Ara que la nostra relació ha arribat a un punt en què es fa difícil veure'ns tant com voldríem; ara que el meu cor està ocupat per una altra persona (algú molt gran que ocupa molt d'espai, potser més del que jo voldria perquè, de fet, jo no ocupo cap espai en el seu, de cor); ara que s'han esvaït els mals humors, els mals rollos, els gelos, la mala sang; ara que l'as de trèvols i l'as de diamants s'estan dedicant a cultivar de nou la seva relació de parella (i han deixat el poliamor una mica de banda), els trobo molt a faltar.
Molt.
Moltíssim.
Més del que s'imaginen.
Més del que m'atreveixo a confessar.
Més del que puc suportar.
15 comentaris:
no és fàcil estimar...
però no deixarem d'intentar-ho, no?
molts ànims i molts petons!
ànims, et comprenc, sortiràs endavant!
Gràcies, Mar. Gràcies Six X. No, no és fàcil estimar... fem el que podem.
:-)
Una besadeta i una abraçada ben afectuosa des d'Alacant!!! i xiqueta, endavant amb la teua vida sempre :)
Les comunicacions actuals ens permeten seguir en contacte. Amb tot, encara no ens permeten fer-nos una abraçada.
També les trobo a faltar.
jolinesss... :'D
Gràcies, Hèctor. En això estem: endavant amb la meva vida! (I aquesta nit, especialment, molt endavant... i darrere, i a sobre, i a sota, i al costat...)
;)
he volgut tantes vegades que una abraçada virtual pogués ser real...
aix...
ara mateix ho escrivia en un correu...
joliness!!!
endavant endavant...
i cap a tot arreu...
en expansió contínua...
;)
Aix, Mar... Les abraçades virtuals són boniques, però mai no podran substituir uns braços estrenyent-te ben fort ben fort mentre una veu et xiuxiueja "guapa!"
Amunt amunt i... fora!
ni l'escalfor i calidesa de la pell...
Ni l'olor dels cabells...
Trobo a faltar l'olor dels cabells de l'as de diamants.
ni un petó escàpol al bescoll...
jo també trobo a faltar...
però hi ha moments i situacions que...
aix...
Aixxx.. jo us entenc també!!!
Voldria no entendre-us, però...
Hi ha moments complicats a la vida...
Però s'ha de seguir!
Molts ànims!
Publica un comentari a l'entrada