Llibertat vigilada

Fa uns mesos vaig sentir la necessitat de demanar-li a l'as de trèvols un període del que vaig anomenar 'llibertat vigilada", és a dir: "deixa'm follar-me d'altres"... La seva condició va ser: "folla't qui vulguis però, amb mi, folla més i, sobretot, no te n'enamoris"... Em sentia legitimada a fer-li aquesta proposta ja que ell i l'as de cors han follat tot el que han pogut -que no el que han volgut. Ja sé que és una mica trampós tot plegat... "tu també has tingut sexe amb ella" -em direu-, ja ho sé, i teniu raó, però jo del que tenia/tinc ganes era de sentir el que l'as de trèvols ha sentit amb i per l'as de cors: passió, atracció, delit... i jo, això, només ho sento cap als homes i, sobretot, només ho sento dels homes cap a mi...

Una proposta d'aquesta mena implica, necessàriament, oferir a l'altre les mateixes condicions...

Així doncs, aquest estiu hem exercit de parella oberta, una mica 'sui generis', si voleu... I que consti que hem passat els nostres moments crítics i que, fins i tot, ens hem plantejat seriosament la separació... però, de moment, estem aquí... junts...

Aquesta nova situació dóna lloc a escenes com aquestes:

Primer cap de setmana que passem tots tres fors de casa. Habitació triple d'hotel: llit doble + llit individual. Tot i haver passat un dia espectacular tots tres junts, quan vam arribar a l'habitació jo vaig fer palès que no tenia ganes de sexe. Evidentment, l'as de trèvols i jo vam anar a dormir al llit gran. Ell es va posar calent de seguida, va començar a tocar-me i a demanar-me sexe. Jo tenia clares dues coses: a) no tenia ganes de sexe a 3 i b) no em semblava bé tenir sexe amb ell tenint l'as de cors a mig metre. No vaig dir res però vaig girar-me em vaig posar a dormir. Poca estona després, vaig aixecar el cap i vaig veure que l'as de cors i l'as de trèvols es donaven la mà i que ell encara anava calent com una teia... I sí, el vaig empènyer cap al seu llit -crec que va trigar mig segon a pensar-s'ho... Com sempre, vaig fer veure que dormia, i ells van fer el que van fer i van dormir tota la nit junts al llit petit.

Ahir surto de festa, ells dos queden. Arribo de matinada i em trobo la seva roba tirada per terra, i ells dos despullats, desperts i abraçats al llit. Em poso el pijama, em rento les dents, em fico al llit i els dic bona nit.

Tots dos cops els sentiment has estat el mateix: m'enfado!... M'enfado i m'entren unes ganes de sexe terribles. I follo amb l'as de trèvols de mala hòstia, violenta i una mica salvatge... I ens passem el dia al llit, sense fer res més... I ens ho passem de conya!

Pel que fa a la MEVA llibertat vigilada, us diré que hi ha hagut dues cartes que han entrat en joc. Els tocaria ser piques, no? Posarem que són el 3 i el 7 de piques. El 7 ja fa temps que ha abandonat el joc... Vam tenir dues sessions de sexe espectaculars, però ja està, ja no en calen més.

El 3 de piques encara hi és, apareix poc en joc, però hi és. Ell no té una dona tan comprensiva com jo... I, si donat el cas, un dia l'as de trèvols arriba a casa i ens troba a mi i al 3 de piques al llit amb tot de roba estesa per terra, es fot el pijama i es fica al llit amb nosaltres, crec que qui agafa els trastos, surt per la porta i no el torno a veure mai més no és precisament l'as de trèvols...

...

Bonus track: últimament m'ha donat per escoltar molt i molt el darrer disc de la Bebe. Hi ha unes quantes cançons que defineixen el meu estat d'ànim d'aquestes últimes setmanes. Especialment aquesta: Bebe – Uh,Uh,Uh,Uh,Uh

Dobles parelles

Darrerament l'eufòria ha anat minvant entre aquest trio d'asos. I tot i que es manté una certa activitat sexual, ja no és a 3 (tot i que en ocasions hi som els 3). Ara és més aviat un desdoblament de parelles d'asos: as de diamants i as de trèvols; as de cors i as de trèvols. Amb la qual cosa veieu que l'as de trèvols va de cul... (Llàstima que no us ho voldrà explicar...).

L'últim cop que vaig quedar amb l'as de trèvols vam compartir una nit boniquíssima: cinema, sopar i música en directe. Passejada nocturna i cap a casa. El pis era buit, l'as de diamants havia sortit amb amigues. Tan bon punt vaig tancar la porta rere meu, l'as de trèvols em va atacar, amb premeditació i alevosia. I em va encantar.

