Benvingut, as de pics!

2-1=3*

I va arribar el dia en què l'as de trèvols, l'as de diamants i l'as de cors van guardar els vestits d'asos al bagul dels records. L'as de cors va tornar a ser la dona solitària i enamoradissa d'abans, i l'as de trèvols i l'as de diamants es van dedicar al seu nou projecte.

The End

*Us estimo... a tots tres.

The Varieties of Intimate Relationship

Navegant per Internet, he trobat aquesta infografia sobre relacions íntimes.

On esteu situats vosaltres?

Com fa la gent normal

Fa uns dies seia en un banc de la Plaça de Catalunya, a Barcelona. Esperava l'as de trèvols i l'as de diamants per anar a dinar junts. Mentre m'esperava, mirava la gent que passava caminant carrer amunt o carrer avall. Parelles, gent solitària, famílies... De sobte, m'adono que baixa el carrer un amic meu, un noi que té una relació de trio, des de fa cosa de 8 o 9 anys, amb dos homes més. I baixaven tots tres, caminant, xerrant, com fa la gent normal.

No us puc descriure la sensació de saber que sóc l'única que els mira i sap que no són com la gent normal. Que s'estimen, com fa la gent normal, però s'estimen a tres bandes. Que s'estimen i viuen junts, i fan les coses que fa la gent normal, però les fan a tres.

Potser algun dia, aquest trio d'asos podrà passejar per la Plaça de Catalunya com fa la gent normal.

Cor trencat

Recordeu aquell noi del qual l'as de cors s'havia enamorat i temia que aquest enamorament la fes allunyar-se dels altres dos asos? Han passat molts mesos, o potser no tants... i en tot aquest temps l'as de cors s'ha anat trencant mica en mica en veure que el noi no sentia el mateix.

Ahir el noi li va dir que s'ha enamorat. Bé, ell no ho va dir, que s'ha enamorat, però a l'as de cors no li calen paraules per saber quan algú està enamorat. El noi li va explicar que ha conegut una noia que ho té tot (és clar, si no ho tingués tot no se n'hauria enamorat... o era al revés?). I l'as de cors, amiga dels seus amics, va escoltar-lo mentre en parlava, sentint-se alegre i trista alhora.

Asos, no sabeu com us enyoro...

Ara i aquí

Ara que la nostra relació ha arribat a un punt en què es fa difícil veure'ns tant com voldríem; ara que el meu cor està ocupat per una altra persona (algú molt gran que ocupa molt d'espai, potser més del que jo voldria perquè, de fet, jo no ocupo cap espai en el seu, de cor); ara que s'han esvaït els mals humors, els mals rollos, els gelos, la mala sang; ara que l'as de trèvols i l'as de diamants s'estan dedicant a cultivar de nou la seva relació de parella (i han deixat el poliamor una mica de banda), els trobo molt a faltar.

Molt.

Moltíssim.

Més del que s'imaginen.

Més del que m'atreveixo a confessar.

Més del que puc suportar.

Destriant

L'as de trèvols em busca. L'as de diamants l'està tocant alhora. En el llit triple que ens hem inventat en el nostre cap de setmana fantàstic, alguna cosa no rutlla. "L'as de cors no està bé", diu l'as de trèvols. "A l'as de cors li passa alguna cosa".

L'acció s'atura. Aguanto la respiració. Sí, alguna cosa no va bé: l'as de trèvols em menjava la figa ahir nit i jo... hòstia!, i jo pensava en algú altre! Normalment pensar en algú altre sempre havia estat motiu de sobreexcitació, en alguna ocasió fins i tot havia compartit amb ells la meva fantasia, però avui... què em passa avui? Pensar en algú altre m'està fent desconcentrar, no només això: pensar en algú altre em va impedir ahir nit escórre'm a la boca de l'as de trèvols... tant com a mi m'agrada follar-me la seva boca! Però no, ahir no vaig poder, i aquest matí no sé què em passa... no en tinc ganes, de sexe a 3.

I de sobte, la llum: m'he enamorat d'algú altre? Si m'enamoro d'algú altre, si començo una relació "seriosa" amb algú altre, la nostra història... s'ha acabat.

S'ha acabat!

I ploro. Ploro sense poder contenir-me. Sense voler contenir-me.

I l'as de diamants se n'adona, que ploro. I l'as de trèvols li diu: "Li fem un lloc entre els dos?" I m'abracen. Ells encara no saben per què ploro, però m'abracen. M'abracen perquè m'estimen. Ploro perquè els estimo. Perquè els estimo i no els puc seguir estimant si m'enamoro d'algú altre.

Ploro i m'abracen. I jo voldria aturar el temps i que tot fos com aquí, en aquest país llunyà on tot és possible, on ningú no ens coneix i podem anar pel carrer sentint-nos el que mai no ens hem sentit a Barcelona: un trio. TRIO.

