1. Mitjanit. L'as de diamants i l'as de trèvols m'han convidat al teatre. Ara m'acompanyen a la parada del bus que em durà a casa. Falta una hora perquè arribi el bus, i una altra hora per fer el trajecte. Plou. "Va, marxeu, que fa fred". L'as de diamants em mira: "N'estàs segura, nena?" "Completament". L'as de trèvols em diu: "Bé, doncs adéu. Em sap greu". "No te'n sàpiga". Em cordo l'abric fins dalt. Els miro mentre s'allunyen. M'empasso l'orgull, surto corrent rere seu: "Ei, espereu-me. Hi ha un lloc per a mi al vostre llit?" M'abracen. Anem cap a casa. Dormim els tres junts, ben apretadets. Avui fa molt de fred.
2. Mitjanit. L'as de diamants i l'as de trèvols m'han convidat al teatre. Ara m'acompanyen a la parada del bus que em durà a casa. Falta una hora perquè arribi el bus, i una altra hora per fer el trajecte. Plou. "Va, marxeu, que fa fred". L'as de diamants em mira: "N'estàs segura, nena?" "Completament". L'as de trèvols em diu: "Bé, doncs adéu. Em sap greu". "No te'n sàpiga". Em cordo l'abric fins dalt. Els miro mentre s'allunyen. Trec el llibre i començo a llegir. Em costa passar les pàgines. Tinc les mans glaçades. No em concentro en la lectura. Començo a tremolar. Encara falta més de mitja hora perquè vingui el bus. Paciència... Un taxi ocupat s'atura davant la parada. Una veu coneguda em crida des de dins: "Va, tòtila, puja. Anem cap a casa". Somric. Són ells. Pujo al taxi. Dormim els tres junts, ben apretadets. Avui fa molt de fred.
3. Mitjanit. L'as de diamants i l'as de trèvols m'han convidat al teatre. Ara m'acompanyen a la parada del bus que em durà a casa. Falta una hora perquè arribi el bus, i una altra hora per fer el trajecte. Plou. "Va, marxeu, que fa fred". L'as de diamants em mira: "N'estàs segura, nena?" "Completament". L'as de trèvols em diu: "Bé, doncs adéu. Em sap greu". "No te'n sàpiga". Em cordo l'abric fins dalt. Els miro mentre s'allunyen. Trec el llibre i començo a llegir. Em costa passar les pàgines. Tinc les mans glaçades. No em concentro en la lectura. Començo a tremolar. Encara falta més de mitja hora perquè vingui el bus. Paciència... A la 1.10 arriba el meu bus. Guardo el llibre. Em poso els auriculars. M'espera una hora llarga de camí. Dins el bus segueixo tenint fred. A mig camí descobreixo una mitja lluna taronja, perfecta. Sembla un grill de mandarina. Al bus només quedem un altre passatger i jo. Els carrers del meu poble són deserts. Arribo a casa a les 2.10. Em costa posar la clau al pany. Em fico al llit. Dormo sola, ben arraulideta. Avui fa molt de fred.
2. Mitjanit. L'as de diamants i l'as de trèvols m'han convidat al teatre. Ara m'acompanyen a la parada del bus que em durà a casa. Falta una hora perquè arribi el bus, i una altra hora per fer el trajecte. Plou. "Va, marxeu, que fa fred". L'as de diamants em mira: "N'estàs segura, nena?" "Completament". L'as de trèvols em diu: "Bé, doncs adéu. Em sap greu". "No te'n sàpiga". Em cordo l'abric fins dalt. Els miro mentre s'allunyen. Trec el llibre i començo a llegir. Em costa passar les pàgines. Tinc les mans glaçades. No em concentro en la lectura. Començo a tremolar. Encara falta més de mitja hora perquè vingui el bus. Paciència... Un taxi ocupat s'atura davant la parada. Una veu coneguda em crida des de dins: "Va, tòtila, puja. Anem cap a casa". Somric. Són ells. Pujo al taxi. Dormim els tres junts, ben apretadets. Avui fa molt de fred.
3. Mitjanit. L'as de diamants i l'as de trèvols m'han convidat al teatre. Ara m'acompanyen a la parada del bus que em durà a casa. Falta una hora perquè arribi el bus, i una altra hora per fer el trajecte. Plou. "Va, marxeu, que fa fred". L'as de diamants em mira: "N'estàs segura, nena?" "Completament". L'as de trèvols em diu: "Bé, doncs adéu. Em sap greu". "No te'n sàpiga". Em cordo l'abric fins dalt. Els miro mentre s'allunyen. Trec el llibre i començo a llegir. Em costa passar les pàgines. Tinc les mans glaçades. No em concentro en la lectura. Començo a tremolar. Encara falta més de mitja hora perquè vingui el bus. Paciència... A la 1.10 arriba el meu bus. Guardo el llibre. Em poso els auriculars. M'espera una hora llarga de camí. Dins el bus segueixo tenint fred. A mig camí descobreixo una mitja lluna taronja, perfecta. Sembla un grill de mandarina. Al bus només quedem un altre passatger i jo. Els carrers del meu poble són deserts. Arribo a casa a les 2.10. Em costa posar la clau al pany. Em fico al llit. Dormo sola, ben arraulideta. Avui fa molt de fred.
1. El que he tingut ganes de fer.
2. El que he somiat que feien.
3. El que he fet.
20 comentaris:
Aaarg...! Per què ets així? Perquè no n'hi ha prou amb dir les coses directament? Ara em sento culpable de tanta son i tant de fred!
triple retret ...
perquè escollir finalment l'opció 3 quan la 1, la 2 o la 1+2 era la més desitjada?
amb el fred que fa!!!!