No us calen detalls. No vam fer res que no haguéssim fet abans.

Sí. Va ser una nit boniquíssima.

Mapa dels sons del nostre món (i dels altres 4 sentits)

El frec d'una mà que subtilment em busca sota els llençols.

Una veu que em xiuxiueja a l'orella: "Guapa".

El meu cabell entre els nostres llavis.

Els gemecs de l'as de diamants
quan s'escorre a la boca de l'as de trèvols.

Un petó sucós de l'as de trèvols amb gust d'as de diamants.

La mà de l'as de diamants acariciant-me el mugró esquerre
mentre l'as de trèvols em menja la figa.

Moviments espasmòdics, incontrolables:
els malucs de l'as de trèvols follant-se la meva boca.

L'olor de panqueques que ens arriba de la cuina:
l'as de trèvols i jo esgotem les últimes forces abans d'esmorzar.

Tanco els ulls.

El mapa dels sentits del nostre món

es perfila a poc a poc

dins el meu cap.

El recordaré quan em senti perduda?

7 de cors (II Part)

Vaaaaaa... Com que hi heu insistit tant, aquí van alguns detalls.

Dimecres, 5 d'agost de 2009

8.30 pm Sóc a casa dels asos que han marxat de vacances. Em dutxo a consciència, em perfumo, em poso un vestit i sandàlies. Em miro al mirall. Em sento guapa. Sexy. Envio un sms al 7 de cors: "Sóc a casa els asos, pica al timbre i baixo".

9.00 pm Començo a estar més que nerviosa. He consultat el correu, he escoltat música... Mitja hora encara!

9.30 pm Sona el timbre de baix. El cor se m'atura. Segur que m'he posat vermella i tot. Baixo i em trobo el 7 de cors amb aquell vestit negre de tirants del qual ja us n'he parlat: dubto entre anar a sopar o passar a les postres directament. Però sóc una dona tímida (encara que no us ho cregueu). Anem a sopar.

10.00 pm El vi comença a fer efecte. L'amanida és deliciosa i la pizza simplement brutal. Un tiramisú compartit per postres, i una conversa molt interessant: antics amors, amistats comunes (ehem...), aficions, somnis...

11.00 pm Anem a fer una copa. La nit és jove i nosaltres estem contentilles. Mentre xerrem, alguna mà s'escapa subtilment per tocar un genoll, gest gairebé imperceptible. Alguna "tirada de trastos" descarada mig en broma, alguna mig en sèrio.

12.00 am Sortim a fer un tomet. Seiem en un banc. Se'ns acosta un noi a lligar. Li dic directament: "Em sap greu, però estic amb ella". "No fotis que sou lesbianes!" Mala sort...

12.30 am El 7 de cors llança la canya. M'ho posa en safata, i jo no sóc capaç de fer cap pas, tot i que me'n moro de ganes. Finalment, el pas el fa ella. Petons al banc, amb públic i tot. Li ofereixo canviar d'escenari: el pis dels asos.

1.00 am Després de petons i alguna magrejada pel camí, ja som al pis. Ens despullem lentament, primer ella a mi. Després jo a ella. Comença un ball de carícies i petons, soroll de roba lliscant sobre la pell, les primeres gotes de suor fan pampallugues quan la llum que entra per una escletxa del balcó ens toca el rostre. Els nostres cossos no es coneixen, encara. Estic nerviosa, encara tímida. I sí, tinc por de no complir les seves expectatives. M'embriaga la seva olor.

2.00 am Exhaustes. Segurament els veïns ens han sentit. Com ofegar els gemecs, els crits, quan una ha perdut el control sobre el seu cos? M'agrada mirar-la. Em sembla preciosa.

4.00 am Encara despertes. Parlant de somnis, de fantasies, del passat i del futur. Mirades còmplices. Em diu: "Si he de ser una carta vull ser el 7". Petons. Carícies. M'encanta la seva panxa.

6.00 am Hem dormit una mica, però el cos ens demana una segona versió. Millorada.

8.00 am Dormim plàcidament l'una al costat de l'altra. Els sorolls de la ciutat que tot just es desvetlla em treuen del meu estrany somni: ella es dutxava a casa meva. Jo la mirava.

10.00 am Sona el despertador. Ella no l'ha sentit. La miro, estirada al meu costat bocaterrosa. Espectacular. Podria haver-m'hi passat hores contemplant aquella imatge. La llum sobre la seva esquena és senzillament perfecta. Li faig un petó. "Bon dia".

