de cors, i li va dir tot content: "D'amigues com tu el meu fill no en té cap més!" I l'as de cors es va empassar un "això espero" mentre li deia: "va, no és res, ell també ho hauria fet per mi".
dissabte, 28 de febrer del 2009
The shape of my heart
Hi ha una cançó de Sting que m'encanta, on fa paral·lelismes amb els pals de la baralla francesa. Si no m'equivoco, forma part de la banda sonora de la pel·li Leaving Las Vegas, on una espectacular Elisabeth Shue topa casualment amb un acabadíssim Nicolas Cage a la ciutat del vici. Les escenes de sexe són... bé, "espelusnants", i per raons òbvies cada cop que entro en el nostre blog només tinc al cap la cançoneta de Sting.
I ara, quin rotllo ens està fotent aquesta? Segur que és el que esteu pensant. Potser no, però jo sí ho pensava mentre ho escrivia. Què li farem? Sóc una romàntica sense remei. Jo sóc d'aquelles que posa banda sonora a les relacions. Sens dubte, aquesta relació triòdica també n'ha tingut. No us en diré els títols, perquè seria informació massa compromesa -algú podria descobrir les nostres identitats reals a partir d'un descuit com aquest-, però sí que us diré que, com a romàntica sense remei, com a dona que viu un desenamorament d'allò més dolorós, la banda sonora de la meva vida en aquest moment està inundada de violins que grinyolen mentre un munt de records s'abraonen sobre mi.
Quan intento estar tranquil·la llegint al sofà, zas!, una imatge, una olor, un sabor, una paraula... qualsevol detall insignificant em transporta a un moment en què, per més que em costi de reconèixer, vaig ser feliç. Fal·laçment feliç, si voleu, però feliç al cap i a la fi. És clar, no negaré que les imatges recurrents són les de les nostres sessions de llit... Si tanco els ulls encara veig la cara radiant de l'as de diamants mentre arrufa les celles en un gest de plaer incontenible, i els ulls de l'as de trèvols clavant-se en els meus mentre fa escórrer l'as de diamants, uns ulls que m'amenacen: "prepara't que ara vaig per tu". Si em deixo anar, puc sentir els gemecs de l'as de diamants, i la respiració de l'as de trèvols tot concentrat en aguantar el seu plaer. De vegades, al metro, em sembla sentir una veu que em diu: "menja-me-la". I em ruboritzo de sobte, i sento una mena d'escalfor entre les cames que m'obliga a pensar en qualsevol fotesa per no deixar-me portar per l'instint i abordar al primer paio ben plantat que em miri de cua d'ull.
Però no us penseu que l'únic que enyoro d'aquells dies gloriosos és el sexe. Si m'heu començat a conèixer ja podeu imaginar que el que trobo més a faltar són les estones en què, precisament, fèiem qualsevol altra cosa: anar al cinema -definitivament, els francesos són lents-, al teatre -i agafar-nos de la mà tots tres en la complicitat de la foscor-, descobrir cantants que no coneixíem, preparar junts el dinar -sentir la mà de l'as de trèvols apartant amb tendresa els cabells del meu coll i clavar-hi un petó ben cast mentre tallo un tomàquet, o l'as de diamants que em regala un somriure, m'abraça i em besa amb passió a la cuina-, discutir si és millor en Murakami o en Mishima -"on vas a parar! no hi ha color!"-, explicar-nos anècdotes de joventut amb tot luxe de detalls, vaja, les coses que es fan quan comences una relació...
Us enyoro, asos.
I ara, quin rotllo ens està fotent aquesta? Segur que és el que esteu pensant. Potser no, però jo sí ho pensava mentre ho escrivia. Què li farem? Sóc una romàntica sense remei. Jo sóc d'aquelles que posa banda sonora a les relacions. Sens dubte, aquesta relació triòdica també n'ha tingut. No us en diré els títols, perquè seria informació massa compromesa -algú podria descobrir les nostres identitats reals a partir d'un descuit com aquest-, però sí que us diré que, com a romàntica sense remei, com a dona que viu un desenamorament d'allò més dolorós, la banda sonora de la meva vida en aquest moment està inundada de violins que grinyolen mentre un munt de records s'abraonen sobre mi.