Els explico per què ploro.

M'abracen.

Jo no vull estar enamorada d'algú altre. Jo vull estar enamorada de l'as de trèvols. Les coses, malgrat ser molt complicades, són molt més senzilles si estic enamorada de l'as de trèvols. Oi?

Ploro.

Ploro i m'abracen.

I sento que la vida em dóna moments en què podria morir de felicitat i de tristor alhora.

Desinhibició

Cap de setmana llarg en una ciutat estrangera. El trio d'asos ens retrobem després d'uns mesos de no veure'ns.

El primer contacte és, com sempre, una mica fred... Hola... Com esteu? No et trobàvem...

L'as de trèvols i l'as de cors es troben còmodes de seguida, a mi em costa una mica més... No vinc gaire fina de casa, tampoc... La primera nit sembla que serà tranquil·la. Un llit doble i un de simple... Cadascú al seu llit... Abans d'adormir-nos, però, l'as de cors apropa el seu llit al nostre, diu que vol sentir-nos a prop... i abraçar-nos... Dormim. Quan la llum del dia ja comença a veure's a través de la finestra, em desperta el soroll i el moviment d'aquest llit triple que ens hem muntat... els dic bon dia, els deixo fer i segueixo dormint, encara no estic 100% receptiva.

Al matí, però, tot és diferent. El fred de la ciutat ens acull. La diferència i la novetat em posen contenta. Tots tres estem contents. Passegem, xerrem, mirem, juguem. Les converses giren entorn de les relacions, del que som, del que tenim per oferir a l'altre. Aprenem. Sempre he pensat que la irrupció de l'as de cors a les nostres vides, ens ha proporcionat algú amb qui parlar de la vida de debó, lluny de la superficialitat que ens envolta...

Pel carrer, l'as de trèvols ens fa petons a l'una i a l'altra. No alhora. Aquí, a una. Allà, a l'altra. Però quan decidim tornar a l'hotel, pugem en un autobús mig buit i decidim exercir de trio de debò. L'as de cors i l'as de trèvols seuen junts i jo en els seients de davant. Veig com la mà de l'as de trèvols puja per les cames de l'as de cors, li frega l'entrecuix amb els dits i jo em poso calenta... beso l'as de trèvols i tot seguit, ell besa l'as de cors... algú ens mira... nosaltres ens estimem en un autobús nocturn en una nit plujosa...

La cultura i l'art ens omplen els ulls durant el matí següent. Durant el dia, ens comportem. Però al bar on anem al vespre, el trio reapareix. Aquí hi ha més gent. Aquí ens miren. I ho comenten entre ells. Tampoc és un exhibicionisme groller... només que estem tots tres xerrant, bevent i, de tant en tant, ens besem, ara amb l'un, ara amb l'altra... M'agrada que l'as de trèvols hagi deixat la vergonya a casa... ell que no es troba segur ni en l'anonimat del blog... Aquí, però, està desinhibit, tots tres ho estem, però en ell es nota molt més.

Totes dues nits, la de l'autobús i la del bar, acaben de la mateixa manera.

La llengua de l'as de cors i la meva llepant la polla de l'as de trèvols tot just es tanca la porta de l'habitació. L'as de trèvols follant-se'm mentre besa apassionadament l'as de cors. L'as de cors i jo besant-nos mentre l'as de trèvols ens toca. L'as de trèvols menjant-me el conyet mentre masturba l'as de cors amb la mà...

Ens hem sentit tan lliures! Ens hem sentit tan bé...

***

PD. Després de la moguda del blogaire invisible i de les sabates vermelles, em fa la sensació que us conec més, que em coneixeu... em fa l'efecte que sabeu quina cara faig... vaja, que tinc més vergonya... no puc pensar en vosaltres mentre escric, si vull seguir fent-ho :)

1 any de blog

El 13 de gener de 2009 aquest blog va veure la llum. L'as de cors va publicar el seu primer post i amb poques hores de diferència vaig publicar-hi jo el meu. L'as de trèvols s'ho va prendre amb més calma i no va publicar fins dos dies més tard.

Així, doncs, si fa dos mesos celebràvem el nostre primer any de relació, avui és l'aniversari del nostre blog.

Sé que no publiquem assíduament i que ens podem passar temporades sense dir ni piu, però és que no sempre hi ha coses per explicar, i més ara, que no tenim tan a prop l'as de cors com ens agradaria.

I per tot això, perquè no som gaire complidors, moltes gràcies a tots els que ens llegiu i ens comenteu i que us passeu per aquí de tant en tant.

I a vosaltres, asos, ja ho sabeu: us estimo...