Cap de setmana llarg en una ciutat estrangera. El trio d'asos ens retrobem després d'uns mesos de no veure'ns.
El primer contacte és, com sempre, una mica fred... Hola... Com esteu? No et trobàvem...
L'as de trèvols i l'as de cors es troben còmodes de seguida, a mi em costa una mica més... No vinc gaire fina de casa, tampoc... La primera nit sembla que serà tranquil·la. Un llit doble i un de simple... Cadascú al seu llit... Abans d'adormir-nos, però, l'as de cors apropa el seu llit al nostre, diu que vol sentir-nos a prop... i abraçar-nos... Dormim. Quan la llum del dia ja comença a veure's a través de la finestra, em desperta el soroll i el moviment d'aquest llit triple que ens hem muntat... els dic bon dia, els deixo fer i segueixo dormint, encara no estic 100% receptiva.
Al matí, però, tot és diferent. El fred de la ciutat ens acull. La diferència i la novetat em posen contenta. Tots tres estem contents. Passegem, xerrem, mirem, juguem. Les converses giren entorn de les relacions, del que som, del que tenim per oferir a l'altre. Aprenem. Sempre he pensat que la irrupció de l'as de cors a les nostres vides, ens ha proporcionat algú amb qui parlar de la vida de debó, lluny de la superficialitat que ens envolta...
Pel carrer, l'as de trèvols ens fa petons a l'una i a l'altra. No alhora. Aquí, a una. Allà, a l'altra. Però quan decidim tornar a l'hotel, pugem en un autobús mig buit i decidim exercir de trio de debò. L'as de cors i l'as de trèvols seuen junts i jo en els seients de davant. Veig com la mà de l'as de trèvols puja per les cames de l'as de cors, li frega l'entrecuix amb els dits i jo em poso calenta... beso l'as de trèvols i tot seguit, ell besa l'as de cors... algú ens mira... nosaltres ens estimem en un autobús nocturn en una nit plujosa...
La cultura i l'art ens omplen els ulls durant el matí següent. Durant el dia, ens comportem. Però al bar on anem al vespre, el trio reapareix. Aquí hi ha més gent. Aquí ens miren. I ho comenten entre ells. Tampoc és un exhibicionisme groller... només que estem tots tres xerrant, bevent i, de tant en tant, ens besem, ara amb l'un, ara amb l'altra... M'agrada que l'as de trèvols hagi deixat la vergonya a casa... ell que no es troba segur ni en l'anonimat del blog... Aquí, però, està desinhibit, tots tres ho estem, però en ell es nota molt més.
Totes dues nits, la de l'autobús i la del bar, acaben de la mateixa manera.
La llengua de l'as de cors i la meva llepant la polla de l'as de trèvols tot just es tanca la porta de l'habitació. L'as de trèvols follant-se'm mentre besa apassionadament l'as de cors. L'as de cors i jo besant-nos mentre l'as de trèvols ens toca. L'as de trèvols menjant-me el conyet mentre masturba l'as de cors amb la mà...
Ens hem sentit tan lliures! Ens hem sentit tan bé...
***
PD. Després de la moguda del blogaire invisible i de les sabates vermelles, em fa la sensació que us conec més, que em coneixeu... em fa l'efecte que sabeu quina cara faig... vaja, que tinc més vergonya... no puc pensar en vosaltres mentre escric, si vull seguir fent-ho :)
Entrades
