Guaiteu, asos, el que he trobat a Internet:
La primera és de l'estil de l'as de trèvols, i la trobo boníssima. La segona i la tercera (tot i que no pas els colors) fan més per l'as de diamants i per mi, no?
Jo en vull una!!!!
dijous, 26 de novembre del 2009
No estem sols
La primera és de l'estil de l'as de trèvols, i la trobo boníssima. La segona i la tercera (tot i que no pas els colors) fan més per l'as de diamants i per mi, no?
diumenge, 15 de novembre del 2009
La fundació de Roma
L'as de cors de quatre grapes. L'as de trèvols i l'as de diamants li llepen els mugrons.
Així comença una nit de recuperació del temps perdut, de retrobament, de rememorament. Ens toquem com si fos el primer cop, però amb el record als nostres dits de tot un any de relació. Ens besem amb tendresa i ànsia; ens rendim al moviment d'uns cossos que saben perfectament què han de fer.
No tenim pressa. Tenim una nit i un matí de regal. Ens abracem. Ens fem carícies. Ens besem. Ens mirem. Ens dediquem paraules boniques. Follem. Dormim. Follem.
Tanco els ulls: sento la passió de l'as de trèvols i la tendresa de l'as de diamants. Podria viure així la resta de la meva vida.
dilluns, 9 de novembre del 2009
dijous, 5 de novembre del 2009
Fa un any...
...sopàvem junts per primer cop en un restaurant amb música en directe, un cambrer molt trempat i un vinet que ens arrencava somriures maliciosos.
...caminàvem i rèiem pels carrers humits de la ciutat camí de casa vostra.
...em deixàveu un pijama (ben poc sexy) i m'oferíeu un racó al llit amb l'excusa que el sofà era molt incòmode.
...ens fèiem fotos els tres junts al llit per conservar el moment en què l'as de trèvols jeia al llit, per primer cop en la seva vida -i potser l'últim-, amb dues dones espectaculars.
...l'as de diamants acariciava el cos de l'as de trèvols amb la meva mà per trencar el gel, donant-nos permís per a besar-nos.
...neixia l'amor en forma de trio mentre uns cossos nus dansaven al ritme dels nos3 cors accelerats.
...ah, sí, i l'Obama guanyava les eleccions, però això va passar a segon terme.
US ESTIMO
dimecres, 4 de novembre del 2009
Aniversari
Avui és el nostre primer aniversari.
El nostre primer aniversari... i en la distància.
Us estimo, asos.
El nostre primer aniversari... i en la distància.
Us estimo, asos.
dissabte, 3 d’octubre del 2009
"Compartir l'amor"
L'as de diamants ens ha fet arribar, a l'as de trèvols i a mi, l'enllaç a l'Entre Línies que la setmana passada parlava d'una relació poliamorosa com la nostra. Bé, com la nostra no (ja m'agradaria). La relació en qüestió començava amb una parella que duien junts 10 anys, i un dia van començar a tenir altres relacions consentides. Fins que van conèixer la seva particular "as de cors". Des del començament, la "nova" es va sentir molt estimada i molt inclosa a la família, i això els va fer plantejar-se la possibilitat de viure tots tres junts (jo vaig tenir un foradet a l'armari de l'as de trèvols i l'as de diamants, us en recordeu?).
Un dia, "l'as de cors" d'aquesta història es va quedar embarassada d'ell (al reportatge no diuen si va ser accidental o buscat), i van decidir tirar endavant la família tots junts. Actualment viuen sota el mateix sostre, i eduquen la nena tots tres en igualtat de condicions, en armonia i amor.
En veure el reportatge no he pogut aturar el munt de preguntes que s'acumulaven dins el meu caparronet: com és que els ha funcionat? Què els fa diferents de nosaltres? Quina mena d'acords cal prendre per tal de tirar endavant una relació a tres fins a aquests nivells de compromís?
Un dels canvis evidents és el de parella per trio, entenent això en un sentit amplíssim del canvi de xip: cal que la relació comenci de zero (és evident que els 10 anys de relació prèvia hi són, però cal concebre la nova situació com un nou inici, perquè si no, crec que és molt fàcil entrar en una mena de competència, no sé si m'explico); també en el sentit de no ser 2+1 sinó 3, o millor encara: 1+1+1, la qual cosa vol dir que les combinacions són múltiples. Els tres del reportatge tenien habitacions separades, m'ha xocat al començament, però després m'ha semblat d'allò més lògic: em semblaria forçat dormir sempre tots tres junts, i políticament poc correcte que la parella antiga es mantingués en una habitació mentre "l'as de cors" ha de dormir sola en una altra. Vaja, que la solució d'aquests tres m'ha semblat ideal. Però el canvi de parella a trio implica també una sèrie de compromisos més enllà del que és estrictament el trio: mantenir la relació en secret només pot comportar a la llarga molta amargor, perquè haver de viure en la penombra no és agradable per a ningú.
Una de les preguntes que m'ha vingut al cap és: podríem nosal3 arribar a això? Si prenem com a referència la relació que hem tingut, la resposta és no, perquè des del començament l'hem viscuda com una cosa passatgera, una mena d'aventura, de bogeria, i mai no ens hem plantejat que pogués durar. De fet, l'as de trèvols ha reiterat unes quantes vegades que era una relació insostenible en el temps. I vaja, si ell ho té tan clar, com portar-li la contrària?