10.30 am Ja és dijous. Comiat dolç.

Set de cors

L'as de cors tenia set, set de cors. I com que l'as de diamants i l'as de trèvols se n'havien anat de vacances sense ella, va posar em pràctica un nou refrany (collita pròpia): "Quan els ratolins no hi són, la gata maula es llepa els bigotis".

Era dimecres, una nit càlida a la ciutat comtal. L'as de cors havia quedat amb una amiga per anar a sopar. I què té d'especial anar a sopar amb una amiga com per fer-ne un post? Bé, si hi afegeixo "havia quedat amb una amiga de l'as de diamants i l'as de trèvols per anar a sopar", la cosa canvia. I si a més hi poso la cirereta, "havia quedat amb una amiga lesbiana de l'as de diamants i l'as de trèvols per anar a sopar", pillareu l'eufemisme "anar a sopar" a l'instant.

Consti que la idea inicial era casta i pura: anar a sopar. Però és clar, havent-se posat l'as de cors un vestit estilitzador de figura, i presentant-se a la cita l'amiga lesbiana de l'as de diamants i l'as de trèvols (que a partir d'avui rep el nom de 7 de cors) amb un senzill vestit de tirants negres que cridava "Arrenca'm!", què us esperaveu? L'as de cors i el 7 de cors van sembrar sensualitat al seu pas.

No us en donaré detalls, que ens coneixem. Només diré una cosa:

Uau!

Un kit-kat

Després d'aquell matí boniquíssim hi ha hagut nits, matins i tardes també boniquíssims. La tempesta ha passat i ara ens queda la calma (més o menys). Fa uns dies vivia amb l'as de trèvols i l'as de diamants un dels moments més intensos de la meva vida, que em va permetre reviure situacions personals recents que encara no han cicatritzat, reviure-les des d'una altra perspectiva. Hem compartit el dolor igual com en altres moments hem compartit la felicitat. La vida ens fa regals d'aquests de tant en tant...

He après tant al costat d'aquesta parella d'asos que només puc agrair-los l'afecte i la confiança que em tenen. Hem viscut moments de tota mena, alguns molt amargs, d'altres ben dolços. He conegut tota la família i amics, pràcticament totes les altres cartes de la baralla; m'he submergit en les seves vides per un instant, i m'hi he sentit acollida.

Però ara toca fer un parèntesi: són els meus amics, i els estimo (només ells saben com els estimo), i ara toca ser només això, amics.

(Això no és un comiat... és tan sols un kit-kat).

[As de trèvols, els teus lectors encara esperen les teves paraules...]

Oh lará lará lará lirí lirí lirí

L'as de diamants les té, aquestes coses. Acaba de tenir l'orgasme de l'any a la boca de l'as de trèvols, mentre una servidora li està menjant la fava a l'esmentat, i ens surt amb un "Oh lará lará lará lirí lirí lirí" que em fa perdre la concentració i esclatem tots tres a riure.

Però és que nosal3 riem molt, us ho havíem dit mai? Poca estona abans, quan tot just engegàvem els motors (la tele encara en marxa, carícies i lleus gemecs), l'as de trèvols i jo ens barallàvem com canalla pel cul de l'as de diamants: "A mi m'agrada més" "No, a mi més" "No, a mi més" "No..."

Ara que ens hem deixat estar de tonteries, que han desaparegut els fantasmes, el sexe a 3 és encara millor.

Oh what a beautiful morning (un matí boniquíssim)

Poca cosa puc afegir al que us ha explicat l'as de diamants. És cert que va ser un matí inoblidable, carregat de sensacions boniques i molt molt d'amor. També és cert que no era pas la intenció de cap de nosal3 (com a mínim, no la meva) quan la nit anterior vaig quedar-me a dormir. Fa dies que dormo al sofà (el motiu d'aquest canvi d'ubicació és simple: l'últim cop que vaig dormir al llit amb l'as de diamants i l'as de trèvols, ell em va fotre mà tota la nit, sembla ser que adormit, i l'huracà de dubtes i palles mentals va ser realment angoixant).