Quan intento estar tranquil·la llegint al sofà, zas!, una imatge, una olor, un sabor, una paraula... qualsevol detall insignificant em transporta a un moment en què, per més que em costi de reconèixer, vaig ser feliç. Fal·laçment feliç, si voleu, però feliç al cap i a la fi. És clar, no negaré que les imatges recurrents són les de les nostres sessions de llit... Si tanco els ulls encara veig la cara radiant de l'as de diamants mentre arrufa les celles en un gest de plaer incontenible, i els ulls de l'as de trèvols clavant-se en els meus mentre fa escórrer l'as de diamants, uns ulls que m'amenacen: "prepara't que ara vaig per tu". Si em deixo anar, puc sentir els gemecs de l'as de diamants, i la respiració de l'as de trèvols tot concentrat en aguantar el seu plaer. De vegades, al metro, em sembla sentir una veu que em diu: "menja-me-la". I em ruboritzo de sobte, i sento una mena d'escalfor entre les cames que m'obliga a pensar en qualsevol fotesa per no deixar-me portar per l'instint i abordar al primer paio ben plantat que em miri de cua d'ull.
Però no us penseu que l'únic que enyoro d'aquells dies gloriosos és el sexe. Si m'heu començat a conèixer ja podeu imaginar que el que trobo més a faltar són les estones en què, precisament, fèiem qualsevol altra cosa: anar al cinema -definitivament, els francesos són lents-, al teatre -i agafar-nos de la mà tots tres en la complicitat de la foscor-, descobrir cantants que no coneixíem, preparar junts el dinar -sentir la mà de l'as de trèvols apartant amb tendresa els cabells del meu coll i clavar-hi un petó ben cast mentre tallo un tomàquet, o l'as de diamants que em regala un somriure, m'abraça i em besa amb passió a la cuina-, discutir si és millor en Murakami o en Mishima -"on vas a parar! no hi ha color!"-, explicar-nos anècdotes de joventut amb tot luxe de detalls, vaja, les coses que es fan quan comences una relació...
Us enyoro, asos.
dimarts, 24 de febrer del 2009
Dones
Les dones tenim la sort de trobar guapes les altres dones. Ens les mirarem amb més o menys enveja, però no donarem mai l'argument absurd d'alguns homes quan han de valorar la bellesa d'un altre: "ei, jo sóc un tio, no sé si aquest és guapo..." (?!)
Mai abans de la nostra trobada amb l'as de cors m'ho havia fet amb una dona. Recordo una vegada en una discoteca que una noia va voler lligar amb mi i no vaig saber què dir... I això que sempre havia pensat que era una experiència que m'agradaria tenir, vull dir que calia provar-ho... I si després de tot era amb una dona amb qui volia estar? O si, qui sap, jo era bisexual? Podia passar la resta de la meva vida havent estat només amb homes?
Certament, tal com estava encarrilada la meva vida, les possibilitats de fer-m'ho amb una dona eren molt llunyanes, tot i que quan amb l'as de trèvols parlàvem de les nostres fantasies, una de les que jo deia era fer un trio amb una altra dona... quina feinada estar per dos homes, pensava...
Però, per l'amor de Déu... un trio? Quines coses se'ns passaven pel cap...
En tot cas, vaig obtenir resposta als meus dubtes un dia que vaig sortir d'ambient amb unes amigues. Vam entrar en un local ple de dones, és clar, però jo no m'hi trobava gens còmoda, em sentia molt més a prop dels pocs nois que hi havia que de totes aquelles noies... En el fons, em va anar molt bé aquella experiència. Ja no tenia recança per no haver-ho provat. Em treia un pes de sobre. Em sentia alliberada.
Ja no em calia saber què se sent quan es toquen uns pits, quan es besen, quan s'acaricia una pell suau, quan es besen uns llavis carnosos...