No ho hem arribat a provar, és cert. Els nostres intents han estat breus i covards. És cert que en aquests moments és parlar per parlar, ja que la vida ens ha dut per camins divergents. I és clar, des de la distància tot es veu molt bonic. Però, i si...?
Potser ja és tard per a plantejar-nos-ho.
O potser no.
Un dia, "l'as de cors" d'aquesta història es va quedar embarassada d'ell (al reportatge no diuen si va ser accidental o buscat), i van decidir tirar endavant la família tots junts. Actualment viuen sota el mateix sostre, i eduquen la nena tots tres en igualtat de condicions, en armonia i amor.
En veure el reportatge no he pogut aturar el munt de preguntes que s'acumulaven dins el meu caparronet: com és que els ha funcionat? Què els fa diferents de nosaltres? Quina mena d'acords cal prendre per tal de tirar endavant una relació a tres fins a aquests nivells de compromís?
Un dels canvis evidents és el de parella per trio, entenent això en un sentit amplíssim del canvi de xip: cal que la relació comenci de zero (és evident que els 10 anys de relació prèvia hi són, però cal concebre la nova situació com un nou inici, perquè si no, crec que és molt fàcil entrar en una mena de competència, no sé si m'explico); també en el sentit de no ser 2+1 sinó 3, o millor encara: 1+1+1, la qual cosa vol dir que les combinacions són múltiples. Els tres del reportatge tenien habitacions separades, m'ha xocat al començament, però després m'ha semblat d'allò més lògic: em semblaria forçat dormir sempre tots tres junts, i políticament poc correcte que la parella antiga es mantingués en una habitació mentre "l'as de cors" ha de dormir sola en una altra. Vaja, que la solució d'aquests tres m'ha semblat ideal. Però el canvi de parella a trio implica també una sèrie de compromisos més enllà del que és estrictament el trio: mantenir la relació en secret només pot comportar a la llarga molta amargor, perquè haver de viure en la penombra no és agradable per a ningú.
Una de les preguntes que m'ha vingut al cap és: podríem nosal3 arribar a això? Si prenem com a referència la relació que hem tingut, la resposta és no, perquè des del començament l'hem viscuda com una cosa passatgera, una mena d'aventura, de bogeria, i mai no ens hem plantejat que pogués durar. De fet, l'as de trèvols ha reiterat unes quantes vegades que era una relació insostenible en el temps. I vaja, si ell ho té tan clar, com portar-li la contrària?
No ho hem arribat a provar, és cert. Els nostres intents han estat breus i covards. És cert que en aquests moments és parlar per parlar, ja que la vida ens ha dut per camins divergents. I és clar, des de la distància tot es veu molt bonic. Però, i si...?
Potser ja és tard per a plantejar-nos-ho.
O potser no.
dimecres, 30 de setembre del 2009
Coneixes bé el trio d'asos? (II)
Sabem que us devem una explicació. Sabem que entre els dos últims posts dels asos femenins d'aquest trio i aquell últim i únic US ESTIMO de l'as de cors, van passar coses. I sabem que us les hem d'explicar. Però no hem tingut massa temps últimament i tampoc no volíem deixar inactiu blog, i és per això que ens vam inventar això del joc. Esperem que vulgueu seguir jugant mentre trobem el temps, la inspiració i les ganes per escriure aquest post que us devem.
Segona prova del Coneixes bé el trio d'asos?
En aquest cas us donem els títols de 9 pel·lícules. Volem que ens digueu quines són les tres pel·lícules preferides de cadascú, o les que en algun moment de la vida ens van marcar o que signifiquen alguna cosa per a cadascú de nosaltres... A veure què en dieu...
Són aquestes:
Beautiful girls
Els set samurais
Moulin Rouge
Casablanca
Nightmare Before Christmas
Matrix
Annie Hall
El club de los poetas muertos
Que bonic és viure
Esperem els vostres comentaris!
PD. En els comentaris de l'altre post, hi ha els resultats del primer joc.
dijous, 24 de setembre del 2009
Iniciem nova etapa
Estimats lectors i estimades lectores,
Com ja sabeu, el trio d'asos estem separats per la distància. Es preveu que per força temps, tot i que esperem anar-nos veient de tant en tant.
Així doncs, com que ara per ara serà complicat trobar històries per explicar-vos, hem decidit donar-li una volta al blog i fer-vos participar d'una altra manera.
Com que ja portem força temps junts, nosaltres i vosaltres, creiem que ens coneixeu prou bé. Així que per posar-vos a prova, cada setmana, o cada quan se'ns acudeixi una bona idea, us plantejarem una pregunta sobre nosal3 (no gaire personal, tampoc es tracta de descobrir-nos) a veure qui de vosaltres l'endevina... S'agrairan respostes raonades :)
Esperem que hi participeu i que us sembli una bona idea.
Comencem amb la primera:
Qui esmorza què en aquest trio d'asos?
- te
- cola-cao
- cafè amb llet
Esperem les vostres respostes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
