Fa un any...

...sopàvem junts per primer cop en un restaurant amb música en directe, un cambrer molt trempat i un vinet que ens arrencava somriures maliciosos.

...caminàvem i rèiem pels carrers humits de la ciutat camí de casa vostra.

...em deixàveu un pijama (ben poc sexy) i m'oferíeu un racó al llit amb l'excusa que el sofà era molt incòmode.

...ens fèiem fotos els tres junts al llit per conservar el moment en què l'as de trèvols jeia al llit, per primer cop en la seva vida -i potser l'últim-, amb dues dones espectaculars.

...l'as de diamants acariciava el cos de l'as de trèvols amb la meva mà per trencar el gel, donant-nos permís per a besar-nos.

...neixia l'amor en forma de trio mentre uns cossos nus dansaven al ritme dels nos3 cors accelerats.

...ah, sí, i l'Obama guanyava les eleccions, però això va passar a segon terme.

US ESTIMO

Aniversari

Avui és el nostre primer aniversari.

El nostre primer aniversari... i en la distància.

Us estimo, asos.

"Compartir l'amor"

L'as de diamants ens ha fet arribar, a l'as de trèvols i a mi, l'enllaç a l'Entre Línies que la setmana passada parlava d'una relació poliamorosa com la nostra. Bé, com la nostra no (ja m'agradaria). La relació en qüestió començava amb una parella que duien junts 10 anys, i un dia van començar a tenir altres relacions consentides. Fins que van conèixer la seva particular "as de cors". Des del començament, la "nova" es va sentir molt estimada i molt inclosa a la família, i això els va fer plantejar-se la possibilitat de viure tots tres junts (jo vaig tenir un foradet a l'armari de l'as de trèvols i l'as de diamants, us en recordeu?).

Un dia, "l'as de cors" d'aquesta història es va quedar embarassada d'ell (al reportatge no diuen si va ser accidental o buscat), i van decidir tirar endavant la família tots junts. Actualment viuen sota el mateix sostre, i eduquen la nena tots tres en igualtat de condicions, en armonia i amor.

En veure el reportatge no he pogut aturar el munt de preguntes que s'acumulaven dins el meu caparronet: com és que els ha funcionat? Què els fa diferents de nosaltres? Quina mena d'acords cal prendre per tal de tirar endavant una relació a tres fins a aquests nivells de compromís?

Un dels canvis evidents és el de parella per trio, entenent això en un sentit amplíssim del canvi de xip: cal que la relació comenci de zero (és evident que els 10 anys de relació prèvia hi són, però cal concebre la nova situació com un nou inici, perquè si no, crec que és molt fàcil entrar en una mena de competència, no sé si m'explico); també en el sentit de no ser 2+1 sinó 3, o millor encara: 1+1+1, la qual cosa vol dir que les combinacions són múltiples. Els tres del reportatge tenien habitacions separades, m'ha xocat al començament, però després m'ha semblat d'allò més lògic: em semblaria forçat dormir sempre tots tres junts, i políticament poc correcte que la parella antiga es mantingués en una habitació mentre "l'as de cors" ha de dormir sola en una altra. Vaja, que la solució d'aquests tres m'ha semblat ideal. Però el canvi de parella a trio implica també una sèrie de compromisos més enllà del que és estrictament el trio: mantenir la relació en secret només pot comportar a la llarga molta amargor, perquè haver de viure en la penombra no és agradable per a ningú.

Una de les preguntes que m'ha vingut al cap és: podríem nosal3 arribar a això? Si prenem com a referència la relació que hem tingut, la resposta és no, perquè des del començament l'hem viscuda com una cosa passatgera, una mena d'aventura, de bogeria, i mai no ens hem plantejat que pogués durar. De fet, l'as de trèvols ha reiterat unes quantes vegades que era una relació insostenible en el temps. I vaja, si ell ho té tan clar, com portar-li la contrària?

No ho hem arribat a provar, és cert. Els nostres intents han estat breus i covards. És cert que en aquests moments és parlar per parlar, ja que la vida ens ha dut per camins divergents. I és clar, des de la distància tot es veu molt bonic. Però, i si...?