Aquesta darrera nit va ser la primera, en molts dies, que per fi aconseguia dormir a casa d'ells. L'anterior havia estat gairebé un malson: cada cop que la meva consciència es rendia a Morfeu en aquell sofà incòmode, dins el meu cap veia estranyes imatges: l'as de diamants menjant-li la polla a l'as de trèvols mentre jo m'ho mirava emprenyada com una mona; l'as de trèvols masturbant-se; tots dos xerrant (parlant de mi) en veu alta... Els somnis eren cada cop més intensos, i el meu malestar també. No va ser així el passat divendres 22. I l'endemà, amb un raig de sol que em cegava mentre mirava d'intuir l'hora en el rellotge de paret que tenia al davant, l'as de trèvols ens va preparar un fantàstic esmorzar. Tots els meus fantasmes es van esvair, i em vaig sentir realment còmoda amb ells dos a taula, després al sofà i, és clar, finalment al llit...

Sorprenentment, va ser l'as de trèvols, com us ha relatat l'as de diamants, qui va fer el primer pas. Tot hauria quedat en carícies innocents si ell no s'hagués acostat a la boca de la seva dona mentre em tocava hàbilment els pits amb una mà. Però besar de nou a l'as de diamants, oh... no tinc paraules per explicar-vos el que vaig sentir en aquell moment. Amb poques persones he sentit el que sento quan la beso. És com si les nostres llengües haguessin estat fetes amb el mateix motlle, s'entenen només tocar-se. Sento espurnes dansant dins meu quan els seus llavis em toquen.

Últimament, quan tinc relacions esporàdiques amb algun paio, puc dir que gairebé les trobo insulses, insípides, avorrides. Em falta alguna cosa quan hi sóc. Em falten les mans de l'as de trèvols a les meves natges mentre es mou amb ritme frenètic entre les meves cames; em falta la indescriptible visió del pubis de l'as de diamants a dos centímetres dels meus ulls mentre gemega. ¿Com puc tornar a disfrutar del sexe després d'una experiència com aquesta?

Estem d'aniversari

Després d'una nit de copes i ball, divendres l'as de cors va quedar-se a dormir a casa. Al sofà. Com ja fa temps que fa quan s'hi queda.

De bon matí, l'as de trèvols va sortir a comprar-nos l'esmorzar i el diari. Quan ens vam despertar, l'as de cors i jo teníem unes estupendes 'tortitas' a taula i tot d'ingredients per farcir-les: nutella, dulce de leche, melmelades... i els nostres cafè amb llet i te respectius.

Vam esmorzar tranquil·lament, rememorant els balls de la nit anterior i elogiant els dots culinaris de l'as de trèvols.

Després de més de mitja hora de tertúlia matinera asseguts a taula, vam decidir aprofitar el sofà -que potser per dormir no era el més còmode, però sí per fer-la petar després d'un bon esmorzar.

L'as de cors va seure entre nosaltres dos. Xerràvem d'això i d'allò i vam començar a fer bromes del nostre passat sexosentimental. A cada cosa que dèiem, l'as de trèvols es tapava la cara amb el coixí mort de vergonya.

Vam posar en B. com a música de fons i ens va entrar una nyonya molt agradable. L'as de cors recolzava el cap a les meves cames i les seves cames, sobre les de l'as de trèvols. Les carícies no van trigar a arribar, de l'un a l'altra, de l'altre a l'una... Vam estar-nos així una estoneta, la música era cada cop més agradable i el pensament aquell de 'no hi tornarem, ens fem massa mal' va començar a esvair-se del meu cap, i imagino que dels seus, també.

El que no tenia clar, però, era qui es deixaria anar el primer, qui faria el primer pas per reprendre, ni que fos un cop més, allò que vam deixar semioblidat el 10 de gener...

L'as de trèvols va moure fitxa. Va venir cap a mi i va besar-me apassionadament... la seva mà acariciava un cos, però no era el meu...

Tot el que va passar després no us ho explicaré. Heu llegit molt ja per saber per on van anar les coses. Potser algun dels asos s'anima i us ho explica.

El que sí us diré és el que vaig respondre a la pregunta d'una de les meves millors amigues (a qui li ho havia explicat tot, només feia una setmana): "però de què es tracta, de lluitar totes dues per l'home?". No! Tot el contrari. En el moment en què l'una percep l'altra com a rival o es veu a si mateixa com a rival, la cosa no pot anar bé. És així quan ens hem fet mal. Quan hem patit. Ella i jo.

Dissabte no va ser així. Dissabte va ser fluïd, bonic, tranquil, apassionat, evocador... Dissabte no ens vam plantejar res. No teníem pressió de cap mena. Va sorgir i ho vam gaudir.

[Per cert, no diré quan, però s'acosta tant l'aniversari de l'as de cors com el de l'as de trèvols. Així que aprofito per desitjar-los un Feliç Aniversari!]