Y entonces, llegó ELLA.
Al principi era com, ui! li faré petons, és clar però, com a molt, li tocaré els pits. Les primeres nits va ser així. Vam besar-nos, vam tocar-nos i besar-nos els pits, els mugrons (vam, fins i tot, comparar-los).
Ma mare sempre ha dit que als homes els hi falten tetes. I no puc estar-hi més d'acord. Són tan agradables de tocar...
I la seva pell? És la pell més suau de l'univers!
Més endavant, l'as de cors va atrevir-se a baixar una mica més. La vaig deixar... Me'l va menjar una miqueta... Força bé... Un dia me'l va menjar mentre l'as de trèvols se la follava, vés per on...
Un dia, m'hi vaig atrevir jo. Vaig anar baixant per la panxa mentre em decidia. Vaig fer-li un petó sobre el pèl púbic. Vaig fer-hi una llepadeta. Vaig mirar-me'l, vaig tocar-lo i vaig llepar-lo de dalt a baix, com m'agrada que m'ho faci a mi l'as de trèvols. Mentre llepava, vaig gosar buscar-hi el foradet i ficar-li un dit. Sincerament, em va sorprendre la direcció que prenia la seva cavitat... era força diferent del meu, o potser només es tractava d'una qüestió de punt de vista?
En definitiva, vaig llepar, vaig tocar, i la vaig fer escórrer! Uau, va ser tan excitant!
M'hagués agradat que l'as de trèvols ho veiés, de fet m'hagués agradat que em follés mentre jo li menjava el conyet a l'as de cors. Però havíem tingut una dura i llarga sessió de sexe. Crec que havíem follat per la nit, pel matí i seguíem per la tarda i, és clar, l'angelet ES VA ADORMIR!
diumenge, 15 de febrer del 2009
dimecres, 11 de febrer del 2009
Reserves
Per motius que no vénen al cas, no he pogut estar gaire pendent del blog. Per un cantó això, i per l'altre que sóc força reservat. Els altres asos ho han esmentat en alguna ocasió. De fet, entre elles i jo hi ha aquesta gran diferència: la necessitat o no de fer conèixer què ens estava passant. D'entrada vam veure clar que el trio havia de ser secret, que no li ho podíem comentar a ningú. Però cap de les dues no va trigar ni una setmana a explicar-ho a algú. Una fermesa que fa por, tu! I en van quedar molt satisfetes. D'una banda tenien una necessitat de demanar opinió, d'assistir a gent que tingués perspectiva sobre la nostra relació. Per una altra, potser més important encara, hi havia la impossibilitat de carregar totes soles la pressió d'un fet tan excepcional. Compartir-ho amb amigues els permetia quedar molt més relaxades. Aleshores el pacte de silenci va passar del secret absolut a estar només vedat a la gent que coneixíem l'as de cors i jo, en considerar que per aquí sí que hi havia risc.
A mi també m'animaven a compartir-ho. No se'n podien avenir que no ho expliqués a ningú. "Això no t'ho pots quedar per a tu tot sol! Ets un home! Cal que es conegui com n'ets d'afortunat!" Però, vés, de debò que no em cal. Encara més, cada cop que l'as de diamants em deia a qui li ho havia explicat, tots gent que, poc o molt em coneixien, em volia fondre. Podeu creure que em moria de vergonya. D'aquella de mirar a terra i tapar-me el cap. Què hi voleu fer, sóc així d'infantil! No cal dir que quan em trobava amb aquestes persones cara a cara, la vergonya esdevenia pànic. Discret i interioritzat, però pànic. Jo amb cara de “què tal? Com va la vida? Sóc l'as de trèvols de sempre” i pensant “te m'estàs imaginant follant amb l'as de diamants i una altra dona”. I això els feia molta gràcia, als altres asos! Gaudien del meu torbament. I vinga a pressionar-me. Quan rebia una trucada d'alguna amic, en penjar l'as de diamants em deia: "què, ja li has dit que tens dues amants?" Quina bruixa! Però segurament la perversió de l'as de cors era la més... perversa! M'insistia a que li ho digués a un conegut comú, a qui per seguir amb el vocabulari de les cartes li direm la jota de pics. "Digues-ho a la jota de pics, digues-ho a la jota de pics!" Val a dir que l'interès per la jota de pics no era fruit de l'atzar. A l'as de cors li molava força. Que se'l podria tirar, vaja! Fins i tot li hagués agradat afegir-lo al trio i tenir un quartet. "Explica-li-ho a la jota de pics, explica-li-ho a la jota de pics!" Fins i tot, una nit, quan, fruit de l'esforç físic vaig adormir-me (el proper apunt que faci segurament serà sobre com s'enfronta un home a dues dones al llit, mira tu) va intentar suggestionar-me en somnis i em xiuxiuejava a l'orella "Explica-li-ho a la jota de pics, explica-li-ho a la jota de pics!" Una altra bruixa! Com en gaudien, totes dues! I jo fonent-me de vergonya.
