dilluns, 19 de juliol del 2010

Cor trencat

Recordeu aquell noi del qual l'as de cors s'havia enamorat i temia que aquest enamorament la fes allunyar-se dels altres dos asos? Han passat molts mesos, o potser no tants... i en tot aquest temps l'as de cors s'ha anat trencant mica en mica en veure que el noi no sentia el mateix.

Ahir el noi li va dir que s'ha enamorat. Bé, ell no ho va dir, que s'ha enamorat, però a l'as de cors no li calen paraules per saber quan algú està enamorat. El noi li va explicar que ha conegut una noia que ho té tot (és clar, si no ho tingués tot no se n'hauria enamorat... o era al revés?). I l'as de cors, amiga dels seus amics, va escoltar-lo mentre en parlava, sentint-se alegre i trista alhora.

Asos, no sabeu com us enyoro...

4 comentaris:

Montse ha dit...

Feia molt temps que no us llegia, asos.

és dur, però va així... quan "ho té tot", no hi podem fer res, oi? només quedar-nos amb els moments meravellosos que ens han pertangut a nosaltres i sentir-nos-en orgullosos (buf, quin rotllo t'estic engegant))

En fi, una abraçada ben forta!

as de cors ha dit...

Gràcies, Arare... Veig que tots estem en el mateix barco en algun moment o altre...

El veí de dalt ha dit...

Vaja... Mmmm, mal temps per a la lírica. Ànims!

Faune ha dit...

Fa temps que no passava per ací... però vaja xata, ànims, que ningú és imprescindible. Un besot molt forestal (ande per les muntanyes de la Calderona, que recomane visitar ;) ).