Potser ja és tard per a plantejar-nos-ho.


O potser no.

Coneixes bé el trio d'asos? (II)

Sabem que us devem una explicació. Sabem que entre els dos últims posts dels asos femenins d'aquest trio i aquell últim i únic US ESTIMO de l'as de cors, van passar coses. I sabem que us les hem d'explicar. Però no hem tingut massa temps últimament i tampoc no volíem deixar inactiu blog, i és per això que ens vam inventar això del joc. Esperem que vulgueu seguir jugant mentre trobem el temps, la inspiració i les ganes per escriure aquest post que us devem.

Segona prova del Coneixes bé el trio d'asos?

En aquest cas us donem els títols de 9 pel·lícules. Volem que ens digueu quines són les tres pel·lícules preferides de cadascú, o les que en algun moment de la vida ens van marcar o que signifiquen alguna cosa per a cadascú de nosaltres... A veure què en dieu...

Són aquestes:

Beautiful girls

Els set samurais

Moulin Rouge

Casablanca

Nightmare Before Christmas

Matrix

Annie Hall

El club de los poetas muertos

Que bonic és viure

Esperem els vostres comentaris!

PD. En els comentaris de l'altre post, hi ha els resultats del primer joc.

Iniciem nova etapa

Estimats lectors i estimades lectores,

Com ja sabeu, el trio d'asos estem separats per la distància. Es preveu que per força temps, tot i que esperem anar-nos veient de tant en tant.

Així doncs, com que ara per ara serà complicat trobar històries per explicar-vos, hem decidit donar-li una volta al blog i fer-vos participar d'una altra manera.

Com que ja portem força temps junts, nosaltres i vosaltres, creiem que ens coneixeu prou bé. Així que per posar-vos a prova, cada setmana, o cada quan se'ns acudeixi una bona idea, us plantejarem una pregunta sobre nosal3 (no gaire personal, tampoc es tracta de descobrir-nos) a veure qui de vosaltres l'endevina... S'agrairan respostes raonades :)

Esperem que hi participeu i que us sembli una bona idea.

Comencem amb la primera:

Qui esmorza què en aquest trio d'asos?

1. te
2. cola-cao
3. cafè amb llet

Esperem les vostres respostes!

US ESTIMO

El meu pla quinquennal

Com diuen els Manel, "per una vegada he entès el que cal". El meu pla quinquennal podria ser quelcom així (perdoneu la mètrica, no intenteu fer-ho entrar en els versos de la cançó, no us en sortireu): El primer any t'escriuré moltes cartes perquè em farà por que t'oblidis de mi. El segon potser et truqui algun dia, et pregunti per ella i m'alegri per tu. El tercer esperaré que m'escriguis quatre paraules per saber com estàs. El quart potser em diguis "T'enyoro" una tarda plujosa sentint-me lluny. I el cinquè ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula en un bar de menú, somriuré, et faré una carícia, i llavors tot dependrà de tu.

Després de llegir el post de l'as de diamants descobreixo que fa temps que no he estat sincera. Però no només amb ells dos, sinó amb mi mateixa, la qual cosa no pot ser bona de cap de les maneres. Llegint el post de l'as de diamants m'he sentit utilitzada, m'he sentit pont, tirita, paracetamol, segon plat, i tantes altres metàfores com us pogueu imaginar; he sentit que pinto ben poc en aquesta història. Atenció: no dic que ells m'hagin utilitzat, ni que hagi estat un pont, etc., tampoc dic que jo pinti poc. Us parlo de com m'he sentit, que és ben diferent. Dol llegir que ella torna a trobar el seu home atractiu quan ell ha tingut relacions sexuals amb mi. Dol saber que la nostra història ha estat el bàlsam que necessitaven per sortir-ne enfortits d'una crisi. Tots dos hi surten guanyant. Jo no, tot i que a simple vista ho sembli. És evident que sóc gran i sé on em ficava. O potser no del tot... Llegiu una mica més, no vull desvetllar-vos el secret tan ràpid (per bé que molts ja l'heu esbrinat).