Ara, ja veieu. Malgrat tota la vergonya i totes les reserves, aquí estic, participant del blog. Tardanament. Breument. Però participant-hi.
Per acabar: què és un pic?
diumenge, 8 de febrer del 2009
dissabte, 7 de febrer del 2009
2+1=3?
Tot contestant un comentari de la Mar en el post anterior m'he adonat que havia d'escriure'n un de nou. Aquest cop, toca deixar de banda el sexe (com ha fet l'as de diamants) i entrar a tocar la fibra, allò que en diuen els sentiments. Perquè si en aquesta relació hi ha hagut alguna cosa han estat sentiments (i sexe, sí...).
Si heu seguit el blog des del començament sabreu que em vaig enamorar de l'as de trèvols. No va ser un amor a primera vista, feia un any que ens coneixíem, que ens quèiem bé, que gaudíem de la companyia de l'altre, però mai no havia pensat en ell més enllà d'una bona amistat. No és que no m'agradés, m'agradava i força, és el meu tipus, vaja. Però sigui pel fet que era "casat", o perquè aquestes coses arriben quan arriben, no m'havia passat pel cap ni tan sols masturbar-me en honor seu.
Quan em vaig adonar que me n'estava enamorant? Va ser en el moment en què em va començar a parlar de la seva relació, de la seva no-tan-perfecta relació. Xerràvem pel xat, res seriós, i el seu llenguatge encriptat em va fer volar coloms. Després de passar un dia sencer amb ell passejant per Barcelona, sentint-lo parlar de la seva situació amb l'as de diamants, vaig començar a fantasejar amb ell, a imaginar que tard o d'hora picaria a la meva porta i em diria: "Hola, m'he separat". Perquè, admetem-ho, la seva situació en aquells moments pintava molt negra.
La imaginació és dolenta, fa mal, a poc a poc, perquè cada conversa amb ell tenia sempre una lectura que confirmava les meves fantasies. El dia que se'ns va acudir la bogeria de fer un ménage à trois vaig haver de parar un moment i preguntar-me: "Estàs segura d'això que estàs a punt de fer?" Una part de mi hauria marxat en aquell mateix moment. L'altra, la que s'equivoca sempre, em va demanar que m'hi quedés. I aquí va començar el meu autoengany.
Vaig passar per totes les fases: això és només sexe, disfruta'l mentre puguis; crec que m'estic enamorant d'ella també; i si ell s'està enamorant de mi?; ostres, ara ella s'enamora de mi!; no, cap dels dos no n'està d'enamorat; malgrat estar enamorada d'ell, sé que sóc capaç de portar aquesta relació com la dona madura que sóc; no, no sóc capaç de tirar endavant, fa massa mal; mentre tingui clar quin és el meu lloc, puc gaudir-ne tant com vulgui i treure'n molt de profit; no vull el lloc que m'ha tocat ocupar, necessito que m'estimin; etc.
