L'as de cors de quatre grapes. L'as de trèvols i l'as de diamants li llepen els mugrons.
Així comença una nit de recuperació del temps perdut, de retrobament, de rememorament. Ens toquem com si fos el primer cop, però amb el record als nostres dits de tot un any de relació. Ens besem amb tendresa i ànsia; ens rendim al moviment d'uns cossos que saben perfectament què han de fer.
No tenim pressa. Tenim una nit i un matí de regal. Ens abracem. Ens fem carícies. Ens besem. Ens mirem. Ens dediquem paraules boniques. Follem. Dormim. Follem.
Tanco els ulls: sento la passió de l'as de trèvols i la tendresa de l'as de diamants. Podria viure així la resta de la meva vida.
7 comentaris:
felicitats per la retrobada...
pinta bé!
No sé què diran els altres dos asos, però per part meva, pinta molt bé. Comença a ser una relació sana.
Jejeje ja tenia ganes de veure-vos així de nou... i també tinc ganes d'una aventura romana...
Faune, jo diria que del que tu tens ganes és d'una bacanal romana... com si et conegués...
Jajajaja! doncs sí que m'agradaria, si... sobre tot si hi ha un parell de bacants com vosaltres dues ;). Però jo em referia més a un viatge especial cap a Roma, a on tinc moltes ganes de tornar (m'encanta viatjar a Itàlia, tinc molts vincles amb eixe país), i a on m'agradaria tornar amb alguna nimfeta o en busca d'alguna... no seria la primera vegada que faig alguna cosa així, desgavellada i sense garanties d'èxit... com la meua aventura florentina, novembre passat, que un dia d'aquests contaré. Aventura que acabà amb el Faune burlat, jejeje, però amb unes fotos molt xules (com les que he penjat al plaer sublim de Sodoma i a Sexualitat masculina clandestina), i un bon bagatge de vivència personal. Besos romans, guapetona!
Ja vaig fer bé de marxar i deixar-vos sols...
Ai, 7 de cors, si tu sabessis... una estona abans que arribessis aquella nit, l'as de diamants em pregunta: "Ja has pensat què vols fer amb la 7 de cors?" (es referia al fet que no teníem clar si venies, si no venies, i si era que sí, un cop vinguessis, si sortíem, si anàvem tots 4 a prendre res, si ens quedàvem a caseta xerrant una estona...). L'as de trèvols se la mira i li diu: "No sé per què li preguntes, ja saps què et respondrà". I xiuxiueja: "Marrana!"
Publica un comentari a l'entrada