Llegint el post de l'as de diamants, de sobte les paraules i els actes de l'as de trèvols prenen un altre sentit: la nit d'hotel descrita per l'as de diamants va ser un pèl diferent des d'aquest cantó de la història. Des del meu llit de 90 veig, per culpa de (o gràcies a) la claror que entra per la finestra, que l'as de trèvols està tocant a l'as de diamants. I veig com ella es gira d'esquena i el rebutja (no m'agrada la paraula, però no n'he trobat cap de més escaient). L'as de trèvols es gira cap on jo sóc. Ens separa una tauleta de nit. Les nostres mans es toquen una estona. I ell acaba saltant al meu llit. Vaja, per a qualsevol que vegi aquesta escena des de fora, té claríssim que l'as de trèvols va calent i que ha aprofitat la seva situació d'home afortunat: si una no vol, l'altra potser sí que voldrà.

Malgrat que tot és prou evident i simple en l'escena anterior, sóc una experta a complicar-me la vida. L'esperit fantasiós i romàntic que creia haver desterrat torna a atacar amb més força que mai, i després de fer-li un parell de mamades espectaculars a l'as de trèvols, les papallones baten les ales amb força en sentir les seves paraules en resposta a la meva pregunta: "I com és que t'ha donat per saltar al meu llit?" "Tenia ganes d'estar amb tu. D'escurar el temps que ens queda".

El temps que ens queda. Perquè m'esborro del mapa per una temporada, i ara estem escurant. Passem tot el temps que podem junts, l'as de trèvols i jo. Sols. Us podríeu preguntar quina necessitat té l'as de trèvols d'escurar el temps que ens queda, perquè de fet, ell té clar que a qui vol és a l'as de diamants (per més que ella no tingui tan clar si el vol a ell o no), i per tant, quan jo ja no hi sigui tot serà igual com era abans del 4 de novembre del 2008. No sé què necessita escurar l'as de trèvols, però sigui el que sigui, ho hem ben escurat (vaja, fins a l'última gota a jutjar per les darreres mamades, totes elles igual d'espectaculars que les del llit de 90). Però, i jo? Quina necessitat en tinc jo, d'escurar el temps que ens queda?

Aquí és on entra en joc la manca de sinceritat de què us parlava al principi.

Ser sincera em fa vulnerable.

Odio ser vulnerable.

Però la manca de sinceritat fa que la gent em faci mal sense adonar-se'n, sense voler, perquè actuen sense saber que em fan mal. I no ho saben perquè jo no mostro els meus sentiments. Així ha estat amb l'escrit de l'as de diamants: en llegir-lo, totes les pel·lícules que m'he fet les darreres setmanes han acabat de cop. Fos a negre, sense títols de crèdit ni dedicatòries. FI.

Llavors em torno a trobar fent el que m'havia promès que no tornaria a fer: plorar per un home. Per un home? Quina mena de feblesa absurda és aquesta? Plorar per un home? Quin home es mereix que plorin per ell?

CAP.

Què? Ja aneu lligant caps? Ho heu esbrinat?

M'eixugo les llàgrimes i decideixo ser sincera, per una vegada he entès el que cal. Si igualment he de patir, com a mínim que qui em fa mal sàpiga que me n'ha fet:

encara n'estic enamorada.

Llibertat vigilada

Fa uns mesos vaig sentir la necessitat de demanar-li a l'as de trèvols un període del que vaig anomenar 'llibertat vigilada", és a dir: "deixa'm follar-me d'altres"... La seva condició va ser: "folla't qui vulguis però, amb mi, folla més i, sobretot, no te n'enamoris"... Em sentia legitimada a fer-li aquesta proposta ja que ell i l'as de cors han follat tot el que han pogut -que no el que han volgut. Ja sé que és una mica trampós tot plegat... "tu també has tingut sexe amb ella" -em direu-, ja ho sé, i teniu raó, però jo del que tenia/tinc ganes era de sentir el que l'as de trèvols ha sentit amb i per l'as de cors: passió, atracció, delit... i jo, això, només ho sento cap als homes i, sobretot, només ho sento dels homes cap a mi...