A mesura que avançava la relació jo m'anava implicant cada cop més en la vida d'aquest parell. Passàvem més estones junts, em quedava més sovint a dormir a casa seva, i vam començar a fer coses fora de casa: teatre, concerts, cinema, restaurants... Però hi havia alguna cosa que no m'acabava d'agradar, que em feia sentir incòmoda amb ells, i era el fet que ells no deixaven mai de ser parella quan sortíem al carrer, i jo havia de deixar de ser trio si no érem a casa. Al carrer jo era l'amiga, i aquesta separació d'espais, de rols, em va anar consumint. Si al metro es feien un petó, o s'agafaven la mà, si treien a la conversa un tema que no tenia res a veure amb mi (com les compres de Nadal o un dinar familiar el cap de setmana següent) jo em sentia molt lluny, completament fora de joc i de lloc. En la foscor de cinemes i teatres ell ens agafava la mà a totes dues, però tan bon punt els llums s'encenien, tornàvem a ser 2+1.
El cas és que mai no vam deixar de ser 2+1. Jo m'entestava a creure que érem 3, però al final em vaig adonar que el nivell d'implicació no estava sent el mateix, que era sempre jo qui anava cap a ells, qui els visitava, qui deixava la meva ciutat per anar a veure'ls, qui deixava de banda les meves rutines per entrar en les d'ells, massa desgast per a una sola persona, massa dedicació a algú que, de fet, no em feia cas (o no em feia el cas que jo volia que em fes). Ho vam parlar (va ser un dels cops que vam tallar). I vès, tallem i decideixen venir a passar una nit a casa meva! I és que ja us hem dit que ens ha costat molt deixar-nos... els trios són viciosos i addictius... i nosaltres ens hem estimat molt.
Arribats en aquest punt, vam tenir clar que no érem 3, sinó 2+1, i que mentre actuéssim tenint al cap el 2+1 tots tres en sortiríem guanyant. Però no va ser del tot cert. Un dia em van sorprendre amb un detall insòlit: m'havien fet un foradet a l'armari. Ostres, no us podeu imaginar la il·lusió que em va fer, el significat que aquest gest tenia per a mi, i que en aquell moment jo tenia clar que no era el mateix significat que tenia per a ells. Però, renoi, un foradet a l'armari és un foradet a l'armari, aquí i al Japó, oi? Allò era ser 2+1 o ser 3? El foradet se'l van currar: hi van posar calcetes, uns mitjons, una samarreta per dormir, i el meu raspall de dents. Jo ja no havia de carregar amb la caseta com els cargols, podia sentir-me a casa allà, i era benvinguda sempre. Però tampoc no va ser del tot cert... Aquell va ser el nostre cant del cigne: l'as de diamants es va anar sentint menys a gust amb la meva presència, i jo vaig notar cada cop més la sensació de sobrar en un lloc, de ser com l'apèndix: que ocupa espai i no serveix per a res. I vaig decidir extirpar-me, aquest cop de debò.
I va ser llavors que vam començar aquest blog, perquè tot això que hem viscut no caigués en l'oblit, perquè algú pugui algun dia beneficiar-se'n quan es trobi en una situació similar, perquè a nosaltres ens van faltar referents, respostes a tantes i tantes preguntes que ens fèiem. Per a algunes encara no hem trobat resposta, però malgrat tot, ha valgut la pena.
dijous, 5 de febrer del 2009
Gelosia
Mai no m'he considerat una persona gelosa. I, en qualsevol cas, sempre he pensat que seria capaç de perdonar una infidelitat sexual, però que em costaria més fer-ho si es tractés d'una infidelitat, diguem-ne, més profunda, fins i tot encara que no hi hagués sexe.
De tota manera, de no ser gelosa a ficar una altra dona al llit del meu home hi ha un abisme, no creieu? Encara ara em pregunto per què vaig entrar en aquest joc. Encara ara no ho entenc. Encara ara, de vegades penso que la meva psicòloga tenia raó quan em va dir que això era completament autodestructiu. Encara ara, però, penso que va ser fantàstic.
En el meu post sobre la primera nit, us comentava com em va fascinar veure com ells dos follàven, que em vaig fer l'adormida i que em vaig dedicar a observar-los i a escoltar-los gemegar.
