divendres, 5 de març de 2010

Destriant

L'as de trèvols em busca. L'as de diamants l'està tocant alhora. En el llit triple que ens hem inventat en el nostre cap de setmana fantàstic, alguna cosa no rutlla. "L'as de cors no està bé", diu l'as de trèvols. "A l'as de cors li passa alguna cosa".

L'acció s'atura. Aguanto la respiració. Sí, alguna cosa no va bé: l'as de trèvols em menjava la figa ahir nit i jo... hòstia!, i jo pensava en algú altre! Normalment pensar en algú altre sempre havia estat motiu de sobreexcitació, en alguna ocasió fins i tot havia compartit amb ells la meva fantasia, però avui... què em passa avui? Pensar en algú altre m'està fent desconcentrar, no només això: pensar en algú altre em va impedir ahir nit escórre'm a la boca de l'as de trèvols... tant com a mi m'agrada follar-me la seva boca! Però no, ahir no vaig poder, i aquest matí no sé què em passa... no en tinc ganes, de sexe a 3.

I de sobte, la llum: m'he enamorat d'algú altre? Si m'enamoro d'algú altre, si començo una relació "seriosa" amb algú altre, la nostra història... s'ha acabat.

S'ha acabat!

I ploro. Ploro sense poder contenir-me. Sense voler contenir-me.

I l'as de diamants se n'adona, que ploro. I l'as de trèvols li diu: "Li fem un lloc entre els dos?" I m'abracen. Ells encara no saben per què ploro, però m'abracen. M'abracen perquè m'estimen. Ploro perquè els estimo. Perquè els estimo i no els puc seguir estimant si m'enamoro d'algú altre.

Ploro i m'abracen. I jo voldria aturar el temps i que tot fos com aquí, en aquest país llunyà on tot és possible, on ningú no ens coneix i podem anar pel carrer sentint-nos el que mai no ens hem sentit a Barcelona: un trio. TRIO.

Els explico per què ploro.

M'abracen.

Jo no vull estar enamorada d'algú altre. Jo vull estar enamorada de l'as de trèvols. Les coses, malgrat ser molt complicades, són molt més senzilles si estic enamorada de l'as de trèvols. Oi?

Ploro.

Ploro i m'abracen.

I sento que la vida em dóna moments en què podria morir de felicitat i de tristor alhora.

11 comentaris:

as de diamants ha dit...

Bé, sí... aquesta era la part de la història que havies d'explicar tu...

Trobar algú altre a qui estimar en públic, en privat, aquí i allà, està molt bé... no ploris, guapa...

as de cors ha dit...

:'D

Ja no sé si ploro d'alegria o de tristor... Bé, avui ja no ploro, eh?

as de diamants ha dit...

jeje, ja ho sé :)

M'ha agradat l'emoticona aquesta :'D

mar ha dit...

potser hauríem de poder imaginar que si la relació és 'seriosa' pots continuar estimant-los, no?
una relació d'estimació sincera no té perquè ser 'exclusiva', també pot ser inclusiva...
potser la nova persona és oberta...
potser també té alguna altra relació...
potser és possible poder gaudir de tot sense haver de renunciar a res...
potser... en un món imaginari... tot això esdevé real...
potser algun dia...

petons trio!
m'agrada la vostra història d'amor!

as de cors ha dit...

Gràcies, Mar. Sí, en un món perfecte i ideal, l'amor és inclusiu, i no exclusiu...

potser algun dia...

kweilan ha dit...

Si t'enamores d'algú altre, també els estimaràs a ells encara que sigui d'una altra forma. De tota manera, què complicat! Una abraçada als tres!

Unknown ha dit...

Buf! L'amor boig arriba sense avisar gaire; a destemps... En fi, estàs escrivint el guió d'una novel.la: no sé si t'adones.

as de cors ha dit...

Sí, Kweilan, complicat. Com tot en aquesta vida...

Veí de dalt, una novel·la? Doncs no se m'havia acudit... Potser sí, hmmm, hi pensaré. Qui sap? Igual encara en treuré uns calerons i tot!

mar ha dit...

esteu bé?
plorant encara? rient de bell nou?

estimant?

us trobo a faltar...

(llegir-vos sempre m'ha donat ànims per creure que tot és possible!)

petons primaverals!

as de cors ha dit...

Hola, Mar. Crec que parlo en nom dels 3 si em disculpo per aquest llarg període d'absència al blog. El cert és que des d'aquell dia (el dia de la plorera) tan sols ens hem vist un parell de cops més. Fa dies que tinc un post en ment, però m'estimo més esperar una mica. (Li toca a l'as de trèvols, no? Em sembla que tothom ho esperem amb impaciència).

Gràcies per ser-hi, lectors.

Hèctor ha dit...

jo també us enyore, encara que no parle massa d'un temps ençà :)

una abraçada des d'Alacant,
Hèctor