Una proposta d'aquesta mena implica, necessàriament, oferir a l'altre les mateixes condicions...

Així doncs, aquest estiu hem exercit de parella oberta, una mica 'sui generis', si voleu... I que consti que hem passat els nostres moments crítics i que, fins i tot, ens hem plantejat seriosament la separació... però, de moment, estem aquí... junts...

Aquesta nova situació dóna lloc a escenes com aquestes:

Primer cap de setmana que passem tots tres fors de casa. Habitació triple d'hotel: llit doble + llit individual. Tot i haver passat un dia espectacular tots tres junts, quan vam arribar a l'habitació jo vaig fer palès que no tenia ganes de sexe. Evidentment, l'as de trèvols i jo vam anar a dormir al llit gran. Ell es va posar calent de seguida, va començar a tocar-me i a demanar-me sexe. Jo tenia clares dues coses: a) no tenia ganes de sexe a 3 i b) no em semblava bé tenir sexe amb ell tenint l'as de cors a mig metre. No vaig dir res però vaig girar-me em vaig posar a dormir. Poca estona després, vaig aixecar el cap i vaig veure que l'as de cors i l'as de trèvols es donaven la mà i que ell encara anava calent com una teia... I sí, el vaig empènyer cap al seu llit -crec que va trigar mig segon a pensar-s'ho... Com sempre, vaig fer veure que dormia, i ells van fer el que van fer i van dormir tota la nit junts al llit petit.

Ahir surto de festa, ells dos queden. Arribo de matinada i em trobo la seva roba tirada per terra, i ells dos despullats, desperts i abraçats al llit. Em poso el pijama, em rento les dents, em fico al llit i els dic bona nit.

Tots dos cops els sentiment has estat el mateix: m'enfado!... M'enfado i m'entren unes ganes de sexe terribles. I follo amb l'as de trèvols de mala hòstia, violenta i una mica salvatge... I ens passem el dia al llit, sense fer res més... I ens ho passem de conya!

Pel que fa a la MEVA llibertat vigilada, us diré que hi ha hagut dues cartes que han entrat en joc. Els tocaria ser piques, no? Posarem que són el 3 i el 7 de piques. El 7 ja fa temps que ha abandonat el joc... Vam tenir dues sessions de sexe espectaculars, però ja està, ja no en calen més.

El 3 de piques encara hi és, apareix poc en joc, però hi és. Ell no té una dona tan comprensiva com jo... I, si donat el cas, un dia l'as de trèvols arriba a casa i ens troba a mi i al 3 de piques al llit amb tot de roba estesa per terra, es fot el pijama i es fica al llit amb nosaltres, crec que qui agafa els trastos, surt per la porta i no el torno a veure mai més no és precisament l'as de trèvols...

...

Bonus track: últimament m'ha donat per escoltar molt i molt el darrer disc de la Bebe. Hi ha unes quantes cançons que defineixen el meu estat d'ànim d'aquestes últimes setmanes. Especialment aquesta: Bebe – Uh,Uh,Uh,Uh,Uh

Dobles parelles

Darrerament l'eufòria ha anat minvant entre aquest trio d'asos. I tot i que es manté una certa activitat sexual, ja no és a 3 (tot i que en ocasions hi som els 3). Ara és més aviat un desdoblament de parelles d'asos: as de diamants i as de trèvols; as de cors i as de trèvols. Amb la qual cosa veieu que l'as de trèvols va de cul... (Llàstima que no us ho voldrà explicar...).

L'últim cop que vaig quedar amb l'as de trèvols vam compartir una nit boniquíssima: cinema, sopar i música en directe. Passejada nocturna i cap a casa. El pis era buit, l'as de diamants havia sortit amb amigues. Tan bon punt vaig tancar la porta rere meu, l'as de trèvols em va atacar, amb premeditació i alevosia. I em va encantar.

No us calen detalls. No vam fer res que no haguéssim fet abans.

Sí. Va ser una nit boniquíssima.