La segona nit que van follar mentre jo dormia, però, ja no em va semblar tan fantàstic. També em vaig fer l'adormida, però estava ben desperta i passant-ho bastant malament. Al matí següent, vaig aconseguir verbalitzar-ho... "potser em fa més mal del que em penso". I aquí va acabar per segon cop (l'as de cors ho havia acabat la primera vegada. Com ja sabeu, el joc de deixar-ho i de tornar, ha estat una constant en la nostra relació).
No m'havia plantejat mai la possibilitat que l'as de cors i l'as de trèvols follessin quan jo no hi era. No pensava que ell fos capaç. Però ho van ser, tots dos, és clar. Dos cops. Quan l'as de trèvols em va dir quan, vaig recordar que en un d'aquests moments jo estava perduda enmig de la ciutat a la recerca d'un taxi que no arribava, morint-me de fred i fent tard a un sopar al qual duia una quiche que gairebé se'm crema al forn. Vaig lligar ambdós moments i em vaig sentir tan idiota... Allà va ser quan vaig posar una norma, la meva norma. "L'as de trèvols i l'as de cors no follaran si jo no hi sóc. No cal que jo participi del joc, però cal que hi sigui". Potser us semblarà estúpid. Potser us semblarà adequat. Jo no vaig veure una altra sortida, si volíem continuar. I jo volia continuar, però em calia saber que no ho tornarien a fer. On era l'as de diamants del primer paràgraf, doncs?
També hi era, també. També hi és. Potser en un altre post us ho explico. Allò de la infidelitat profunda. Allò de témer que li conquereixin l'ànima i no el cos.
Bona nit.
dissabte, 31 de gener del 2009
El Rei de diamants
Hola viciosos!
Potser us preguntareu per què fa tants dies que no escrivim... Però tampoc és que ens ho hagueu reclamat amb insistència, eh? Estem passant una mena de crisi familiar: com heu pogut comprovar, les dues cartes que alimenten aquest blog són les vermelles (o hauríem de dir-ne verdes?). I és clar, o ens hi posem tots o perd tota la gràcia... Hem de confessar-vos que l'as de trèvols és més reticent que l'as de cors i l'as de diamants a l'hora d'explicar les nos3 intimitats. Que consti que no és que no tinguem ganes de seguir compartint amb vosaltres la nostra experiència tridimensional. És només que ens cal una empenteta. I bé, què millor que una anècdota divertida per trencar el gel que s'ha fet al blog aquests dies de vent huracanat?
Diumenge al matí. (Què diem matí, les 3 de la tarda!) Els asos estan cremant calories a casa l'as de diamants i l'as de trèvols. Sona el timbre. Atenció: no l'intèrfon, EL TIMBRE!!! Se sent una veu masculina a l'altra banda de la porta: "Que hi sou?" L'as de diamants fot un bot, salta del llit i diu: "Mon pare!" Petit detall: el pis és tan minúscul que no hi ha on amagar l'as de cors (que com que té claustrofòbia prega de genolls que no la fiquin a l'armari). La solució la té l'as de trèvols: "Estira't sobre meu, et tapo amb el nòrdic". L'as de cors obeeix, l'as de diamants obre la porta, l'as de trèvols es fa l'adormit. "Hola, nena, com va tot?", fa ingènuament el Rei de diamants. "Molt bé, papa, aquí... al llit... encara... mmm... eehh... vull dir... d'això... Què vols?", respon l'as de diamants en barnús, suant, patint, quequejant.
L'as de trèvols aguantant el riure que se li escapa lentament per sota el nas. L'as de cors aguantant la respiració sota el nòrdic. L'as de diamants aguantant el tipus, fent veure que no veu el bulto enorrrrrrme que hi ha sobre el llit. Afortunadament, el Rei de diamants és reservat i respectuós i no gosa quedar-se més del que és imprescindible per passar a la filla un missatge de part de la mare. Arriba a ser la Reina de diamants en lloc del Rei i la caguem: hauria entrat, hauria anat fins al llit, s'hi hauria assegut per saludar el gendre... vaja, que ens haurien enxampat. Però no, era el Rei, i abans de marxar va saludar el seu gendre, qui, tot ficat en el paper d'home que dorm a les 3 de la tarda, aixeca un braç i diu: "mmmm... déu...".