S'ha de fer sempre el que es vol, tirar pel dret. Fantàstic com ho has muntat. Chapeau!
Per què sóc així, reiet? Crec que si no fos com sóc, ni t'hauries fixat en mi (i, òbviament, no hauríem fet res de tot el que hem fet...).
Per què no n'hi ha prou amb dir les coses directament? Difícil resposta té aquesta pregunta. De vegades dir les coses directament té conseqüències impredecibles. Vaig pensar a córrer rere vostre, de debò, però... una té el seu orgull...
Òscar, l'orgull... bla bla bla... A més, l'opció 1 (o la 1+2) era la més desitjada per mi: i jo només sóc 1/3 de la història.
Company, de debò ho creus? No sé si sempre es pot fer el que es vol.
És cert, no sempre es pot fer el que es vol... Però cal aplicar la màxima de fer-ho sempre que sigui possible, tendir a aquesta fita.
M'ho pensaré, Company. Qui sap, potser el proper cop que em convidin a teatre...
Fred? Hmmm... prova a fer un tast a això:
http://www.youtube.com/watch?v=6JEdf7XsV5g
I a fer punyetes el fred ;)
Hèctor, l'has clavat. M'encanta la música cubana, en especial la dels 50. Certament, fa passar el fred.
bonica...
en moments així no hi ha orgull que valgui...
jo me l'hagués empassat i els ho hagués dit directament...
si és el que volies realment...
no m'agrada gens dormir sola...
:-)
A mi tampoc no m'agrada dormir sola, però què hi farem? La realitat és aquesta: ells són dos, jo sóc una. I les mates no han estat mai el meu fort...
a mi tampoc no m'agrada dormir sol de continu, però va com va.. i t'entenc perfectament, jo també hauria optat com tu perquè mai no voldria tindre la sensació de sobrar :) és tot plegat la sensació de no voler abusar quan t'obrin finestretes a la intimitat d'altres.. comparteixes encantat però plegues més d'hora que no tard
besadetes i escriviu més, perfa :)
Ai, Hèctor... la sensació de "sobrar" és el meu cavall de batalla. Sempre amb aquell estúpid aforisme dins el cap: "Tres són multitud".
Encara ara, sembla mentida, si quedo amb ells per anar al cine o al teatre, o se'ls acud convidar-me a dinar, segueixo sentint que molesto.
Què li farem?
jo tinc clar que sóc un electró de valència :) i no té res a vore amb que siga valencià ;) o siga, sóc molt sociable i conscient de què la gent aprecia molt la meua companyia, però supose que projecte el fet que sempre he protegit molt la meua intimitat i em sobta trobar-me compartint la d'altres
Hola a tots
Ahir vaig descobrir el bloc, i me l'he llegit d'una tirada... avui deixo un comentari com a anònim, doncs prefereixo no donar el meu perfil "normal", tot i que segurament m'acabaré fent un altre perfil per poder comentar en aquest i altres blocs que no vull que tinguin la meva identitat, però que tampoc vull freqüentar com a anònim.
M'ha encantat llegir-vos a tots, i espero que la cosa continui. Els tres redacteu molt bé (cosa difícil de trobar avui dia) i transmeteu molt amb les paraules.
Només aconsellaria a l'as de cors que no dongui tanta informació sobre horaris de bus i arribada a casa, doncs no és gaire difícil encertar quin bus va agafar i quin és el seu poble. Pensa que tampoc hi ha tants Nitbus i tots tenen horaris prou diferents al teu (a no ser que t'arribés amb retard, cosa poc freqüent amb els N...)
Salutacions!
Benvingut al nostre bloc, Anònim! A veure si aviat et podem dir pel nom, encara que no sigui el principal i gràcies pels compliments
Espero que ningú es dediqui a buscar quin és el NitBus de l'as de cors... em començaria a preocupar :/
Gràcies per la benvinguda As de diamants. Espero poder donar un nom aviat. Jo també espero que ningú vulgui saber més del compte, només us "avisava" perquè part de la meva feina és investigar aquest tipus de coses quan terceres persones paguen per "saber la veritat", no sé si m'explico. I el que aquí explica l'as de cors és una traça molt fàcil de seguir i que dóna molta informació personal. Aneu en compte si voleu mantenir un anonimat total ;)consell d'amic :)
Fins aviat!
Anònim (CPI), no crec que ningú es posi a indagar aquesta informació. De tota manera, de busos nocturns que surten cada hora des de Barcelona cap als afores n'hi ha en totes direccions i cap a totes bandes. Però bé, si algú és tan burro com per perdre temps en això, ja s'ho farà. Benvingut al nostre blog, i esperem que ens visitis sovint.
Ui, quins misteris, CPI. Per cert, l'as de trèvols està encantat amb la teva aportació... si per ell fos, no haguéssim ni creat el bloc :)
Això esperem tots as de cors, i espero també que tot això sigui només deformació professional i que vegi més enllà del que realment és. Espero que l'as de trèvol no es posi massa nerviós amb tot això ;)
I d'això que esperes que visiti sovint el bloc no pateixis, que tinc ho faré! Em teniu ben "enganxat" ;)
Un petó per cada una i una encaixada per l'un :P
sobra un "tinc" en el comentari anterior :P perdó ;)
Publica un comentari a l'entrada