Passar un dia sencer amb l'as de trèvols i l'as de diamants és sempre una sorpresa. És com obrir una capsa de bombons: no sé quins m'agradaran més, però cal anar-los tastant i provar sort. El grau d'intimitat a què vam arribar en els nostres temps de bogeria s'ha anat convertint en una mena de confiança gairebé fraternal: és habitual veure'ns a l'as de trèvols i a mi discutir per qualsevol banalitat, i l'as de diamants al costat fent-nos callar com a canalla. Però m'agrada. M'agrada la relació en el punt en què es troba. M'agraden les coses tal com estan. M'agrada anar amb ells a visitar museus, anar al teatre, a concerts, a passejar... (No negaré, però, que la primavera està fent estralls, i avui gairebé em menjo l'as de diamants quan ens hem fet dos petons per acomiadar-nos).
Ara bé, sempre hi ha alguna cosa en l'ambient, sempre sento que hi ha un elefant a la sala d'estar i que l'as de trèvols i l'as de diamants fan veure que no hi és. O potser són només imaginacions meves...
Entrades
13 comentaris:
No us podeu arribar a imaginar la de discussions absurdes que arriben a tenir aquests dos! I a mi, que no m'agrada discutir ni de coses de les quals val la pena discutir...
Per cert, reina, d'elefant no n'he vist cap per casa. Seguiré buscant :)
:) estic molt content de tornar a saber de vosaltres, xiquetes i xiquet, des del dia del meu aniversari que no havíeu escrit res de res, em teníeu preocupat ;)
reina mora, gràcies per avisar!
Discutir? Nosaltres? Però si no discutim! Canviem punts de vista, ens cultivem l'un a l'altre, aprenem coses escoltant l'opinió de l'altre... Això no és discutir.
Hèctor, de res. No t'amoïnis per nosal3, estem passant una etapa de recol·locació emocional.
Potser volies dir de "colocón" emocional? :P
A mi també m'agrada aquest blog... Admirador secret de fa força temps, em vaig penedir d'haver deixat que "s'acabés" sense haver dit res. Paraules tan vives, una tendresa tan tangible i un humor tan fi,... M'heu fet somriure en tots els colors del somriure.
Montrealès
PD: Com ja va dir algú, els post que més enganxen són els que no són de sexe.
Montrealès, quines paraules més boniques per descriure el nostre blog... Gràcies!
Brinde per vosal3, asos de la baralla. Teniu un blog molt xulo, i un present a gaudir que em sembla deliciós... salut i petons des del fons dels boscos.
Gràcies, Faune. Sí, jo també penso que tenim un present a gaudir ben xulo.
as de cors, tinc escrit nou :)
Eucarísitc tercet: Vau rumiar la proposta de relat que us vaig fer?
Sí, sí, veí de dalt. Ho tenim present. A veure si trobem el moment i te l'enviem. Gràcies!
Ei, ben retrobats de nou... Ens havíeu fet patir... Vinga, no ens deixeu tan sols.
Quina sorpresa! Torneu a estar actius?
M'agraden les vostres aventures i vivències... són tan plenes de vida i de sinceritats...
que val la pena seguir-les d'aprop...
petons als tres... i celebro que aquesta 'recollocació emocional' us torni a dur cap aquí...
fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada