Poca cosa puc afegir al que us ha explicat l'as de diamants. És cert que va ser un matí inoblidable, carregat de sensacions boniques i molt molt d'amor. També és cert que no era pas la intenció de cap de nosal3 (com a mínim, no la meva) quan la nit anterior vaig quedar-me a dormir. Fa dies que dormo al sofà (el motiu d'aquest canvi d'ubicació és simple: l'últim cop que vaig dormir al llit amb l'as de diamants i l'as de trèvols, ell em va fotre mà tota la nit, sembla ser que adormit, i l'huracà de dubtes i palles mentals va ser realment angoixant).
Aquesta darrera nit va ser la primera, en molts dies, que per fi aconseguia dormir a casa d'ells. L'anterior havia estat gairebé un malson: cada cop que la meva consciència es rendia a Morfeu en aquell sofà incòmode, dins el meu cap veia estranyes imatges: l'as de diamants menjant-li la polla a l'as de trèvols mentre jo m'ho mirava emprenyada com una mona; l'as de trèvols masturbant-se; tots dos xerrant (parlant de mi) en veu alta... Els somnis eren cada cop més intensos, i el meu malestar també. No va ser així el passat divendres 22. I l'endemà, amb un raig de sol que em cegava mentre mirava d'intuir l'hora en el rellotge de paret que tenia al davant, l'as de trèvols ens va preparar un fantàstic esmorzar. Tots els meus fantasmes es van esvair, i em vaig sentir realment còmoda amb ells dos a taula, després al sofà i, és clar, finalment al llit...
Sorprenentment, va ser l'as de trèvols, com us ha relatat l'as de diamants, qui va fer el primer pas. Tot hauria quedat en carícies innocents si ell no s'hagués acostat a la boca de la seva dona mentre em tocava hàbilment els pits amb una mà. Però besar de nou a l'as de diamants, oh... no tinc paraules per explicar-vos el que vaig sentir en aquell moment. Amb poques persones he sentit el que sento quan la beso. És com si les nostres llengües haguessin estat fetes amb el mateix motlle, s'entenen només tocar-se. Sento espurnes dansant dins meu quan els seus llavis em toquen.
Últimament, quan tinc relacions esporàdiques amb algun paio, puc dir que gairebé les trobo insulses, insípides, avorrides. Em falta alguna cosa quan hi sóc. Em falten les mans de l'as de trèvols a les meves natges mentre es mou amb ritme frenètic entre les meves cames; em falta la indescriptible visió del pubis de l'as de diamants a dos centímetres dels meus ulls mentre gemega. ¿Com puc tornar a disfrutar del sexe després d'una experiència com aquesta?
Aquesta darrera nit va ser la primera, en molts dies, que per fi aconseguia dormir a casa d'ells. L'anterior havia estat gairebé un malson: cada cop que la meva consciència es rendia a Morfeu en aquell sofà incòmode, dins el meu cap veia estranyes imatges: l'as de diamants menjant-li la polla a l'as de trèvols mentre jo m'ho mirava emprenyada com una mona; l'as de trèvols masturbant-se; tots dos xerrant (parlant de mi) en veu alta... Els somnis eren cada cop més intensos, i el meu malestar també. No va ser així el passat divendres 22. I l'endemà, amb un raig de sol que em cegava mentre mirava d'intuir l'hora en el rellotge de paret que tenia al davant, l'as de trèvols ens va preparar un fantàstic esmorzar. Tots els meus fantasmes es van esvair, i em vaig sentir realment còmoda amb ells dos a taula, després al sofà i, és clar, finalment al llit...
Sorprenentment, va ser l'as de trèvols, com us ha relatat l'as de diamants, qui va fer el primer pas. Tot hauria quedat en carícies innocents si ell no s'hagués acostat a la boca de la seva dona mentre em tocava hàbilment els pits amb una mà. Però besar de nou a l'as de diamants, oh... no tinc paraules per explicar-vos el que vaig sentir en aquell moment. Amb poques persones he sentit el que sento quan la beso. És com si les nostres llengües haguessin estat fetes amb el mateix motlle, s'entenen només tocar-se. Sento espurnes dansant dins meu quan els seus llavis em toquen.
Últimament, quan tinc relacions esporàdiques amb algun paio, puc dir que gairebé les trobo insulses, insípides, avorrides. Em falta alguna cosa quan hi sóc. Em falten les mans de l'as de trèvols a les meves natges mentre es mou amb ritme frenètic entre les meves cames; em falta la indescriptible visió del pubis de l'as de diamants a dos centímetres dels meus ulls mentre gemega. ¿Com puc tornar a disfrutar del sexe després d'una experiència com aquesta?
Entrades
14 comentaris:
Em sembla que no et tornarem a deixar dormir al sofà... quines imatges que tens abans d'adormir-te, nena...
mmm... això vol dir que dormiré al vostre llit, amb vosaltres... uf, no sé si podré resistir la temptació de reincidir.
bufff, que emocionant!! la vostre relació és moooooolt exitant però també és jugar amb foc.. :) però m'encanta el risc, i es clar, el morbo que això comporta.
ufffff!!! no puc més que coincidir amb Morbosa...
Collons! (ui, perdó) És per fer-ne una novel.la això!
Sí, Morbosa i Faune, el risc val la pena.
Veí de dalt, aquesta llengua... Gràcies pels elogis. Ens pensarem això de la novel·la, igual treuríem uns calerons...
Ei, enhorabona pel retorn. I em quedo amb la pregunta final: jo també m'ho preguntaria.
Excitant, com sempre.
Ai, as de cors,
Mai no has pensat que així que veus més cinema, més et costa que una nova pel·lícula et sorprenga, que no la trobes un remake normalet, no sempre acceptable, quan no diractament un refregit de llocs comuns?
Quan has tastat un bon cafè, sovint la resta et saben a xicoira, xiqueta. I com més el tastes, el que t'agrada, més clares trobes la diferències.
Però cal ser optimista, trobe. I és que afortunadament hi ha moltes varietats de cafè. O siga que és qüestió de temps que trobes un altre que t'excite. Però l'hauràs de gaudir sense comparar-ho amb el que ja et torna boja.
I a sobre, et faràs del morro fi ;)
Besadetes des d'Alacant,
Hèctor
Sàvies paraules, les de l'Hèctor.
Per molt bé que estigui (que ho està), per molt bé que ens ho passem (que ho fem) no ens podem quedar bloquejats i no acceptar res que no sigui igual. Per continuar amb les metàfores gastronòmiques, encara que et torni boja el filet de beuf a la borgognone de chez Lazare, as de cors, també és ben satisfactori prendre't un ou ferrat amb xoriço a la taula de la cuina de casa. Cal que l'ou estigui ben fet, amb les seves randes torradetes, el rovell cru i la quantitat exacta d'embotit.
Ai, Hèctor, ai as de trèvols, ni m'agrada el cafè ni menjo carn, per tant... cap dels vostres consells ha arribat al meu enteniment.
Ara que, quan volgueu fer un remake, asos, ja sabeu on trobar-me.
(I, per cert, as de trèvols, quan vulguis que et mengi el xoriço, jo encantada. Amb ous i tot!)
Obviament, cal quer trïi millor les metàfores...
Hahahahaha ;)
molt bé, molt bé, ara ja només és qüestió de saber si ets vegana o no per tal d'adaptar les metàfores, caldrà filar prim..
Us deixe, vaig a desdejunar les meues torradetes amb tahini, salut!
P.D. Compte amb el colesterol d'origen cotrevolià, tot i que segur que serà del bo :D
No desesperis, as de cors, la cuina vegetariana ofereix tantes possibilitats meravelloses i sorprenents...
Publica un comentari a l'entrada