L'as de diamants encara ara tremola en recordar l'escena, i maleeix el dia en què va pensar que un loft sense portes era l'opció més encertada per l'estil de vida que tots dos pensaven dur. Poc s'imaginaven l'as de diamants i l'as de trèvols que un dia les portes serien absolutament imprescindibles.
dijous, 22 de gener del 2009
Trencant tabús: primer capítol
Bé, ha arribat l'hora d'explicar-vos tot el que he après en aquesta relació. Ho faré a poc a poc, tal com vaig anar superant els molts tabús que encara tenia al llit quan vaig conèixer l'as de diamants i l'as de trèvols.
Jo al llit no havia estat mai cap cosa de l'altre món. M'agradava que em fessin cosetes, i fer-ne alguna, però ben poqueta estona i sense pensar-m'ho massa. Tenia un tabú que creia insuperable amb el llenguatge groller, amb les marranades. Un cop, un paio em va dir "guarra" mentre follàvem, i em va tallar tant el rotllo que no vaig poder-m'hi concentrar més. Un altre em va dir "comemela" amb tan poca gràcia que li vaig dir que se la mengés ell mateix, "a ver si te llegas". En fi, que no suportava que em diguessin paraules lletges, brutes, al llit.
Fins que vaig sentir-les en boca de l'as de trèvols i de l'as de diamants. Sentir-lo a ell dir-me "marrana" em va posar a mil. I no sé explicar-vos ben bé per què, era només que sonava diferent, sensual, excitant... I sentir-la a ella dir coses com "folla-te-la" o "menja-me'l" era tot un món completament nou que s'obria davant meu. També és cert que no havia vist mai abans dues persones follar (si no tinc en compte la pel·li 9 songs, del Winterbottom). Imagino que la situació ja era tan fora de l'habitual que em vaig deixar anar (i com!) i a partir de la primera grolleria tot va estar permès.
Un altre tabú que vaig superar la meva primera nit va ser el de rebre ordres. Sempre m'havia provocat l'efecte contrari: si un paio em donava una ordre al llit, es quedava amb les ganes... Un cop més, l'as de trèvols s'endu la medalla. Un simple "menja-me-la", amb aquell to sensual i aquella mirada lasciva, i vinga, ja em teniu a mi fent la meva primera mamada amb cara i ulls. Sí, sí, la primera que es mereixia el nom de Mamada. Perquè a la boca n'he tingut algunes, de polles, tampoc gaires eh?, però mai fins al final. Bé, matisem. Aquella primera nit no va ser fins al final ben bé. Era el primer cop que obeïa una ordre similar, i a més tingueu present que tenia el cul de l'as de diamants a pocs centímetres, agenollada sobre la cara de l'as de trèvols que li menjava la figa mentre jo li menjava a ell la fava (que bé que ens hem alimentat, asos)... Tot plegat era una mica atabalador per a uns principiants com nosaltres. I no podia ser que la primera nit superés tots els obstacles de cop, no? L'as de trèvols em va demanar (amb una nova grolleria per afegir al meu lèxic): "fes que m'escorri" -més aviat "bes gue besgorri", amb la figa de l'as de diamants a la boca, no se li podia demanar una dicció fabriana-, i jo, que en la meva trista vida havia fet escórrer un home potser 2 vegades, no vaig saber ben bé què fer. I va arribar el meu tercer gran tabú trencat en aquell precís instant: l'as de trèvols es va agafar la polla i allà mateix, amb un parell de sacsejades precises (després d'haver-se passat unes 3 hores aguantant-se des que ens havíem ficat tots 3 al llit), es va escórrer monumentalment davant dels meus ulls sorpresos. Mai havia vist un home masturbar-se, no m'agradava, vès, em semblava groller, em molestava... Què coi he estat fent tots aquests anys?-us deveu estar preguntant-, sí, jo també m'ho pregunto...
