diumenge, 1 de març del 2009

El Rei de trèvols

El dia que l'as de cors va entrar en la vida de l'as de trèvols i de l'as de diamants, poc s'imaginava que en tan sols dos mesos acabaria coneixent la baralla completa. La primera trobada amb el Rei de diamants ja us la vam explicar (l'as de diamants encara tremola quan hi pensa). Conèixer el Rei de trèvols va ser encara més surrealista.

L'as de trèvols va haver d'anar al metge per un problema de salut, res seriós, en principi, però com que l'as de diamants treballava, el va acompanyar l'as de cors. El que no sabien era que el Rei de trèvols també s'hi apuntaria.
Ep, l'home molt i molt agradable, que consti, però és clar,
acostumada al trio d'asos, un trio amb el Rei de trèvols, per
més que només fos castament asseguts tots tres a la sala d'espera d'un hospital,
era del tot desalentador... -as de cors-.
Es van fer les presentacions pertinents: "Papa, una amiga", "Molt de gust", "El gust és meu"... Quan el metge els va atendre després d'haver-li fet unes quantes proves a l'as de trèvols, els va explicar que la cosa era més seriosa del que semblava, que l'havien d'obrir, vaja. Al vespre, després de l'operació, el mateix metge els va cridar al seu despatx (allà hi havia l'as de diamants i l'as de cors, per descomptat, el Rei de diamants, el Rei i la Reina de trèvols, i un munt de dosos, tresos, sets i algun jòker i tot...). Abans de començar a parlar, el metge va mirar tothom i va preguntar qui era cadascú, per saber a qui li havia de donar primordialment la informació sobre com havia anat l'operació. Un cop localitzats els pares del pacient i l'as de cors (a qui ja havia vist al matí), es mira confús l'as de diamants i li pregunta: "I tu qui ets?" I ella, pobreta, li respon: "Jo, de fet, sóc la seva parella". El metge es gira cap a l'as de cors i li diu indignat: "Llavors, tu m'has enganyat! Tu no ets la dona del pacient!", i l'as de cors li aguanta la mirada, amb orgull: "En cap moment no he dit que ho fos. A mi ningú no m'ha preguntat qui era al matí". Riures entre les cartes, la mirada confusa del metge, i l'as de diamants que s'amaga perquè no vegin que s'està morint de riure i de vergonya alhora. En sortir del despatx del metge, el Rei de trèvols comenta amb aire divertit: "Mite'l, el metge, igual s'ha pensat que el meu fill és com els moros, que en tenen dues!" L'as de cors i l'as de diamants aguanten la respiració, es miren còmplices, i l'as de diamants surt al pas amb un "sí, home, que no m'enteri jo". Buf, salvats, un cop més, pels pèls.

Aquella nit l'as de diamants i l'as de cors van vetllar el seu home acabat d'operar. Durant la nit, totes dues l'agafaven de la mà i anaven fent capcinades per torns, destapant-lo quan tenia calor, tapant-lo quan tenia fred, ja sabeu, aquesta mena de coses. El primer moment que va obrir els ulls, quan l'anestèsia va començar a perdre efecte, li van preguntar: "Saps qui som?" I ell, tan trempat com sempre, els va contestar: "Marranes!" Elles van mirar-se entendrides...

Per l'habitació de l'as de trèvols van anar passant totes les infermeres aquella nit, i totes feien la mateixa cara de confusió. L'as de diamants i l'as de cors es divertien imaginant-se-les al despatxet comentant la jugada: "A veure, noies, la dona no era la d'ulleres?" "No, és l'altra" "Què dius? Si acabo de veure com la d'ulleres l'acariciava" "Que no, que és l'altra, que abans quan he entrat jo li estava fent un petó"... I així van anar passant la nit. Al dia següent, el Rei de trèvols va anar a fer el relleu a l'as de cors, i li va dir tot content: "D'amigues com tu el meu fill no en té cap més!" I l'as de cors es va empassar un "això espero" mentre li deia: "va, no és res, ell també ho hauria fet per mi".

9 comentaris:

nosal3 ha dit...

Au, Hèctor, et quedaràs sense lloc a l'escriptori de tantes cartes com deus tenir ja penjades!

Hèctor ha dit...

Em subestimeu. Podria llançar totes les cartes alhora i a l'aire, i ja sé quina podria afagar sense que caiguera al terra.

Ja fa temps que em dedique a llegir-vos entre línies.

as de cors ha dit...

Tira'm a mi! Ai, daixò, volia dir... agafa'm a mi! Bé, ehem... Entre línies dius?

Hèctor ha dit...

Naturalment

as de cors ha dit...

mmm... quin munt de lectures en un sol adverbi...

Hèctor ha dit...

Ai la meua estimada polisèmia, si és que no hi ha res com jugar amb la llengua.. als matisos hi ha sempre la gràcia..

:)

as de cors ha dit...

M'encanta jugar amb la llengua...

mar ha dit...

quin embolic!
i què divertit que us ho passeu!
Ara seré jo la que hauré d'agafar les cartes (que l'Héctor sembla que ja no necessita...) i començar a confeccionar l'arbre genealògic ...
començo a estar ben embolicada amb la família...
jejeje

as de cors ha dit...

Doncs sí, et recomano que comencis ara que només hem parlat de 3 cartes més de la baralla, perquè a mesura que anem ampliant la família et faràs un embolic.