dimarts, 13 de gener del 2009

Presentació: l'esposa

Sóc l'as de diamants. La dona. L'esposa.

L'as de cors va aparèixer en les nostres vides en un moment difícil. De monotonia i de plantejaments de separació per part meva.

Vaig acceptar la proposta esbojarrada de l'as de cors pensant que jugaríem una mica, però que no en seríem capaços. Però ho vam ser. Després d'un primer intent fallit, el primer sopar a tres va acabar en el nostre primer llit a tres. Molts riures al principi, vergonyes, sorpresa... però ho vam fer, i us puc dir que veure follar el teu home amb una altra dona és una de les experiències més excitants que he viscut mai, i més quan l'altra dona és l'as de cors. Una dona preciosa, potent, ardent i que duia de cul l'as de trèvols.

És cert que no ha estat fàcil. "Per què la desperta a ella per tirar-se-la de matinada i no a mi?"

Com diu l'as de cors en el primer apunt, vam tallar tantes vegades que ja n'hem perdut el compte. El tercer o quart cop, l'as de trèvols i jo ens vam dir: "per què sabem que aquest cop és el definitiu? -no ho sé, però ho sabem, oi?"

Què coi, definitiu! No sabeu com n'és de viciós el sexe a 3! (o sí?).

Vam diversificar les activitats i vam començar a sortir i aprofitar les ofertes dels TR3SC, té gràcia també, vés... Anar al videoclub i veure el DVD estirats tots tres al sofà, també va ser bonic i, fins i tot, vam passar nits tots tres junts sense follar... Ningú amb ningú!

La nostra parella, la primària, se'n veia reforçada, tant sexualment com personalment. De cara al nostre món, al nostre entorn teníem un secret. El nostre secret. Un vincle que ens unia molt més que la hipoteca o els dinars de diumenge amb la família. Vèiem com, amb l'as de cors, recuperàvem, a poc a poc, hàbits que la nostra rutina diària ens havia fet abandonar: sopar fora, veure una peli... en definitiva, passar més estones junts.

Jo creia que havíem trobat l'equilibri entre els tres vèrtex. Però l'as de cors s'ha rendit. No li ho retrec. L'entenc.

Però ara tinc por que, sense ella, l'as de trèvols i jo tornem a ser els d'abans.

19 comentaris:

Amèlia ha dit...

Per fi. A tu tenia jo ganes de coneixe't. Aquest blog promet. Us felicito. Llàstima que ara que tenieu cosetes per explicar ho hagueu deixat. Escriviu-les abans no se us oblidin.

Besets sucosos.

El Company de Venus ha dit...

Però sempre podeu fer un repàs al que heu viscut, no? Passaré per aquí més sovint. Felicitats i endavant, no perdeu força.

as de cors ha dit...

mmm... això del repàs m'ha agradat, per no perdre'n la pràctica, oi? Ho tindrem en compte. Què te'n sembla, as de diamants? (A l'as de trèvols no cal ni preguntar-li).

Benvinguts al blog, Amèlia i Company de Venus.

as de diamants ha dit...

Benvinguts al nostre bloc acabadet d'estrenar. Ai, Amèlia, com vaig patir al principi de llegir el teu post...

Esperem poder-vos oferir contingut ben sucós. Ja tenim unes quantes idees en ment.

I pel que fa això del repàs... no me'n feu parlar que estic a la feina...

as de cors ha dit...

Un repàs, as de diamants... una bona repassada us tornava a fer jo si pogués... ai...

as de diamants ha dit...

Nena! que estic a la feina... vés si no hauré de tornar a tancar-me al lavabo com l'altre cop...

òscar ha dit...

acostumat a la tradicional baralla de don heraclio fournier amb copes, bastos, i pim pim, i pam pam; jo amb les cartes de pòquer me'n faig una mica un lio.

imagino que menys que l'as de cors fugitiva!

promet el bloc, i molt!!!

as de cors ha dit...

Benvingut al nostre blog, òscar. Esperem assolir les teves expectatives...

Què, nena? Com ha anat la visita al bany? Pim pam, no? Jo no he parat tot el dia. No he tingut ni un moment per pensar en vosaltres...

Amèlia ha dit...

Hola marranes! Que dius que vas patir, as de diamants? Dona, si no deia res! Però si encara m'haureu de donar les gracies per haver-vos donat un nom per al vostre blog!

I el senyor as de trèvols pensa presentar-se o què? Estem tots intrigats per saber què ens ha d'explicar.

Besets.

as de diamants ha dit...

Ai, nenes! El senyor as de trèvols ens ha promès que demà es presenta. És una mica vergonyós, vés... Però no ho semblava pas quan érem al llit, oi maca?

as de cors ha dit...

No, en absolut. El primer cop que va dir "menjeu-me-la" no em va pas semblar tímid.

Sirvi ha dit...

Déu n'hi doret la pinta que fa aquest bloc... us fitxo per no perdre'm detall...

Petonets,

as de diamants ha dit...

Benvinguda Sirvi,

no te'ls perdis els detalls, que et prometo que seran ben interessants...

as de cors ha dit...

(marrana... posant calenta a la gent...)

Hèctor ha dit...

Potser és que tinc la ment bruta, però imaginava què hauria passat si en lloc de cartes de poker haguèreu triat dòmino..

L'As de trèvols seria el pito doble?

:P

Ai, no em féu ni cas, i ànims amb el blog! m'encanta el seu to ;) ara per ara és molt refrescant..

Salut!

as de cors ha dit...

Ai, Hèctor... si sabessis com hem desitjat que l'as de trèvols tingués un doble pito... però ep, no et pensis que som dones insatisfetes: la tècnica de l'as de trèvols és per fer-ne un llibre, amb il·lustracions i tot! Però ja l'explicarà ell, ja... paciència.

mar ha dit...

Noies...quina sorpresa!
aneu fortes eh?
jejeje
estem pendents del rei del mambo de la vostra història...
crec que la seva visió promet! i molt!

as de diamants ha dit...

Benvinguda, Mar!

Això s'omple de visitants per moments. Quina il·lusió! Espero que l'as de trèvols no ens decebi!

as de cors ha dit...

Reina, quan ens ha decebut, l'as de trèvols?