Bé, primer capítol dels tabús trencats. En vindran més, perquè a mesura que hem anat perfeccionant la tècnica del ménage à trois jo he aconseguit deixar-me anar cada cop una mica més, fins que m'han quedat ben poquetes coses per provar... això sí, res de caques ni de pegar.
Jo al llit no havia estat mai cap cosa de l'altre món. M'agradava que em fessin cosetes, i fer-ne alguna, però ben poqueta estona i sense pensar-m'ho massa. Tenia un tabú que creia insuperable amb el llenguatge groller, amb les marranades. Un cop, un paio em va dir "guarra" mentre follàvem, i em va tallar tant el rotllo que no vaig poder-m'hi concentrar més. Un altre em va dir "comemela" amb tan poca gràcia que li vaig dir que se la mengés ell mateix, "a ver si te llegas". En fi, que no suportava que em diguessin paraules lletges, brutes, al llit.
Fins que vaig sentir-les en boca de l'as de trèvols i de l'as de diamants. Sentir-lo a ell dir-me "marrana" em va posar a mil. I no sé explicar-vos ben bé per què, era només que sonava diferent, sensual, excitant... I sentir-la a ella dir coses com "folla-te-la" o "menja-me'l" era tot un món completament nou que s'obria davant meu. També és cert que no havia vist mai abans dues persones follar (si no tinc en compte la pel·li 9 songs, del Winterbottom). Imagino que la situació ja era tan fora de l'habitual que em vaig deixar anar (i com!) i a partir de la primera grolleria tot va estar permès.
Un altre tabú que vaig superar la meva primera nit va ser el de rebre ordres. Sempre m'havia provocat l'efecte contrari: si un paio em donava una ordre al llit, es quedava amb les ganes... Un cop més, l'as de trèvols s'endu la medalla. Un simple "menja-me-la", amb aquell to sensual i aquella mirada lasciva, i vinga, ja em teniu a mi fent la meva primera mamada amb cara i ulls. Sí, sí, la primera que es mereixia el nom de Mamada. Perquè a la boca n'he tingut algunes, de polles, tampoc gaires eh?, però mai fins al final. Bé, matisem. Aquella primera nit no va ser fins al final ben bé. Era el primer cop que obeïa una ordre similar, i a més tingueu present que tenia el cul de l'as de diamants a pocs centímetres, agenollada sobre la cara de l'as de trèvols que li menjava la figa mentre jo li menjava a ell la fava (que bé que ens hem alimentat, asos)... Tot plegat era una mica atabalador per a uns principiants com nosaltres. I no podia ser que la primera nit superés tots els obstacles de cop, no? L'as de trèvols em va demanar (amb una nova grolleria per afegir al meu lèxic): "fes que m'escorri" -més aviat "bes gue besgorri", amb la figa de l'as de diamants a la boca, no se li podia demanar una dicció fabriana-, i jo, que en la meva trista vida havia fet escórrer un home potser 2 vegades, no vaig saber ben bé què fer. I va arribar el meu tercer gran tabú trencat en aquell precís instant: l'as de trèvols es va agafar la polla i allà mateix, amb un parell de sacsejades precises (després d'haver-se passat unes 3 hores aguantant-se des que ens havíem ficat tots 3 al llit), es va escórrer monumentalment davant dels meus ulls sorpresos. Mai havia vist un home masturbar-se, no m'agradava, vès, em semblava groller, em molestava... Què coi he estat fent tots aquests anys?-us deveu estar preguntant-, sí, jo també m'ho pregunto...
Bé, primer capítol dels tabús trencats. En vindran més, perquè a mesura que hem anat perfeccionant la tècnica del ménage à trois jo he aconseguit deixar-me anar cada cop una mica més, fins que m'han quedat ben poquetes coses per provar... això sí, res de caques ni de pegar.
[post dedicat a l'as de trèvols, també]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
